Lluïsa, la inquilina de renda antiga que es va quedar sola en un edifici de Barcelona

La Lluïsa, auxiliar de geriatria jubilada el 2019, ha passat la seva vida allà. Primer amb els avis i pares, però després amb la seva pròpia família nuclear. Els dos fills van créixer i se’n van anar i ara viu sola. Però no sola al pis. A l’edifici. Que és el que va allotjar durant anys els Cines Méliès.

Renda antiga, renda moderna

La seva és una de tantes històries similars en les últimes dècades a Barcelona. El propietari de l’immoble va morir sense fills i els nebots van decidir vendre’l. L’empresa compradora, Cahispa, es va trobar amb inquilins de renda antiga i moderna.

És a dir, alguns tenien contractes limitats en el temps i d’altres indefinits. Els primers van veure com a l’acabar el període previst no se’ls renovava l’arrendament. I els pisos, vuit, precisa la Lluïsa, van anar quedant buits.

El repòs de cinc generacions

Ella s’hi va mantenir: va rebre legalment de la seva àvia la renda antiga (el pare ja havia mort llavors) i paga un lloguer d’altres temps: 231,02 euros mensuals. «Quan poden, els meus quatre nets venen a dormir amb l’àvia». Els nets suposen la cinquena generació de la mateixa família que pernocta, tot i que no resideix, a la vivenda.

El 2007, la nova propietat hi va instal·lar ascensor i va arreglar alguns pisos. L’immoble va començar a patir d’una desatenció general. El 2011 ja s’havien parat totes les reformes. La propietat va semblar absentar-se de la gestió i el 2015 diverses vivendes van ser ocupades: «Totes menys dues». La dona treballava de nit, i de dia sentia l’anar i venir: «La majoria eren delinqüents relacionats amb la droga».

Sense ascensor

L’ascensor va quedar inutilitzat. Els okupes se’n van anar, diu la veïna que la majoria detinguts, i allò es va omplir de portes de seguretat. L’entrada semblava la d’un edifici sense veïns, i per això el carter ja no deixava el correu destinat a la Lluïsa.

L’edifici va canviar d’amo i el 2021 els inquilins que hi quedaven, que ja només n’eren dos, van ser requerits per aportar informació sobre els seus contractes. A mitjans d’aquell any, en vista que l’ascensor no funcionava i que el necessitava perquè havia tingut un accident, l’altre inquilí en va marxar.

El desenllaç

I allà va quedar ella sola, amb uns quants anys de patiment immobiliari a la seva esquena. Aleshores, diu, Servihabitat era el propietari de la finca. Van intentar que s’instal·lés temporalment en un pis del Carmel mentre arreglaven l’edifici, però s’hi va negar. I va rebre una oferta inicial per anar-se’n del pis, que va considerar ridícula, perquè no li garantia una vivenda.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Finalment, va arribar a un pacte, i quan feia temps que vivia amb les caixes fetes, l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’immoble a l’octubre a Coral Homes per 4 milions, si bé n’ha hagut d’invertir 1,6 més a rehabilitar-lo. És un dels set edificis que el consistori ha comprat des del 2015 a la zona on aplica el projecte dels eixos verds, que sumen 111 pisos i han costat 33 milions. En aquests vuit anys, l’ajuntament n’ha adquirit 10 a tot l’Eixample i 47 a tota la ciutat. L’alcaldessa, Ada Colau, ha esgrimit aquestes xifres en l’acte ‘L’alcaldessa respon’, organitzat pel Col·legi de Periodistes.

«Em van voler esgotar, em demanaven papers. Ens vam quedar sense llum a l’escala», explica. També va tenir plagues. I quan ja se n’anava, va arribar el desenllaç. Exercint el dret a tempteig i retracte, el consistori es va convertir en amo de l’immoble.