La UAB guanya en investigació i la UPC en transferència tecnològica

La Universitat Autònoma de Barcelona (pública), com la més productiva en investigació, i la Universidad de Deusto (privada), a Bilbao, com a líder en docència, encapçalen la nova edició de l'U-Rànquing, en què figura la Universitat Politècnica de Catalunya en primera línia de transferència tecnològica.

Aquestes són les principals conclusions de l'estudi U-Rànquing 2015, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA, que recull una classificació de les universitats segons activitats docents, d'investigació i d'innovació i desenvolupament tecnològic.

Segons l'estudi, les universitats públiques dominen els resultats en productivitat investigadora i en transferència tecnològica del sistema universitari espanyol, mentre que les privades sobresurten en docència, fet que demostra l'heterogeneïtat dels campus.

La Universitat Autònoma de Barcelona (1,9 punts) i la Universitat Politècnica de Catalunya (1,7), totes dues públiques, lideren el rànquing en productivitat investigadora, i les universitats de Deusto i Navarra (totes dues amb 1,4 punts i privades) sobresurten en docència.

A més, la Universitat Politècnica de Catalunya (3,1 punts) i la Politècnica de València (3) estan en primera línia de transferència tecnològica.

No obstant, pel que fa a productivitat en general, aquest rànquing està encapçalat per la Universitat Pompeu Fabra (1,5 punts), seguida per la Carles III, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya i la Politècnica de València (totes amb 1,4 punts).

I pel que fa al volum de resultats, en general, sobresurt la Universitat Complutense (4,4 punts), seguida per la Universitat de Barcelona (3,8) i la Universitat de Granada (3,2).

La tercera edició de l'U-Rànquing, que aporta a l'estudiant informació per fer una selecció personalitzada de centres, cobreix el 95% del sistema universitari i assenyala que Catalunya, Navarra, Cantàbria, el País Valencià, Madrid i les Balears ocupen, per aquest ordre, els primers llocs en productivitat dels sistemes universitaris per comunitats.

En canvi, la Rioja, Extremadura i les Canàries representen les regions amb menys productivitat en els seus sistemes universitaris.

UN TERÇ EMPITJORA

Els campus han mantingut la productivitat de l'any anterior, però un terç de les universitats "han empitjorat lleugerament" en volum de resultats a causa de "la caiguda de recursos humans i financers", en especial per a R+D+I, segons aquest estudi.

Francisco Pérez, director del treball i catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, ha recordat que en el període 2010-13 s'ha reduït en un 5,8% el personal de les universitats i ha baixat en 600 milions d'euros el volum de recursos.

Ha advocat per un finançament universitari partint de "resultats" --ara és per nombre d'alumnes--, tenint en compte que aquests no són a curt termini.

Pérez ha explicat que el sistema ha de tenir menys "excés d'oferta" pel que fa a titulacions amb poca demanda en molts centres i, en canvi, aconseguir "més qualitat de resultats".

Les universitats "no poden fer totes de tot" i han de saber, segons la seva capacitat, "oferir amb qualitat", ha recalcat.

Pérez ha reiterat la necessitat que les universitats disfrutin d'un finançament "estable" (en l'actualitat els recursos del sistema universitari espanyol suposen l'1,3% del PIB i la mitjana de la UE està en l'1,4%) per garantir la seva sostenibilitat.

Ha afegit que el sistema serà sostenible segons el que el país "estigui decidit a dedicar" a les universitats i que, en concret, el sistema universitari públic dependrà del volum de fons públics que rebi.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

El professor Joaquín Aldás, d'IVIE, ha comentat les "diferències" que hi ha per comunitats. Catalunya és la que més destaca en investigació, però ha recordat que a vegades és l'entorn socioeconòmic el que "afavoreix" els vincles per reforçar la investigació.

Sobre el nou reial decret que permet els graus de tres anys en lloc d'únicament de quatre com fins ara, Pérez i Aldás han comentat que té un aspecte "positiu" pel que fa a l'homologació amb altres països, però que pot ser "negatiu" si no s'acompanya d'un sistema de beques que compensin les diferències de preu a l'haver d'optar els alumnes a estudiar després dos anys de màster. "S'haurà de veure com es fan les coses", ha dit Aldás.