Guanyadors en la guerra

Ara bé, les guerres poden crear guanyadors en determinats mercats. El cas del pistatxo és il·lustratiu. Durant anys, l’Iran va ser el gran dominador mundial. Avui, el pes del mercat s’ha desplaçat cap als Estats Units. Aquest canvi no s’explica només per factors productius, sinó també per dècades de tensions, sancions i limitacions comercials que han anat reduint la presència iraniana. La guerra actual ha intensificat aquesta situació. Quan un proveïdor desapareix o esdevé poc fiable, els compradors busquen alternatives. I aquestes alternatives acostumen a ser aquells que, per diferents motius, ja estan en disposició de subministrar.

La primera lliçó és clara: els mercats no són neutres. Les regles del joc canvien, i sovint ho fan per decisions polítiques o per conflictes que desestabilitzen determinats països. La segona lliçó és que els canvis en el lideratge dels mercats no sempre responen a una estratègia planificada per aprofitar una guerra, sinó a dinàmiques acumulades en el temps que es veuen accelerades en moments de crisi. La guerra no crea els guanyadors, però pot acabar reforçant-los.

Notícies relacionades

La guerra econòmica que els EUA guanyen a l’Iran

Espanya preveu duplicar l’exportació de pistatxo a la UE

Mercat lliure.

Aquest patró no és exclusiu del pistatxo. Pot afectar molts altres productes. En l’àmbit agrícola, cultius com el safrà, els dàtils o altres fruits secs poden veure com canvia el seu mapa de proveïdors si els principals productors tenen dificultats per exportar. En energia, el petroli i el gas depenen de rutes clau com l’estret d’Ormuz, i qualsevol interrupció altera preus i fluxos globals. I en sectors industrials, ja ho estem veient en semiconductors o bateries, on les empreses busquen alternatives per reduir riscos. També convé desfer un mite: el del mercat lliure. En molts sectors, la política econòmica i els esdeveniments geopolítics tenen un pes determinant. Aranzels, sancions o conflictes poden fer créixer o desaparèixer un competidor. En definitiva, quan un país queda fora del mercat per un conflicte, la demanda no desapareix: es redistribueix. I això genera guanyadors indirectes. Però convé no perdre de vista la idea principal: hi pot haver qui hi faci negoci –com diu el refrany, a riu remogut, guany de pescadors– però el balanç global sempre és de pèrdua: en vides, en benestar i també en prosperitat econòmica.