La banca confia que caiguin les mesures d’alleujament hipotecari del 2022

La qüestió de fons és que el pla d’ajuda als hipotecats que el Govern central va imposar a la banca el novembre del 2022 (i que incloïa també una ampliació del codi de 2012 per a famílies vulnerables, que seguirà en vigor) es va produir en un moment en què el Banc Central Europeu (BCE) estava pujant els tipus d’interès de referència de la zona euro a una velocitat sense precedents per combatre l’espiral inflacionista agreujada per la invasió d’Ucraïna.

L’economia i l’ocupació es van comportar millor del que s’hauria pogut preveure. Això va facilitar que la morositat hipotecària tingués una evolució sorprenentment positiva tenint en compte el fulgurant ascens dels tipus de referència. El saldo impagat de crèdit per a la compra d’habitatge va baixar de 14.522 milions d’euros el març del 2022 a 11.380 milions el mateix mes del 2023. En els mesos següents, va pujar fins als 12.408 milions als quals es va arribar a principis del 2024, però des d’aleshores ha descendit a 10.691 milions, el seu nivell més baix des de juny del 2008. Tenint en compte que les llars triguen uns dos anys a deixar de pagar les quotes després de patir un impacte financer, es pot concloure que ja han superat majoritàriament el xoc de l’alça dels tipus.

Una situació diferent

Així ho va destacar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, després d’una reunió amb les patronals bancàries a mitjans de juliol, en la qual va deixar oberta la possibilitat de no prorrogar les mesures d’alleujament. "Estem ara en un moment molt diferent quant al cicle de tipus d’interès, amb una reversió de gran part de les pujades, un alleujament més gran per a les famílies, i seguim amb una situació molt positiva quant a l’evolució de salaris i renda. Aquest és el context en el qual, així que s’acosti la finalització d’aquesta pròrroga, valorarem si és necessari o no continuar prorrogant. Encara no hem pres una decisió al respecte, però les notícies són positives", va dir.

Al mateix fòrum, els líders de les patronals bancàries van mostrar la seva confiança que el pla no sigui ampliat de nou. "El codi va tenir una naturalesa preventiva des del principi i va sorgir en un context macroeconòmic molt específic, que avui sens dubte no és el que vivim. Nosaltres no veiem la necessitat de prorrogar-lo, però en qualsevol cas estarem atents a les anàlisis i a les propostes que ens arribin per part del ministeri", va argumentar Antonio Romero, director general de la Ceca. "No veiem necessària la seva extensió", va afirmar Alejandra Kindelán, presidenta de l’AEB, amb arguments similars.

Una de les grans incògnites és quantes famílies s’han beneficiat del pla d’alleujament hipotecari del 2022. Tot i que per llei es va fixar que una comissió en faria un seguiment, no publica dades des del tancament del 2023. Probablement té a veure amb el fet que la xifra és molt inferior als "més d’un milió de llars vulnerables o en perill de vulnerabilitat" que es va entossudir a anunciar la llavors ministra, Nadia Calviño, quan es van aprovar les mesures.

Notícies relacionades

El parc residencial espanyol està antiquat i és poc sostenible

Ser notari l’any 2025

El juliol de l’any passat, Cuerpo va apuntar que s’havien rebut 79.300 sol·licituds per als dos codis fins al maig i se n’havien concedit 11.600, però des d’aleshores no hi ha dades actualitzades comparables. El Govern central i la banca, en qualsevol cas, defensen que la baixa utilització de les mesures és positiva. "Aquesta xarxa que vam posar en marxa de manera preventiva ha funcionat. Hi ha hagut persones que l’han necessitat i hi ha sigut per ajudar-les. Afortunadament, la bona evolució de l’economia i de la situació financera de les llars ha fet que, malgrat aquesta pujada tan ràpida i significativa dels tipus, no hàgim tingut un impacte negatiu significatiu en el dia a dia de les nostres famílies i, per tant, que no hagi sigut necessari un accés generalitzat o massiu", va indicar.

Per acollir-se al codi per a les classes mitjanes, les llars han de tenir de manera generalitzada una renda anual màxima de 37.800 euros i una hipoteca subscrita abans del 2023 per a un primer habitatge de no més de 300.000 euros. La quota ha de ser superior al 30% de la renda de la família i el percentatge d’ingressos que es dedica al pagament ha d’haver-se multiplicat per almenys 1,2 entre el moment de presentació de la sol·licitud i quatre anys abans. Si es compleixen els requisits, es pot triar entre l’ampliació del termini d’amortització fins a un màxim de set anys, deixar fixa la quota hipotecària per un període de 12 mesos, o canviar el tipus de variable a fix.