Brussel·les millora les previsions de creixement de l’economia europea malgrat les turbulències comercials

El PIB de la UE creixerà el 2015 un 1,4%, cosa que suposa una lleugera millora de les projeccions respecte a la primavera, quan la Comissió limitava el creixement per a aquest any a un 1,1%. Per a l’any vinent, no obstant, hi ha una petita correcció a la baixa. Brussel·les calcula que el PIB del bloc mantindrà en un 1,4% el creixement el 2026, respecte a l’1,5% que projectava el mes de maig passat. 

El panorama és semblant per a la zona euro. Brussel·les revisa a l’alça les previsions de creixement per a aquest any d’un 0,9% a un 1,3%, i rebaixa lleugerament la projecció d’increment del PIB per al 2026 d’un 1,4% a un 1,2%. Brussel·les reconeix que hi va haver un repunt inicial com a conseqüència de l’augment de les exportacions, en previsió de l’impacte que podien tenir els aranzels dels EUA. Però també que l’economia europea va continuar creixent després «i es va expandir a un ritme moderat» malgrat «un entorn extern complex». 

Incertesa 

Brussel·les va advertir que una guerra comercial oberta amb els Estats Units podia ser devastadora per a l’economia europea. L’acord aconseguit al juliol entre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president Donald Trump, va minimitzar l’impacte, però no el descarta. Tampoc la incertesa entorn de possibles noves mesures, amb les quals Brussel·les, de moment, no compta. 

«Els acords comercials aconseguits entre els EUA i els seus socis comercials, inclosa la UE, han mitigat algunes de les incerteses que van enfosquir les previsions de primavera», remarca l’informe de la Comissió. Però alhora, reconeix que les barreres al comerç han arribat a màxims històrics amb Trump a la Casa Blanca. 

Brussel·les destaca que els aranzels a què s’enfronten els productes europeus són en gran mesura inferiors als que pateixen els d’altres països. «Això representa un modest avantatge relatiu per a l’economia de la UE», al·lega la Comissió. No obstant, això podria canviar, ja que la Casa Blanca està estudiant potencials excepcions a certs productes. 

Motors de creixement

La Comissió Europea reconeix que «l’entorn global continua sent desafiador», però confia en la resiliència del mercat laboral comunitari, l’increment del poder adquisitiu i les condicions de finançament favorables per recolzar «un creixement econòmic moderat». De nou, el pla de recuperació està sent clau per rellançar l’economia, en un context en què cada vegada més països es veuen abocats a la consolidació fiscal. 

Brussel·les reconeix que els fons europeus són els que estan permetent apuntalar la demanda interna, esmorteint l’impacte de les retallades en despesa pública. És aquesta demanda el que «es perfila com el principal motor de creixement», segons la comissió. L’Executiu comunitari espera, a més, un augment de la inversió privada. També veu la despesa en defensa com a potencial motor de creixement.

Ocupació i inflació

Respecte a la resta d’indicadors, la inflació a la zona euro és del 2,4 % i la Comissió espera que arribi a l’objectiu del 2% que marca el Banc Central Europeu el 2027. Brussel·les apunta com a principals factors a una caiguda en el preu dels serveis i els aliments, que es veu contrarestada per l’augment de la inflació en l’energia. 

Brussel·les també espera que es continuïn generant llocs de treball al bloc. En particular, la Comissió apunta a un augment de la taxa d’ocupació del 0,5% el 2025 i el 2026 i que l’atur es rebaixi del 5,9% aquest any i el pròxim fins al 5,8% el 2027. «Es preveu que el creixement salarial a la UE s’alenteixi, però que es mantingui per sobre de la inflació, i que millori lleugerament el poder adquisitiu de les llars», assegura la Comissió. 

Notícies relacionades

Hisenda proposa a les comunitats autònomes suavitzar el seu objectiu de dèficit al 0,1% el 2026

Catalunya prepara una llei de turisme que «vetllarà per les condicions de vida dels residents»

Malgrat la consolidació fiscal generalitzada de què parla l’Executiu, Brussel·les preveu que tant el dèficit públic general a la UE com el deute augmentin en els pròxims tres anys. Per al 2027, el dèficit estarà entorn del 3,4%, i el deute, en rangs superiors al 100% per a molts països, per sobre del que marquen les regles fiscals. No obstant, la Comissió atribueix en gran mesura el repunt a l’esperat augment de la despesa en defensa, per al qual els governs poden fer ús de la clàusula d’escapament de les normes.

L’Executiu reconeix en qualsevol cas que la incertesa persisteix. Que les restriccions comercials continuaran llastant l’economia europea i una escalada de les tensions geopolítiques podria suposar encara un impacte més gran. També que la incertesa política interna al bloc podria afectar la inversió. Així i tot, Brussel·les estima que els riscos per a les perspectives de creixement «s’inclinen a la baixa».