El Periódico de l'Eixample

Eixample

Radiografia de la gentrificació

Desenes de compres d’edificis inquieten l’Eixample: «Ens fan fora del pis després de 47 anys»

Veïns de la Dreta de l’Eixample identifiquen 63 immobles convertits en habitatges de luxe, en els quals sovint els inquilins han marxat per no poder costejar l’encariment del lloguer

Desenes de compres d’edificis inquieten l’Eixample: «Ens fan fora del pis després de 47 anys»

JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El matrimoni acudeix a una reunió de veïns a la Dreta de l’Eixample per explicar que el nou amo del seu bloc vol fer-los fora. «Vivim de lloguer a l’edifici des del 1975. No és que la sentim com si fos la nostra casa és que, després de viure allà durant 47 anys, és nostra. Fins i tot hem pagat reformes de la nostra butxaca», es desfoga la parella, que demana guardar l’anonimat per explicar-se. Dona fe que les obres s’han apoderat de l’escala, que només quatre dels 11 domicilis continuen habitats. «Aguantem pols i soroll cada dia. Estan remodelant els tres pisos de baix, han arrencat tot el paviment, ara han tret tota la porteria per canviar-la...», desgrana. 

L’actual propietari –una societat immobiliària– va adquirir l’immoble al complet a la família que va fer de propietari fins al setembre del 2021. El matrimoni assegura que, quatre mesos més tard, l’empresa els va demandar. El procés podria desembocar en el desallotjament de la parella, que paga un lloguer sensiblement inferior al que s’estila al barri: abonen gairebé la meitat dels 1.445 euros de mitjana a què la quota mensual es va disparar a la zona l’estiu passat.

«Ens acusen d’abandonament de domicili, però és fals», rebat la parella, que creu que fins i tot un detectiu els va espiar. Afegeix que la propietat mai els ha plantejat una oferta per prolongar-los l’estada. 

Atén les explicacions Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. Assenyala que el relat del matrimoni personifica un fenomen estès per més finques de la zona en els últims anys, comprades de dalt a baix per reformar-les i revaloritzar-les per arrendar o vendre les vivendes a un cost superior a l’original. «Han implicat expulsió de veïns i la substitució per una població diferent, normalment flotant i sense vincle amb la vida del barri», descriu Artigues. 

Oficines convertides en pisos

L’associació de veïns ha pentinat la Dreta de l’Eixample entre el 2016 i el 2022 per detectar compravendes integrals d’edificis, fins i tot amb habitants dins. L’organització ha identificat 63 immobles que constructores, societats immobiliàries i fons d’inversió han adquirit sencers o aconseguint més d’un 50% de la superfície en els últims set anys. L’informe ubica el gruix de les operacions en un tram entre els carrers de Mallorca, rambla de Catalunya i passeig de Gràcia i en un sector enquadrat entre Girona, Ausiàs Marc i Casp.  

La llista inclou velles seus d’oficines que han passat a ser domicilis d’alta categoria, finques centenàries en què aguanten uns comptats veïns de renda antiga després de no renovar-se els contractes a la resta d’arrendataris i edificis buits en què s’ofereixen apartaments per preus que arriben a enfilar-se per sobre del milió d’euros. «Són quantitats que superen moltíssim el preu mitjà de la vivenda de l’Eixample. Si la mitjana està en 5.000 euros per metre quadrat, l’import de luxe costa entre 9.000 i 20.000 euros per metre quadrat. Està fora de les possibilitats de qualsevol ciutadà de Barcelona», expressa Artigues.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, recorda que l’adquisició de blocs sencers per restaurar-los és un fenomen «recurrent» a la ciutat. «Hi va haver èpoques en què la dinàmica va ser més forta que l’actual. Que es comprin vuit edificis a l’any en aquesta zona de l’Eixample sembla raonable. Poden tenir de 80 o 100 anys i necessiten una rehabilitació immediata», esgrimeix Gorgues, que defensa que prosperin les compravendes de finques al districte per posar-les al dia: «Són vivendes que s’han d’adaptar. Té un cost alt i els propietaris que venen no tenen aquesta disponibilitat segurament. Si no s’actua, pot caure en la degradació i empitjorarà la qualitat de vida. És absolutament normal i segurament aconsellable que passin a professionals que els explotin de lloguer o les rehabilitin per vendre-les».

Immobles buidats

L’estudi del moviment veïnal inventaria casos com el d’Aragó, 309, un edifici d’11 domicilis. Gairebé tots són buits després que una societat inversora no prolongués els lloguers. L’entitat anota que una senyora gran va quedar sola al bloc, amb un contracte de renda antiga

Una història similar es repeteix a Gran Via, 625 i també a Provença, 355, on l’associació ha localitzat només dues veïnes que continuen vivint a l’escala després de ser comprada per una immobiliària que ofereix apartaments de luxe. Després de rehabilitar-los, els publicita per imports que van de 375.180 a 829.680 euros

Els inquilins de l’edifici contigu, en el 353 de Provença, també van haver d’anar-se’n sense opció a allargar el contracte, segons l’organització veïnal. Pel mateix tràngol van passar els anteriors arrendataris del 31 de la plaça Tetuan, on la propietat manté el cartell de venda a tres pisos, tots per quanties que freguen els 700.000 euros. L’anàlisi de l’associació fa referència també a tres propietats que la Generalitat va traspassar i que s’han transformat en apartaments luxosos. Una és la Casa Burés, en el 30-32 d’Ausiàs Marc, amb una sola vivenda lliure per a qui estigui disposat a desemborsar més d’1,58 milions d’euros.

El col·lectiu veïnal xifra 29 llicències de rehabilitació integral concedides per a edificis del barri entre el 2018 i el 2022. El 28% són per convertir oficines en vivendes i el 21% per dividir els domicilis reformats i empetitir-los. «És un nou mercat en barris com la Dreta de l’Eixample, el Gòtic o el Casc Antic, dirigit a capes determinades per al lloguer temporal o la venda directa», indica Artigues, que opina que es tracta d’una tendència que «trenca la cohesió social»: «Fa desaparèixer el comerç de proximitat. No són residents habituals ni tenen els hàbits dels veïns que fa anys que són al barri».

Notícies relacionades

«La rotació és molt baixa a Barcelona. Es venen uns 14.000 pisos a l’any i aquí parlem d’una mitjana de 80 pisos anuals, sense potencial per influir en el mercat», replica Gorgues. Jutja que són un «problema» les rendes antigues, com les que es conserven en alguns immobles que han canviat a l’Eixample de mans: «Són lloguers que no s’han incrementat durant gaires anys i no permeten el manteniment correcte de l’edifici, que ha quedat desfasat. No sembla raonable. Hi ha inquilins de segona o tercera generació amb lloguers ridículs i que, en tot aquest temps, no s’han preocupat de buscar una alternativa habitacional».

El matrimoni que s’enfronta a ser expulsat del pis que habita des de fa gairebé mig segle no té cap intenció de claudicar. «No volem anar-nos-en de l’Eixample. Ens agrada la seva vida cultural i és aquí on hem fet arrels», brandeix la parella, disposada a lliurar un pols al jutjat. «Sembla que, perquè som grans, pensin que podran fer-nos fora fàcilment, però lluitarem per quedar-nos aquí», promet.