La Sagrada Família, la ‘Bíblia de pedra’, beneirà diumenge els tetramorfs dedicats als evangelistes

Han estat beneïdes primer amb una missa i il·luminades després al caure el sol. A partir d'ara, les quatre figures de marbre blanc que coronen des de l’octubre quatre de les torres de la Sagrada Família, formaran part amb tots els honors i litúrgia necessària del temple expiatori, concebut per Antoni Gaudí com una mena d’escriptures bíbliques de pedra. Les figures representen els evangelistes Joan, Mateu, Marc i Lluc tal com apareixen descrits a l’Apocalipsi.

Una àguila representa Joan, un lleó és la imatge icònica de Marc, un toro fa referència a Lluc i, per últim i més confús, un ésser alat és la figura col·locada en honor a Mateu, un ésser que, segons els teòlegs, no ha de ser confós amb un àngel.

Després de la benedicció, les figures han estat il·luminades, però el joc de llums que cada nit podran veure els veïns i els visitants no és el que en principi està previst quan acabin les obres del temple, en una data incerta abans del 2030. Les figures estan muntades sobre un poliedre. El propòsit és que des de l’interior de cadascun d’aquests pedestals surti un feix de llum que il·lumini la creu que coronarà la torre central de la Sagrada Família, dedicada a Jesús.

Els tetramorfs contemplen la ciutat des de 135 metres d’altura. La torre central arribarà als 172,5 metres d’altura quan cobreixi aigües.

L’origen de les quatre figures

La inclusió de l’àguila, el toro, el lleó i l’ésser alat entre totes les figures esculpides de la Sagrada Família i, sobretot, el fet que estiguin situades en un lloc preferent mereix posar els ulls enrere breument a la història de l’art.

La seva descripció apareix de manera molt onírica en les diferents versions de l’Apocalipsi, l’últim dels llibres del Nou Testament. Són descrits, en ocasions, com bèsties amb desenes d’ulls. Quan al segle IV es va establir per fi un cànon de la Bíblia, d’alguna manera es va obrir la veda per al seu ús en l’art sacre. Es pot seguir el seu rastre a través de l’art tardomedieval. Apareixen els quatre evangelistes amb les seves formes animals al sarcòfag merovingi del bisbe Angilbert, a Jouarre, i també en l’evangeliari carolingi de Godescalc. Va arribar, doncs, el romànic, i va ser habitual incloure’ls a la cort celestial que acompanya Jesucrist.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Amb l’arribada de l’art gòtic, aquest tipus d’iconografia va decaure i va donar pas a un altre tipus d’escenes, amb una cort celestial atapeïda d’àngels i, també, amb unes escenes més efectives i intimidatòries del Judici Final. La Sagrada Família, podria dir-se, repesca una mica aquesta tradició romànica, però a l’hora de la veritat l’assoliment del temple és que pràcticament no deixa fora res escultòricament, ja que és tant el que narra que estan tots els símbols de l’art sacre al llarg de la història.

Les figures han estat beneïdes a les 17.30 hores de diumenge en una cerimònia oberta al públic creient, però des de la perspectiva més panoràmica de la història de les religions fins i tot tenen més recorreguts possibles. El toro, el lleó i l’àguila són imatges recurrents en la mitologia egípcia i en la mesopotàmica, fins al punt que algunes tesis acadèmiques afirmen que els diferents autors de l’Apocalipsi no van fer més que recórrer a aquestes tradicions, de manera que Joan seria una reformulació del falcó que representa Horus i la lleona Sekmet hauria renascut com a Marc.