Més infraestructures, menys emissions i resiliència davant la inestabilitat global: aquests són els plans del Port de Barcelona fins al 2030

El president de l’autoritat portuària, José Alberto Carbonell, ha remarcat aquest dimecres durant la presentació del pla que «les infraestructures són un tema capital» perquè permeten anticipar-se a les disrupcions i minimitzar el seu impacte sobre les empreses. «La millor manera de fer front a aquestes disrupcions geopolítiques és amb aquestes infraestructures», ha insistit. El pla posa el focus tant en infraestructures de mobilitat –viàries i ferroviàries– com energètiques, en línia amb el desplegament del pla de transició energètica.

Generar prosperitat

Des del punt de vista estratègic, el document manté la tríada del pla anterior –sostenibilitat econòmica, social i ambiental–, però l’adapta a un context més volàtil. En l’àmbit econòmic, l’objectiu és «aconseguir un model de finançament sostenible» que permeti desenvolupar les futures infraestructures i augmentar el ‘cash flow’ respecte al 2025. En el pla ambiental, es fixa la meta de reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte al 2017. I en l’eix social, es prioritza la generació d’ocupació de qualitat, la formació, la captació de talent i l’impuls de l’economia blava.

El cap d’estratègia del port, Jordi Torrent, va detallar que el pla «proposa una visió integrada» que per primera vegada incorpora en un únic full de ruta el port comercial, el logístic i el ciutadà. «Generar prosperitat a la comunitat, també sent tan ‘smart’ com sigui possible», va resumir. Aquesta integració inclou la ZAL i el Port Vell, que passen a formar part del mateix marc estratègic.

64 accions

El document identifica a més tendències estructurals que obliguen a adaptar-se, com el gegantisme dels vaixells o el creixement de la immologística, que exigeix magatzems cada vegada més grans. «Hi ha vaixells que continuen creixent», ha apuntat Torrent, que ha apuntat a la necessitat de dimensionar les infraestructures en conseqüència.

En termes d’execució, el pla es tradueix en 64 accions vinculades a la sostenibilitat econòmica, 33 a l’ambiental i 23 a la social. S’hi suma un mapa d’actuacions infraestructurals amb horitzó 2040 que implica diverses societats gestores de terminals amb projectes d’ampliació i reforma.

Resposta a un entorn global inèdit

El nou pla es construeix sobre un diagnòstic clar: el sector marítim ha travessat en els últims anys una concatenació de crisi sense precedents. Carbonell ha recordat episodis com la pandèmia de la covid-19, el bloqueig del canal de Suez el 2021, la congestió portuària del 2022, la sequera del canal de Panamà o les tensions geopolítiques a l’estret d’Ormuz. «Mai havia passat el que ha passat ara», ha afirmat.

Aquestes disrupcions han tingut efectes directes en l’operativa portuària. «Quan comença la guerra de l’Iran, moltes empreses estaven a punt d’embarcar contenidors des del port de Barcelona i es va decidir no fer-ho», va explicar el president. Com a conseqüència, l’estada de mercaderies al port ha augmentat, i ha evidenciat la vulnerabilitat de les cadenes logístiques.

«Totes aquestes disrupcions dels últims anys i que hem patit als ports ens obliguen a ser resilients per poder minimitzar els efectes en les empreses que importen i exporten», ha aconsellat Carbonell. En aquest context, el reforç d’infraestructures i la diversificació operativa es plantegen com a eines clau. Torrent ha afegit que «la diversificació ha sigut clau per resistir les disrupcions», una línia que el nou pla aprofundeix en un «entorn convuls».

Continuïtat amb el pla anterior

El Pla Estratègic dona continuïtat als assoliments del període 2021-2025. Entre aquests, la superació dels 40.000 treballadors vinculats al port, el volum de comerç exterior per sobre dels 70.000 milions d’euros i el desplegament de sistemes OPS d’electrificació de molls. Carbonell va voler reconèixer el paper de la comunitat portuària: «No només és mèrit de la direcció sinó de l’esforç» col·lectiu.

En l’àmbit social, el pla reforça el paper del port com a motor de cohesió. La creixent visibilitat del transport marítim en contextos de crisi –com les tensions a l’Orient Mitjà– ha augmentat la consciència ciutadana sobre la seva importància. «La ciutadania s’adona de la importància del transport marítim», ha encaixat el president.

Estrènyer la relació port-ciutat

Notícies relacionades

El dret a la "jornada adaptada": un permís de teletreball per tenir cura de fills de fins a 12 anys i familiars dependents

Catalunya obre nou expedients sancionadors a veïns que es van saltar les restriccions de la pesta porcina

A més, el document incorpora per primera vegada una aproximació integrada entre el Port Vell i l’activitat logística, amb l’objectiu d’estrènyer la relació port-ciutat i consolidar la «llicència social» necessària per a futurs desenvolupaments.

En síntesi, el nou pla manté la missió de «generar prosperitat a la comunitat portuària», però amplia el seu abast en un escenari marcat per la incertesa global, en què la capacitat d’adaptació, la inversió en infraestructures i la transició energètica es converteixen en factors determinants.