Els llimbs escolars de la dislèxia

No és una discapacitat intel·lectual, ni sensorial. Tampoc és falta de motivació, ni dèficit d'atenció, ni un problema emocional o de maduresa. La dislèxia -que dissabte celebra el seu dia mundial- és un trastorn d'origen neurològic i base genètica que dificulta l'aprenentatge de la lectura i escriptura i que es calcula que afecta, en diferents graus, un 10% dels escolars. De psicòleg en psicòleg, molts pares busquen per què l'esforç dels seus fills

-sovint amb alt quocient intel·lectual- rendeix tan poc. «Sense diagnòstic, la dificultat dislèxica no es treballa i, al no estar contemplada per la seguretat social, les famílies no saben a quin centre privat anar, ni si ho han de fer, si a l'escola no se sospita de dislèxia», detalla Neus Buisán, directora de l'Associació Catalana de Dislèxia (ACD, www.acd.cat). «Si bé hi ha cada cop més centres i professors sensibilitzats amb la dislèxia, el sistema, en general, no acaba de funcionar», diu Buisán, dislèxica, mare de dos fills dislèxics i logopeda. Unes 400 famílies, a expenses que als seus fills els toqui un professor amb aquesta sensibilitat, van a consultar-la.

NORMATIVA INSUFICIENT / A Catalunya, el protocol de detecció i acompanyament de la dislèxia el recull la normativa d'atenció als trastorns d'aprenentatge. «La informació i materials d'actuació en la dislèxia en primària, secundària i cicles formatius i batxillerat està disponible per a escoles i famílies a la web xtec.cat i és de lliure accés. A partir de la detecció, s'intervé de manera personalitzada i planificada amb logopedes de cada centre», afirma la directora general d'Infantil i Primària, Carme Ortoll.

Sense xifres de seguiment dels casos treballats fins al moment, la realitat de les famílies i les múltiples consultes a l'ACD constaten la falta d'una aplicació total i real d'aquesta atenció individualitzada. «Tenim els criteris administratius d'inclusió, però la normativa vigent per a la seva aplicació encara no és suficient», considera Buisán. «El professorat divergeix moltíssim, en funció de si ha tingut o no formació específica sobre dislèxia, moltes vegades pagada de la seva butxaca i fora de l'horari lectiu, cosa que en Medicina seria impensable», considera Lídia Arroyo, mestra de primària a l'escola municipal Salvador Llobet de Granollers, on una comissió d'inclusió forma el claustre sobre dislèxia, trastorn per dèficit d'atenció (TDA) i trastorn de l'espectre autista. «Cada vegada hi ha més coneixement sobre el tema, però encara queda un gruix important de professorat desinformat. No pots detectar una cosa que no coneixes, i en les tres primeres setmanes de classe ja hi ha moltes coses que criden l'atenció. Si no s'actua ràpid, el pronòstic es complica», opina Arroyo. Després d'assistir a unes jornades de formació de l'ACD, Arroyo va escriure el llibre Em costa llegir, que normalitza la dislèxia sense obviar el pelegrinatge i batalles dels pares d'un dislèxic.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

A punt d'acabar el grau de Pedagogia, Mireia Martell confirma que «excepte una mica en l'assignatura de Psicologia de primer curs, a la carrera no s'estudia la dislèxia i a Espanya amb prou feines s'investiga», detalla aquesta noia, que ha centrat els seus treballs de curs en la dislèxia. «Vaig estar un any a la Gran Bretanya i vaig quedar admirada. L'alumne dislèxic usa folis grocs o blau cel perquè es va estudiar que hi llegeixen millor. I és només un exemple», detalla.

TRIBUNAL ESPECIAL DE LES PAU / Des del 2011, les proves d'accés a la universitat (PAU) contemplen una atenció individualitzada per a alumnes amb dislèxia -mesura reivindicada llargament per l'ACD-. Els alumnes que hagin seguit a batxillerat un pla individualitzat tenint en compte la seva dislèxia, disposen de mitja hora més per poder fer l'examen, en el qual no se'ls penalitza els errors propis de la dislèxia, «que han sigut establerts amb el Col·legi de Pedagogs», puntualitza el secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina. Des de la seva posada en marxa, 737 alumnes amb dislèxia han estat examinats amb la tutela d'aquests tribunals especials.