Tres universitats catalanes lideren el rànquing de millors campus espanyols

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) es manté com la primera universitat espanyola en termes generals i comparteix la primera posició de la classificació pel que fa a la qualitat de la seva docència (un lloc que comparteix amb la Universitat de Navarra), segons el llistat U-Ranking sobre el sistema universitari espanyol, fet públic aquest dijous per fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) encapçala, per la seva part, el rànquing d'investigació i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el d'innovació i desenvolupament tecnològic. UAB i UPC se situen, empatades amb la Universitat Politècnica de València en el segon lloc global del rànquing.

La quarta edició de l'U-Ranking confirma que les millors universitats d'Espanya se situen (la majoria) a les grans àrees metropolitanes, un entorn que facilita la seva potència investigadora i les oportunitats de realitzar amb intensitat activitats de transferència tecnològica a les empreses més pròximes. La Universitat de Barcelona (UB), que sol estar situada entre les millors universitats espanyoles als rànquings internacionals, és, en aquest cas, una de les que pugen respecte a l'any passat per situar-se en el tercer lloc, empatada amb l'Autònoma de Madrid, la Carles III i la de Navarra.

Una de les conclusions de l'anàlisi és que Catalunya posseeix el millor sistema universitari d'Espanya, seguit pel de Cantàbria, la Comunitat Valenciana, Navarra, les Illes Balears i Madrid. L'estudi també constata que la universitat pública s'ha estancat en els seus resultats docents i investigadors respecte a l'edició del 2015, encara que ha millorat en el registre de patents. 

Notícies relacionades

La UAB guanya en investigació i la UPC en transferència tecnològica

Activista i pensador

Les universitats públiques dominen el rànquing general (de les 16 primeres, 14 són públiques); el d'investigació (les 13 primeres són públiques) i el d'innovació i desenvolupament tecnològic (també en aquest cas, les 11 primeres són públiques).

El que més ha cridat l'atenció als autors de la investigació és, amb tot, la bretxa que hi ha entre campus. Si el que es calcula, per exemple, són els índexs de rendiment docent, les diferències entre les primeres i les últimes universitats són de fins a un 50%. En canvi, si el que es té en compte són els resultats d'investigació, els millors campus arriben fins i tot a duplicar els que tenen pitjors registres. En transferència tecnològica, les diferències són especialment intenses, i algunes universitats politècniques multipliquen per sis els resultats de les universitats menys actives en aquesta funció.