Camí de les urnes

Ciutadans i el PPC entren al cos a cos

  • Fernández carrega contra els taronges per no haver intentat la investidura d’Arrimadas el 2017

  • La dirigent de Cs retreu als populars haver «abandonat» els catalans i els seus pactes amb Pujol

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El matrimoni de conveniència entre Cs i el PPC es va trencar el 23 de novembre quan es va certificar el divorci anunciat a Catalunya. Des d’aquell dia, cada un va prendre un camí diferent disposat a superar l’altre en la cursa electoral del 14 de febrer. Es continuen trobant a les dreceres, units contra les aventures independentistes i espantant el fantasma del tripartit del PSC-ERC-comuns, però, a mesura que s’acosta la cita amb les urnes, les travetes van a més.

El PPC va ser hàbil fitxant la que va ser elegida candidata de Cs per les bases, Lorena Roldán, com a número dos. Un cop d’efecte de cara a la galeria que els taronges confien a revertir amb Inés Arrimadas diàriament en la cartellera catalana recordant que va situar el seu partit guanyador dels comicis del 21-D del 2017. Una victòria malgastada a ulls dels populars, que insisteixen que no només no va servir per desbancar l’independentisme del Palau de la Generalitat, sinó que ni tan sols ho va intentar.

El candidat popular, Alejandro Fernández, esprem aquest argument disposat a donar un ‘sorpasso’ a Cs. Dissabte va dir que «donar vots a Cs és malgastar-los», perquè «no pot ser guanyar les eleccions i no ser capaç ni d’intentar formar govern». «A mi em donen 36 escons i no és que em presenti a la investidura, és que em presento a la de França, Suècia, Noruega i la que em posin al davant», va ironitzar.

Arrimadas l’ha replicat aquest dimarts acusant el PP i el PSOE d’haver «abandonat» els catalans i vanagloriant Cs com l’«únic partit que no ha pactat amb el separatisme». «¡Quin desaprofitament de majories absolutes al Govern espanyol! Si jo estigués governant amb majoria absoluta a Madrid, ves que haurien fet els partits separatistes el que han fet a Catalunya. Això sí que va ser un desaprofitament, les majories absolutes del PSOE i el PP al Govern central, tenint totes eines al seu abast, per acabar pactant-ne un amb [Jordi] Pujol i l’altre amb ERC», ha rematat.

Notícies relacionades

El poc que els quedava en comú era compartir diana contra el candidat socialista Salvador Illa, però Cs ha retocat el guió i ara li allarga la mà per formar govern. Una cosa que Fernández ja ha deixat clar que no farà. El popular ha sentenciat aquest dimarts que només avalaria un «candidat de consens» constitucionalista amb «millors credencials» que Illa, a qui ha titllat com «el pitjor ministre de Sanitat de la Unió Europea».

Illa, mentrestant, aprofita qualsevol ocasió per recordar que ell ‘torna’ a Catalunya, quan «d’altres se n’han anat», en al·lusió a la mudança d’Arrimadas al Congrés, i insisteix que, si s’alça amb la victòria, almenys provarà de ser investit.