Espanya preveu duplicar l’exportació de pistatxo a la UE

Però mentre arriba aquest moment, fa setmanes que els empresaris del sector del pistatxo espanyol viatgen per Europa per vendre "un producte de qualitat, de proximitat i produït en un país fiable", afegeix Ramón Rivera, conseller delegat d’Elaia-Atgro, plataforma impulsada per Atitlan i Banco Santander, que gestiona la plantació més gran d’aquest producte a Espanya, amb 3.200 hectàrees entre Toledo i Albacete.

Més competitivitat

I és que l’esclat de la guerra de l’Iran i l’anunci d’aquest país que aquest any no exportarà el seu preuat pistatxo ha obert la porta als productors espanyols per conquistar el mercat europeu. Per a Víridi Horizons, un dels operadors verticals del sector, l’actual escenari geopolític "podria obrir per a Espanya una finestra d’oportunitat estratègica", afirma Ignacio Soler, director tècnic de la companyia. També els productors espanyols de safrà, l’altre gran cultiu que el país persa solia vendre fins ara pel món, estan a l’expectativa.

En el cas del pistatxo, l’objectiu és provar de duplicar també les vendes a la indústria alimentària europea, "que és el nostre mercat més pròxim i on es pot ser més competitiu quant a costos", assenyala Rivera. Això suposaria vendre-li unes 12.000 tones d’aquesta fruita seca, amb possibilitat d’arribar en els pròxims anys fins a les 200.000 tones (que és el consum actual del continent) a mesura que vagi augmentant la producció. "És un mercat ferm, que paga uns bons preus i per això estem teixint relacions comercials a futur", assenyala l’empresari castellanomanxec.

Que el pistatxo arribi per carretera o per tren suposa, a més, un benefici per a grans processadors com Ferrero, Nestlé o Unilever, que tenen compromisos de reducció d’emissions: un pistatxo transportat 15.000 quilòmetres per via marítima té una petjada de carboni un 75% superior a un de transportat 1.500 quilòmetres per carretera, apunta un estudi sobre el sector publicat el març passat per la consultora alemanya Roland Berger.

Per a això, detalla, cal aprofitar, primer, que l’Iran estarà fora de joc i, segon, la popularitat que ha cobrat en els últims temps aquest petit superaliment, ingredient estrella de gairebé totes les novetats gastronòmiques que es presenten d’un temps ençà. La indústria de la confiteria i els gelats s’ha erigit en poc temps en un client prioritari.

El mercat del pistatxo l’han estat controlant fins ara tres països: els Estats Units, l’Iran i Turquia, però aquesta concentració en poques mans es considera com un factor de risc estructural. Qualsevol esdeveniment advers en algun d’aquests tres llocs pot "generar ajustos de preu significatius en el mercat global en períodes relativament curts", apunta un estudi de Roland Berger.

En aquests moments tant nord-americans com iranians i turcs es troben, segons aquestes anàlisis, en un moment de vulnerabilitat. Els americans, per les restriccions d’aigua que no permeten incrementar les hectàrees de cultiu en zones com Califòrnia. Els perses, perquè a més de la guerra, ja fa uns anys que veuen com es redueix la producció perquè les seves plantacions estan envellides. Turquia, per la seva banda, té la major part del seu arbratge en terres de secà, amb una productivitat inferior per hectàrea, i "a més, no és un país exportador", assenyala Altet.

Si a això se suma l’augment de la superfície que s’ha plantat en els últims anys a Espanya, que ha apostat per sistemes de reg per degoteig computaritzats, que subministren aigua i nutrients de manera precisa, amb sensors d’humitat del sòl connectats digitalment, i monitoratge mitjançant drons de la sanitat vegetal, la posició dels agricultors espanyols és òptima. S’ha passat del 9% de superfície irrigada el 2015 al 25% el 2025, amb projeccions del 40% per al 2030. I els resultats són significatius: els rendiments en sistemes irrigats moderns arriben a entre els 2.200 i els 2.500 quilos per hectàrea, cosa que representa multiplicar per set, i fins i tot per 25, els rendiments de secà.

"L’estratègia del pistatxo espanyol no passa per substituir grans volums internacionals, sinó per consolidar una oferta d’alt valor afegit al mercat europeu", remarca Ignacio Soler, de Víridi Horizons. Segons la seva opinió, "en un context d’incertesa geopolítica com la d’ara, la proximitat, l’estabilitat regulatòria i la seguretat alimentària adquireixen un pes encara més gran en la decisió de compra de la indústria".

El safrà demana ajuda

Notícies relacionades

La guerra econòmica que els EUA guanyen a l’Iran

Guanyadors en la guerra

També els productors de safrà creuen que les dificultats que tindrà aquest any l’Iran per exportar la producció d’aquest condiment suposen una excel·lent oportunitat per al sector, sempre que les administracions els donin cert suport per fer-ho.

A diferència del pistatxo, producte que es troba en ple auge, el del safrà és un cultiu que ha anat a menys en els últims temps, per la qual cosa, segons la presidenta de la denominació d’origen protegida (DO) Safrà de la Manxa, Valentina Cabra, la prioritat ara mateix és mecanitzar-se amb l’objectiu de recuperar la importància que al seu dia va tenir el cultiu a Espanya i poder competir millor en un mercat internacional.