Les empreses redueixen un 12% la despesa d’aigua
La Cambra reclama blindar inversions i evitar retards per poder respondre a futures sequeres
Les empreses catalanes amb plans d’estalvi d’aigua (PEA) han reduït en una mitjana del 12% els seus consums hídrics, després de l’impacte de la sequera iniciada el 2022, que va obligar moltes companyies a adoptar mesures estrictes per minimitzar la despesa d’aquest recurs. Es tracta, segons va informar la Cambra de Comerç de Barcelona, de firmes dels sectors industrial, de la construcció i dels serveis, que en algun cas van registrar rebaixes de fins al 25%.Les empreses catalanes amb plans d’estalvi d’aigua (PEA) han reduït en una mitjana del 12% els seus consums hídrics, després de l’impacte que va tenir la sequera iniciada el 2022, que va obligar moltes companyies a adoptar mesures estrictes per minimitzar la despesa d’aquest recurs. Es tracta, segons ha informat aquest dilluns la Cambra de Comerç de Barcelona, de firmes dels sectors industrial, de la construcció i dels serveis, que en algun cas ha registrat rebaixes de fins al 25%.
La Cambra té constància de mig centenar d’empreses que van portar a terme inversions superiors als 750.000 euros, cosa que va permetre un estalvi conjunt de 31,6 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua. L’entitat va mostrar la seva preocupació pel lent ritme que porta la Generalitat en l’execució de les grans inversions compromeses, en particular l’ampliació de la dessalinitzadora situada a la desembocadura del riu Tordera i la que s’ha de construir a la del riu Foix.La Cambra té constància de mig centenar d’empreses que han realitzat inversions superiors a 750.000 euros, cosa que ha permès un estalvi conjunt de 31,6 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua. Amb tot, l’entitat ha mostrat la seva preocupació pel lent ritme que està portant la Generalitat a l’hora d’executar les grans inversions compromeses en aquesta matèria, en particular l’ampliació de la dessalinitzadora situada a la desembocadura del riu Tordera i la que s’ha de construir a la del riu Foix.
L’Observatori de la Transició Hídrica de l’organització cameral ha identificat retards significatius en dos projectes clau, que aportarien uns 80 hm3 al sistema hidràulic català. Es calcula que 167 hm3 presenten demores administratives de fins a un any, cosa que redueix els marges de planificació. Inversions per valor de més de 1.100 milions es troben en fases preliminars, fet que afegeix pressió als calendaris previstosL’Observatori de la Transició Hídrica de l’organització cameral ha identificat retards significatius en aquests dos projectes considerats clau, que en conjunt aportarien uns 80 hm3 al sistema hidràulic català. En total, es calcula que 167 hm3 presenten demores administratives de fins a un any, cosa que redueix els marges de planificació. Així mateix, inversions per valor de més de 1.100 milions d’euros es troben encara en fases preliminars, cosa que afegeix pressió als calendaris previstos.. L’estratègia marcada per la Generalitat contempla la generació de fins a 311 hm3 de nous recursos, però s’estima que fins als anys 2029 i 2030 no s’iniciaran els treballs. Serà necessari mobilitzar uns 1.700 milions.En total, l’estratègia marcada per la Generalitat contempla la generació de fins a 311 hm3 de nous recursos, però s’estima, vistos els terminis, que fins als anys 2029 i 2030 no s’iniciaran els treballs. Per a això serà necessari mobilitzar uns 1.700 milions.
En aquest context, la Cambra de Comerç remarca la necessitat de reforçar els mecanismes de finançament i execució de les infraestructures hídriques. L’entitat planteja integrar diferents fonts com el cànon de l’aigua, les tarifes de subministrament i els fons europeus. També destaca el paper de la futura llei de transició hídrica com a marc normatiu per donar estabilitat a aquestes inversions.En aquest context, la Cambra de Comerç remarca la necessitat de reforçar els mecanismes de finançament i execució de les infraestructures hídriques. L’entitat planteja integrar diferents fonts com el cànon de l’aigua, les tarifes de subministrament, els fons europeus i la col·laboració publicoprivada. També destaca el paper de la futura llei de transició hídrica com a marc normatiu per donar estabilitat a aquestes inversions.
Estalvis addicionals
Notícies relacionadesLes empreses asseguren que tenen previst continuar treballant en la millora de la seva gestió de l’aigua, amb noves inversions que arribaran als 900.000 euros de mitjana, per tal d’aconseguir estalvis addicionals que podrien superar el 15% en els pròxims anys. Entre les actuacions més habituals destaquen la recirculació de l’aigua i l’estalvi en els processos productius, així com la formació del personal i la digitalització dels sistemes de control i de gestió. Dues de cada tres empreses han aplicat com a mínim aquest tipus de mesures.Mentrestant, les empreses, a títol particular, asseguren que tenen previst continuar treballant en la millora de la seva gestió de l’aigua, amb noves inversions que arribaran als 900.000 euros de mitjana, amb el ferm propòsit d’aconseguir estalvis addicionals que podrien superar el 15% en els pròxims anys. Entre les actuacions més habituals implantades per les empreses destaquen la recirculació de l’aigua i l’estalvi en els processos productius en els quals intervé aquest recurs, així com la formació del personal i la digitalització dels sistemes de control i gestió. En concret, dues de cada tres empreses han implementat com a mínim aquest tipus de mesures.
Els indicadors econòmics apunten que aquest ajust no va afectar negativament l’activitat, ja que la productivitat de l’aigua es va mantenir estable en paral·lel a la recuperació del valor afegit brut (VAB). Un altre dels aspectes assenyalats és el recolzament a les petites i mitjanes empreses. S’estima necessària una dotació d’uns 390 milions en ajudes directes durant cinc anys per facilitar la seva adaptació als nous requisits d’eficiència.Els indicadors econòmics apunten que aquest ajust no ha afectat negativament l’activitat, ja que la productivitat de l’aigua s’ha mantingut estable en paral·lel a la recuperació del Valor Afegit Brut (VAB). Un altre dels aspectes assenyalats és el recolzament a les petites i mitjanes empreses. S’estima necessària una dotació d’uns 390 milions d’euros en ajudes directes durant cinc anys per facilitar la seva adaptació als nous requisits d’eficiència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
