El Govern ressuscita el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari per a un corredor mixt de passatgers i mercaderies

L’actualització dels estudis forma part de l’estratègia de l’Executiu per definir una política ferroviària pròpiai planificar noves infraestructures a mitjà i llarg termini, segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha destacat l’«ambició» del Govern i el fet que «es tregui la pols a carpetes encallades», ha assegurat. S’aspira a comptar amb un document tècnic actualitzat que permeti negociar el projecte amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i avançar cap a la seva eventual licitació, evitant també duplicitats de projectes i intentar que siguin «complementaris», ha exposat la consellera. L’estudi haurà d’estar redactat en aproximadament un any i mig, cosa que situaria el seu acabament entorn del 2027. A partir d’allà, el Govern preveu desenvolupar els projectes constructius entre el 2028 i el 2029 i tenir-los acabats el 2030, pas previ a una eventual execució de l’obra, sempre que el pressupost ho permeti.

Més de 250 quilòmetres de traçat

L’Eix Transversal Ferroviari és un projecte de línia d’uns 254 quilòmetres, que connectaria Lleida amb Girona travessant l’interior de Catalunya, amb 10 estacions previstes –segons el disseny inicial– en ciutats com Cervera, Igualada i Martorell. El Govern planteja que la nova infraestructura sigui mixta per a passatgers i mercaderies, una cosa que el departament que dirigeix Óscar Puente no contemplava, amb trens de viatgers que podrien circular a 250 km/h i combois de mercaderies a 150 km/h. Actualment, la línia d’alta velocitat entre Lleida i Barcelona permet velocitats de 200 km/h, una cosa que des del Govern es considera suficient per ser competitiu. La Generalitat vol validar la seva proposta amb estudis tècnics de demanda i viabilitat i així convèncer Transports.

El Govern justifica la reactivació del projecte pels canvis que està experimentant la xarxa ferroviària. D’una banda, la implantació de l’ample internacional al corredor mediterrani permetrà augmentar el nombre de trens de mercaderies que circulen per aquesta infraestructura. A més, el Ministeri està adaptant el corredor de l’Ebre per a trens de més de 470 metres, cosa que també incrementarà el tràfic. Segons les dades manejades per la Generalitat, el 60% dels trens de mercaderies que circulen actualment es dirigeixen cap al corredor de l’Ebre i només el 40% cap a Europa, una proporció que podria canviar a mesura que creixin els fluxos logístics. L’Executiu considera que aquest augment de la demanda podria saturar alguns corredors ferroviaris en el futur, tal com denuncien fa mesos organitzacions empresarials i plataformes de persones usuàries, així que defensa la necessitat de crear rutes alternatives.

El nou eix permetria, a més, descongestionar trams molt carregats del sistema ferroviari, especialment al Penedès i el Vallès, i oferir una alternativa per al transport de mercaderies entre Martorell i el node logístic de la Llagosta. També es vol reforçar la vertebració territorial i potenciar el desenvolupament de la Catalunya interior. Des del Departament es fixen en comarques com l’Anoia, la Catalunya Central en general o les de Ponent, que tenen potencial de creixement si disposen de millors connexions ferroviàries. «Tant de bo s’haguessin tirat endavant aquest tipus d’infraestructures perquè potser no es produirien els problemes que s’estan donant avui dia a Rodalies», ha assegurat la consellera Paneque.

Recorreguts alternatius

Notícies relacionades

El Govern central planteja augmentar a 350 km/h la velocitat dels trens i reduir a dues hores el trajecte Madrid-Barcelona

Poden els meus pares vendre la casa sense donar-me res? L’advocada Laura Lobo explica què diu la llei sobre l’herència

En aquest sentit, el Govern considera prioritari el corredor Lleida-Cervera-Igualada-Martorell,que podria connectar amb el port de Barcelona i millorar la competitivitat logística de l’interior del territori. També es podria diversificar les alternatives de transport de mercaderies, una cosa que aquests dies amb el projecte també pretén trencar l’actual esquema radial d’infraestructures, concentrat a Barcelona, i avançar cap a una xarxa ferroviària més mallada. En paral·lel, l’estudi analitzarà també la possible variant de mercaderies del Vallès i les connexions amb altres corredors ferroviaris.

L’anterior plantejament de l’Eix Transversal Ferroviari, que es va començar a estudiar el 2005, ha recordat la responsable de Territori, estimava una inversió d’uns 12.000 milions d’euros. L’actualització haurà de revisar aquesta xifra. El Govern defensa que l’Eix Transversal pot convertir-se en la gran infraestructura del sistema ferroviari català una vegada finalitzin obres com la línia 9 del metro de Barcelona. L’estudi també haurà de definir l’encaix de la línia dins de la xarxa ferroviària existent. Tot i que Ifercat s’encarregarà dels treballs tècnics i podria assumir un paper més rellevant en el desenvolupament d’infraestructures, el Govern no ha determinat encara qui gestionaria la futura línia si finalment es construeix però no veuria amb mals ulls que fos la mateixa Adif.