Xavier Serrano, sexòleg: “Tots tenim una certa neurosi sexual”

-Com s’ha de viure una sexualitat sana, emocionalment parlant?

-Concebent-la com una cosa que forma part del nostre instint, que ens porta a relacionar-nos amb els altres. Aquestes relacions són afectives, no violentes. D’aquí ve l’erotisme, la seducció i les manifestacions sexuals, que no són només les genitals, sinó també les mirades, el tacte i l’afecte. La sexualitat forma part dels afectes.

-Com s’hauria d’educar els nens en la sexualitat?

-Amb models, amb formes de relacionar-nos, però si la tenim al calaix i només la traiem a la nit per tenir relacions sexuals, o no se’n parla amb naturalitat, o el cos nu torna a ser tabú per les pors als abusos... Hi ha un paper de cel·lofana entre el que és una relació sexualitzada i erotitzada i el que pot ser un abús. Però per evitar abusos no podem tornar a castrar-nos.

-Què passa quan els adults no vivim la sexualitat de manera plaent? Quines vivències emocionals poden causar-ho?

-Les experiències que s’han viscut amb estranyesa, o els impulsos que han estat coartats —com un nen que diu a una nena “deixa’m, marrana” quan ella li va a fer un petó— i, per descomptat, els abusos, marquen. Parlo de l’absència de sexualitat i també podem parlar de l’abús, que hi és a uns nivells increïbles.

-Darrere d’un problema sexual sempre hi ha alguna cosa emocional?

-Generalment, sempre que hi ha disfuncions sexuals hi ha hagut algun conflicte.

-Molta gent pensa en la sexualitat com una cosa física...

-És experiència, és vivència, és cos. Això ja ho va dir Freud quan va escandalitzar la seva societat parlant de la sexualitat infantil. La sexualitat és un procés de formació. Si volem que els adults visquem una sexualitat saludable, hem de fixar-nos en els començaments.

-Fins a quin punt un adult que no viu la sexualitat de manera plaent ho fa sempre a conseqüència d’una mala experiència en la infantesa?

-En tot el seu abast. Per començar, tots i totes tenim límits en la nostra capacitat d’estimar.

-Què vols dir?

-Que la nostra capacitat és molt més gran que la que utilitzem. Perquè tots hem viscut una repressió.

-A què et refereixes, concretament?

-No som conscients del nostre cos ni de les nostres capacitats de gaudi. I no només genitals, sinó de tot el que implica l’erotisme, els sentits, la sensualitat, perquè estem molt embrutits. Gaudir en un concert, si ho comparteixes amb algú que està a gust amb tu, pot acabar portant-te a fer l’amor, però el que ha generat l’erotisme és la música, la conversa, una mirada, una posta de sol... Aquesta obertura a l’erotisme dels sentits és una cosa que perdem en una societat de la pressa.

-Per què passa això?

-Perquè estem molt separats dels processos de la natura. Això forma part d’un discurs ecològic. Separar-se de les coses que ens dona la natura, de les capacitats de connexió, dels ritmes... va associat a una determinada sexualitat.

-Com distingir la socialització en sexualitat, com en altres aspectes que reprimim, i quina part hem de continuar desplegant?

-Quan veiem la sexualitat com un procés, en cada moment es manifesta d’una manera. Una nena de 4 anys jugarà a exhibir el seu cos, a despullar-se, però als 8 anys ja li haurà passat i als 16 no ho farà. Però si quan mostro el meu cos de nen es generen judicis i mirades reprovadores, això ja li queda impactat. I té relació amb els trastorns alimentaris, que estan vinculats amb el judici que fem sobre les manifestacions dels nens respecte al seu cos.

-Els adults potser reprimeixen les carícies a un nen segurament per la por a l’abús, i sembla que avui cap professor pugui tocar un nen...

-Aquest és un extrem, però és que el nen ve cap a mi i m’abraça. Una carícia carregada de morbositat no és el mateix que una carícia afectiva. Legislativament, no ho puc diferenciar, i aquest és un dels problemes. Està bé que hi hagi prevenció dels abusos, però que això no suposi evitar la sexualitat i els afectes. El repte és com facilitar totes dues coses i que es tingui en compte la prevenció, però es potenciï el desenvolupament de la sexualitat en cada etapa com ha de ser; per això cal formar els professionals. Aquestes són assignatures pendents.

-A un adult que no viu de manera plaent la seva sexualitat, què li passarà?

-La diferència entre la normalitat sexual —amb els límits que hi hagi, que aquí hi ha molt per explorar— i la disfunció està en el nivell de patiment. Si no pateixes ni fas patir, això és normalitat. Moltes manifestacions somàtiques de les dones i d’alguns homes, com cistitis o infeccions d’orina i vaginals o dolors abdominals... provenen de l’abús sexual. Gran part dels problemes ginecològics tenen origen sexual.

-Què n'opines de la monogàmia i de la infidelitat?

-La monogàmia forma part de la idiosincràsia de la sexualitat en les nostres societats. Encara que soni malament dir-ho, tots tenim una certa neurosi sexual i estem molt perduts a l’hora de canalitzar els nostres impulsos, les nostres sensacions, a l’hora de generar elecció relacional. Quan tinc una certa insatisfacció, la tendència és anar al club, especialment entre els homes, i la moda entre els joves és tenir parella però anar al club... Aquesta necessitat, entre cometes, d’ampliar l’espectre d’experiència sexual té a veure amb la necessitat de possessió, de sentir-me més mascle.

-Té algun sentit antropològic la poligàmia?

-Dependrà de la cultura, i la nostra cultura no és poligàmica.

-Aleshores hi ha una gran hipocresia, ho dic per les infidelitats.

-Exacte, és hipòcrita. Perquè durant segles hem estat sotmesos a aquesta cultura.

-El més sa seria, si s’experimenten aquestes necessitats, poder parlar-ne amb la parella?

-I mirar-se, i assumir-ho, des de l’elecció, el diàleg, la complicitat i la naturalitat... com amb la manifestació de fantasies sexuals.

Notícies relacionades

Els infants amb trastorns del neurodesenvolupament tenen nivells més alts de malestar emocional, segons un estudi

Els professionals del tercer sector denuncien manca de suport psicològic: "Hauríem de tenir teràpia gratuïta"

-Però sembla que fa por compartir això que comentaves d’experimentar més enllà dels límits, amb l’exemple del concert...

-Es tracta de generar una complicitat, una mirada. D’obrir el focus, d’adonar-nos que la natura és eròtica. Anar a una platja o a un espai selvàtic genera un erotisme que pot portar al sexe o anar cap al transcendental. L’energia o va cap a la pelvis o va cap a la transcendència.