La Cambra xifra en 53.800 milions la inversió necessària en infraestructures a Catalunya fins al 2043 i alerta d’una execució estatal de només el 41%

L’informe, el primer elaborat per l’Observatori d’Infraestructures i presentat en un fòrum amb un centenar de persones a la seu de la Diagonal, constata una vegada més que l’execució real de la inversió estatal se situa molt per sota del pressupostat. «Catalunya necessita un esforç sostingut en aquest àmbit, que necessita les administracions però també un gran pacte de país», ha remarcat el president de la Cambra, Josep Santacreu.

Millora recent

En concret, entre 2021 i 2023 l’Estat va executar de mitjana només el 41% de les inversions previstes al país, amb xifres que oscil·len entre el 36% el 2021 i el 45% el 2023. «Es pressuposta a l’alça, però s’executa a la baixa», resumeix el document, que atribueix aquest desfasament a problemes estructurals de planificació i gestió.

La cambra encaixa que, tot i que els pressupostos recents s’han acostat més al criteri del 19% fixat en la disposició addicional tercera de l’Estatut –que vinculava la inversió estatal al pes del PIB català–, aquest llindar no es compleix en termes d’execució real. De fet, recorda que només s’ha reconegut el dèficit corresponent als anys 2007 (ja liquidat) i 2008 (en procés).

El resultat és un dèficit acumulat en l’estoc de capital en infraestructures. Catalunya se situa actualment per sota del 16% del total estatal –entorn del 15,5%–, cosa que equival a un desfasament d’uns 16.200 milions d’euros respecte al nivell que li correspondria pel seu pes econòmic respecte a la resta de l’Estat, una reclamació que es repeteix des de fa lustres des del teixit econòmic, polític i social.

Inversió necessària de 2.773 milions

Per corregir aquesta bretxa, l’informe estima que seria necessària una inversió mitjana anual de 2.773 milions d’euros entre 2026 i 2043, sumant tant el conjunt d’administracions com el sector privat. Aquesta xifra ascendiria a 2.987 milions anuals si s’inclou l’IVA i determinats àmbits addicionals.

Un dels principals problemes identificats és la falta de maduresa dels projectes. La Cambra assenyala que disposa d’un llistat d’actuacions que sumarien fins a 53.800 milions d’euros, però adverteix que «un bon nombre no estan planificats o no disposen d’estudis ni projectes». A aquesta carència se suma la «falta de transparència de l’Administració General de l’Estat».

L’informe insisteix que és «fonamental impulsar i tramitar els projectes estratègics de país» per convertir-los en inversions executables i revertir els baixos nivells d’execució actuals, una cosa que dies enrere ja va reclamar el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, en una conferència al Cercle d’Infraestructures.

L’exemple de Rodalies

La diagnosi s’il·lustra amb el cas de Rodalies. En el moment de redactar-se el pla 2020-2030, el programa de manteniment i reposició d’actius preveia uns 1.000 milions d’euros. No obstant, després dels episodis d’incidències registrats el gener del 2026, que van evidenciar el deteriorament de la xarxa gestionada per Adif a Catalunya, aquesta partida s’ha elevat a més de 2.200 milions per al conjunt del període.

Més enllà del ferrocarril, la Cambra planteja un paquet d’actuacions prioritàries fins al 2030 que requeririen inversions superiors a 14.500 milions d’euros –un 72% a càrrec de l’Estat–, cosa que equival a uns 2.900 milions anuals. Entre aquestes figuren l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el desenvolupament del corredor mediterrani, millores a la xarxa viària com la B-40 o els accessos als ports, així com noves infraestructures hídriques basades en la dessalinització i la regeneració.

Projectes identificats

Notícies relacionades

Catalunya dissenya la seva xarxa ferroviària del futur: tres noves estacions AVE, empresa pública de trens i dos grans eixos que reordenen el mapa

El Govern ressuscita el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari per a un corredor mixt de passatgers i mercaderies

A més llarg termini, el conjunt de projectes identificats fins al 2043 ascendeix a més de 53.800 milions d’euros, ha detallat la directora d’estudis d’infraestructures de l’entitat, Alícia Casart. Segons la Cambra, això implicaria que la inversió anual de l’Estat a Catalunya seria 2,3 vegades superior a l’execució real recent del Ministeri de Transports –que el 2023 va ser de 960 milions– i lleugerament per sobre dels nivells actualment pressupostats.

«El problema no és només de recursos, sinó de governança, planificació i capacitat d’execució», conclou l’informe, que reclama accelerar els tràmits, millorar la coordinació institucional i garantir una cartera de projectes madura per revertir el dèficit històric d’infraestructures a Catalunya.