Una joia a l'illa més modernista

Si algú sent parlar de l'illa de la discòrdia podria pensar que es fa referència a l'origen d'un conflicte provocat pel domini d'un territori insular.

Però si es parla de l'illa de la discòrdia de la ciutat de Barcelona s'està fent referència al conjunt d'edificis modernistes més famós de Barcelona. En una única illa de cases -la situada al passeig de Gràcia entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent-, es troben tres dels millors exemples del modernisme de la capital catalana. Els tres monuments -la Casa Lleó Morera (obra de Lluís Domènech i Montaner), la Casa Ametller (sorgida del tauler de dibuix de Joan Puig i Cadafalch) i la Casa Batlló (obra d'Antoni Gaudí)- competeixen entre si en bellesa des que van ser construïdes. I, de fet, són l'expressió del fenomen que es va donar en aquells anys entre les famílies burgeses de Barcelona que, a l'instal·lar-se a l'Eixample, pugnaven les unes amb les altres per fer-se construir la casa més bella i destacada de la zona. Gràcies a aquesta discòrdia entre les famílies acomodades, es va crear un verdader museu d'arquitectura modernista a l'aire lliure.

Una d'aquestes joies arquitectòniques, la Casa Lleó Morera (restauració de la Casa Rocamora), és de titularitat privada i acull als baixos i als pisos superiors una botiga de la firma Loewe i oficines de les cases Guess i Swarovski. Per tant, i tot i estar inclosa a la Ruta Europea del Modernisme des de l'octubre del 2007, no es pot visitar «tret d'en unes jornades de portes obertes que se celebren anualment», comenta Gala Comangés, representant de vendes de Guess, que ocupa el pis principal de la Casa Lleó Morera. Un pis que, «tot i ser incòmode per treballar, perquè seria millor un espai diàfan, compensa per la bellesa», apunta Comangés.

És en aquest pis principal on es troba un dels grans tresors de la casa: una enorme vidriera, que dóna a una la terrassa exterior i que ocupa els pisos principal i primer, i que retrata aus, arbres i flora diversa i de vius colors. També en aquest principal l'escultor Eusebi Arnau va esculpir unes llindes de ceràmica, amb figures de porcellana en relleu, que representen una cançó de bressol: La dida de l'infant rei.

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

Però tot a la Casa Lleó Morera és digne d'admiració. No en va la casa projectada per Domènech i Montaner va aconseguir el primer premi del concurs d'edificis artístics del 1906. A més de la bella decoració interior, sempre d'acord amb esquemes simètrics, destaca la singular estructura de la façana.

L'última reforma portada a aterme a la casa va concloure el mes març del 2012, amb la restauració dels baixos comercials. Allà, on hi ha instal·lada una botiga de Loewe, «es van recuperar alguns dels elements destruïts, com ara la porta de carruatges, i algunes columnes i mosaics» que es poden contemplar a l'exterior, comenta Montse Dalmau, directora de l'establiment de Loewe. Així mateix, Loewe manté dos fragments de sostres originals realitzats al fresc que, sota supervisió de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, van ser restaurats amb un complex procés d'«investigació, per intentar mantenir els colors originals», indica Dalmau. El que no es va poder recuperar són les figures femenines d'estil clàssic que, originàriament, estaven situades als balcons i a l'entrada de la Casa Lleó Morera. Aquestes figures estaven recolzades sobre dos grans gerros, disposats per acollir plantes.