Catalunya dissenya la seva xarxa ferroviària del futur: tres noves estacions AVE, empresa pública de trens i dos grans eixos que reordenen el mapa

La consellera ha destacat en la compareixença després del Govern que estan treballant en l’«estabilització» del sistema ferroviari de Catalunya i el fet de dissenyar una estratègia permetrà «aixecar la mirada» i veure quina infraestructura i inversions es necessiten per desenvolupar aquest tipus de transport en els pròxims lustres.

L’estratègia no només engloba la xarxa de Rodalies, Regionals i l’alta velocitat, sinó que també inclou el metro, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), els tramvies actuals de Barcelona i el futur tren-tram del Camp de Tarragona. El pla parteix d’un diagnòstic clar: Catalunya creixerà en població i mobilitat, i el sistema ferroviari ha de duplicar la seva capacitat (actualment són 2.050 quilòmetres de línies en servei) si vol mantenir el seu pes com a alternativa real al transport privat.

30.000 milions des del 2000

En els primers 25 anys del segle, la inversió ferroviària a Catalunya ha sigut superior als 30.000 milions d’euros, a parts gairebé iguals entre l’Estat i la Generalitat. En el primer cas, s’ha dedicat majoritàriament a la xarxa d’alta velocitat (uns 10.000 milions), amb les injeccions milionàries sobretot del període entre el 2005 i el 2010. Malgrat que el nou document del Govern no xifra la quantitat desitjada fins al 2050, el seu objectiu és que sigui semblant a aquests 30.000 milions.

Una altra de les apostes del document aprovat aquest dimarts és acostar l’alta velocitat a més territori, amb la creació de tres noves estacions intermodals: Girona Aeroport, Tarragona Aeroport i Penedès. La primera, l’única amb estudi informatiu arrencat, permetrà connectar directament l’aeroport de Vilobí d’Onyar amb la xarxa d’alta velocitat i amb la futura estació de l’Eix Transversal; la segona donarà servei a l’entorn de l’aeroport de Reus i al corredor mediterrani; i la tercera, situada entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, actuarà com a node d’enllaç entre l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana. Aquestes tres estacions se sumaran a les existents a Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i Camp de Tarragona, que ampliaran així el mapa d’accessibilitat als trens de llarga distància, que consideren escàs.

Reivindicacions històriques

Entre els principals eixos d’actuació, el Govern planteja, a més, dos projectes estructurals que fins ara havien sigut reivindicacions històriques. El primer és l’Eix Transversal Ferroviari, una línia que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, i tancarà un corredor de mitja distància transversal que permetrà unir l’interior del país sense passar per Barcelona. El segon és la Línia Orbital Ferroviària, concebuda com un gran anell de Rodalies entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Els dos projectes es consideren vertebradors per reduir la dependència radial de la xarxa actual.

Renovar el parc mòbil

Notícies relacionades

El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic

Adamed Laboratorios: Ciència útil per a la salut de tots

L’estratègia contempla també la creació d’una nova empresa pública ferroviària, dependent de la Generalitat, que s’encarregarà de la compra, gestió i manteniment de trens. Aquest nou ens permetrà disposar de material rodant propi, i avançar en el desplegament efectiu de les competències assumides després del traspàs del servei. El document justifica aquesta decisió en la necessitat de «garantir la independència operativa i la fiabilitat del servei», i assenyala que Catalunya necessita renovar gran part del seu parc mòbil en els pròxims 10 anys.

Després de l’aprovació de l’Estratègia Ferroviària de Catalunya, que era un mandat del Parlament dels plens monogràfics de Rodalies i d’infraestructures, el pla de serveis ferroviaris de Catalunya (que està en elaboració) dissenyarà com augmentar els serveis, la fiabilitat i la seguretat i, en tercer lloc, un altre element de planificació, el pla d’ús de transport establirà què es necessita per aconseguir-ho.