Un manifest

El tecnofeixisme treu el cap

El CEO de Palantir ha publicat un text que permet saber què pensen els ‘technobros’

3
Es llegeix en minuts
El tecnofeixisme treu el cap

No acostumo a utilitzar la paraula feixisme en va. Ni tan sols quan escric sobre l’extrema dreta o els acudits de Donald Trump. Em sembla que obeeixen a fenòmens complexos que no caben en una paraula. No obstant, avui ho faig sense embuts per referir-me al propòsit que anima algunes grans empreses tecnològiques nord-americanes. No es tracta de treure més suc del compte a aquell gest histriònic d’Elon Musk alçant el braç a la romana. Alex Karp, el totpoderós director general de Palantir, s’ha dignat a publicar un manifest que ens permet saber què hi ha al cap dels anomenats technobros que acompanyaven Trump en la seva presa de possessió. Homes que dirigeixen empreses amb una ingent capacitat de recollir i analitzar dades en temps real i de posar aquest coneixement al servei de qui sigui. La guerra de l’Iran, la matança de Gaza, la nova policia dels Estats Units, el control de les fronteres, la seguretat o, com va passar amb Palantir, la captura de Nicolás Maduro.

Els 22 punts del manifest són una joia. Es nota el doctorat en filosofia de Karp, i també la desimboltura de Peter Thiel, el president de Palantir. Thiel, que també és filòsof, es defineix a si mateix com un pensador "contrari". Contrari a tot reformisme, polític o empresarial. El propòsit de tot empresari ha de ser inventar, destruir, crear. Sense restriccions. Sense manies reguladores. Advoca per empreses que cavalquin lliures, a cavall de la intel·ligència artificial. Thiel, que va promoure J. D. Vance com a vicepresident, fa temps que assegura que llibertat i democràcia han deixat de ser compatibles. Amic d’Epstein, el va utilitzar per vendre la seva tecnologia a Israel. Ell i Karp aspiren a dominar el món i ho expliquen sense embuts.

Notícies relacionades

¿Per on podem començar? Pel final del manifest (punt 22): "S’ha de resistir la temptació superficial d’un pluralisme buit". Superficial. Buit. Adjectius atribuïbles a tot el woke i incompatibles amb el llenguatge de mascle alfa utilitzat per Musk. O pel principi (punt 1): "L’elit de Silicon Valley té el deure moral de participar en la defensa nacional". Ja n’hi ha prou de ximpleries com invertir en apps per als iPhones. Els diners han d’anar a la defensa. No es tracta d’aprofitar-se de l’Estat (tot i que també), sinó de dominar-lo. ¿Amb quin propòsit? Construir una República Tecnològica (amb majúscules), basada en un poder dur que substitueixi la desacreditada diplomàcia. Tot plegat, per assegurar la supremacia de la civilització occidental. "Les cultures no són iguals: n’hi ha que produeixen avenços i n’hi ha que són disfuncionals i regressives" (punt 21). No tot és filosofia. Tal com van dir Marx i Engels quan van publicar un altre manifest el 1848, ja no es tracta únicament d’interpretar el món sinó també de canviar-lo. Per exemple, substituint la dissuasió nuclear per la de la intel·ligència artificial (punt 12). Una de les propostes més aterridores: deixar el futur de la humanitat en mans d’un mecanisme dominat per grans corporacions. La guerra és el futur i no ha d’estar condicionada pel passat. Ja és hora que Alemanya, on l’extrema dreta lidera les enquestes, i el Japó, on la primera ministra és la principal aliada de Trump a l’Àsia, es rearmin (punt 15).

L’aclaparadora superioritat de les seves plataformes d’intel·ligència artificial ha permès a Palantir augmentar un 70% la facturació i multiplicar per set el benefici el 2025. Molts governs europeus han contractat els seus serveis, inclòs el castellà. En altres circumstàncies, aquests èxits causarien admiració. Després de la publicació del manifest, causen esgarrifances. Un es pregunta com és que Karp i Thiel han tirat pel dret fent públics els seus somnis quan empreses com Palantir solen ser les més opaques. Crec que es tracta d’una mostra irresistible de supèrbia. El mateix narcisisme que ha portat Musk i d’altres a presentar-se com a redemptors d’un nou capitalisme, més descarnat, que necessita alliberar-se de les adherències liberals heretades de la revolució industrial. Immensament rics, tots són homes blancs que no tenen res a veure amb els Rockefeller, o els Ford, de principis del segle XX. Ja ho han aconseguit tot. No tenen competidors. Els falta conquistar el món. I l’espai. Que Déu ens agafi confessats.