Antonio Spadaro, ciberteòleg: «Cal fer un monument a Rosalía»

¿Què li sembla el fenomen Rosalía?

¡Cal fer un monument a Rosalía! En l’era contemporània, l’art necessita un llenguatge, i la religió pot ajudar a expressar una dimensió –l’espiritual– que hem perdut. És important, perquè correm el risc de viure esclafats pel present.

Vostè la va veure a Warhol. La veu a les xarxes socials.

No estic a favor de la distinció entre el real i el virtual. La tecnologia és profundament espiritual. A través de les xarxes, s’expressen les necessitats més profundes, antigues i radicals de l’home: el coneixement i les relacions.

Doncs semblaria que el dimoni les carrega.

És un entorn en què el mal és possible; però el mal i el bé són dimensions de la vida. La ‘connexió’ no és ‘comunión’, però és important. No hem de viure l’esquizofrènia entre l’entorn físic i el digital, entre la vida i les nostres capacitats tecnològiques, perquè no hi ha vida sense tecnologia.

Amb la IA, pot ser que no hi hagi «vida».

Avui la veritable pregunta és: «¿Quin és el pensament específic de l’home que no sigui replicable per la màquina?». Segons la meva opinió, és l’espiritual. La IA processa i ordena el que ja està donat. Però el més propi de l’home no és l’ordre, sinó el desordre, la capacitat de sortir de l’esquema.

¿Experimenta amb ChatGPT?

Per descomptat.

¿Li ha preguntat si Déu existeix?

Mai. No em sento impulsat a fer-li preguntes metafísiques transcendents.

Els algoritmes ho saben tot de nosaltres, el que va passar i està per succeir, com Ell.

Quan dialoguem amb les màquines, obtenim respostes que semblen provenir d’una dimensió transcendent, però és un error considerar la resposta com la veritat, perquè depèn de la pregunta. El més transcendent, en canvi, no es planteja sobre la base de la pregunta. Correm el risc de tancar-nos en un horitzó algorítmic i no obrir-nos a una dimensió completament nova.

¿Això diu la ciberteologia?

Ciberteologia és pensar la fe en temps de la xarxa. Reflexionar sobre com canvia la recerca de Déu en l’era de Google, per exemple.

¿Com canvia?

A l'edat mitjana, Déu era un fet cert i l'home s'orientava cap a ell, com si tingués una brúixola que li marqués el nord. Les grans tragèdies del segle XX li van fer perdre el rumb i, angoixat, va posar el radar a la recerca d’un senyal. Amb la tecnologia push, rep al mòbil senyals sense petició prèvia. L’important és mantenir-se obert a rebre el missatge.

Normalment, rep ‘spams’, ‘reels’, notificacions de paqueteria.

Hi ha una espècie d’agnosticisme, però si arriba un senyal, hem de ser capaços de captar-lo. Rosalía, per exemple, és un canal. D’altra banda, la IA ens torna la importància de la pregunta.

I si es descobreix el codi de Déu?

No hi ha algoritme de Déu, no hi ha algoritme del bé i del mal. És la llibertat de l’home la que crea l’algoritme. Si penses com jo, veig les teves actualitzacions. Si no penso com tu, veig menys o no veig. Només ens arriba la informació que confirma les nostres idees. Potser el ‘hacker’ és la figura de l’home espiritual capaç de conèixer les regles i canviar-les.

¿Què opinava el papa Francesc de tot això?

Una vegada va dir: «No existeix un Déu catòlic, existeix Déu». Es tracta de buscar Déu on es trobi, no on un creu que hi és. Déu pot arribar a una persona de les maneres més inesperades, més poètiques, més lliures.

Les «maneres» dels evangèlics que recolzen Trump no li agraden.

En un món extremadament polaritzat, el risc és que els que tenen el poder s’identifiquin amb el bé i vegin l’oponent com algú a abatre. Aquesta polarització corre el risc de fer-se metafísica: l’imperi del bé contra l’imperi del mal. Assumir una lògica religiosa en el poder és perillós. Déu es converteix en un servent al seu servei.

¿Quin valor hauria de propagar la fe 4.0?

La fraternitat. Un tema que va recuperar Francisco a ‘Fratelli Tutti’. La solidaritat, que és un terme més secular, no és suficient. La fraternitat és l’única alternativa a l’apocalipsi. Hem de redescobrir els llaços fraterns i percebre que estem connectats, també amb la resta d’éssers vius.

Notícies relacionades

Art, fe i universitat

Els homes forts no aplaudeixen

Seria fraternal donar opció a les dones al papat, ¿no creu?

L’Església ha d’estar en moviment amb la història, però alhora mantenir unides les diferents ànimes. No n’hi ha prou que el Papa digui un dia «això es fa així». Per no tirar per la borda els que no estan d’acord en una direcció, per mantenir-nos junts, cal ampliar la conversa. Altrament, el risc és la confrontació.