Dues cadires i una cervesa

Comunicar bé no és només fer bonic. És fer sentir, fer pensar, fer moure… i fer remoure. Això només ho aconsegueixen les idees amb ànima.

En publicitat, si la forma és important, el fons encara ho és més. Darrere de tota bona campanya de comunicació no hi ha només una peça bonica: hi ha una estratègia sòlida, un posicionament clar i una intenció comunicativa definida. És allò que dona sentit al missatge, que el fa coherent amb la marca i rellevant per al públic. Una campanya no comença amb un color o una tipografia, comença amb una pregunta: què volem dir, per què ho diem i què volem provocar? Això és el nucli d’una bona estratègia de comunicació. I aquest nucli és el que marca la diferència entre una campanya efímera i una que connecta i perdura. El disseny gràfic, que també és essencial, arriba després, per vestir aquest missatge amb forma, però mai per substituir-lo. Sense estratègia, qualsevol impacte visual es pot quedar en anècdota. Amb estratègia, fins i tot el silenci pot comunicar.

Analitzem el cas de Bad Bunny, que ha anunciat la seva gira mundial del 2026 col·locant dues cadires de plàstic blanques, buides i senzilles davant d’estadis arreu del món. Sense cartells, ni logotips, ni eslògans. I, tot i això, el missatge és ben clar: "Prepareu-vos per fer cua". Una acció minimalista però contundent que ha encès les xarxes i ha activat la comunitat. Això no és només una bona campanya. És una idea brillant. Una estratègia. Una marca que sap què fa i per què ho fa.

Darrere d’aquesta escenificació hi ha molt més que dues cadires: hi ha una marca personal que coneix el seu públic, que domina els codis culturals i sap quina emoció vol activar. És una campanya sense cartell, però amb una direcció. Sense color, però amb sentit. Sense una gran execució gràfica, però amb tot el valor d’una bona campanya de publicitat.

En paral·lel, també aquest estiu, Estrella Damm ens regala un altre exemple. Com cada any, la marca llança una nova peça audiovisual que ja és gairebé un patrimoni emocional col·lectiu. Aquest 2025, el relat porta per títol El mateix de sempre i mostra un grup d’amics que tornen a Menorca, en uns paratges idíl·lics, any rere any per repetir les vacances d’abans. Capvespres, sobretaules, converses, festes populars… Tot plegat explicat des de l’emoció, des del detall quotidià i, sobretot, des de la nostàlgia. Aquí el disseny acompanya, però qui lidera és el relat. La marca no ens vol impressionar visualment, sinó fer-nos sentir. Fer-nos recordar allò essencial. La marca connecta amb el públic.

Tant la campanya de Bad Bunny com la d’Estrella Damm demostren que la comunicació més poderosa no sempre es vesteix d’espectacularitat gràfica. A vegades, la clau és fer el contrari: una simplicitat que parli directament al cor o a l’imaginari col·lectiu.

En una bona campanya, el dissenyador gràfic és important: dona forma, coherència i identitat. Però el paper del publicista, com a estrateg, és imprescindible. Hi ha moments en què el millor disseny és el més senzill: aquell que deixa espai perquè la idea brilli. El del sentit comú, que sovint és el menys comú de tots els sentits. Deixar en segon pla l’exuberància visual perquè brilli el que realment és la clau: una imatge simple que reflecteixi una idea clara, un missatge potent, una estratègia definida.

Quan això passa, el disseny no desapareix: es posa al servei d’una intenció més profunda. Estratègia i disseny es fonen en una peça que connecta. Que crida l’atenció, sí, però sobretot que arriba al cor del públic, el famós target.

I, en canvi, massa sovint veiem campanyes amb un disseny impecable amb colors meravellosos, tipografies elegants, direcció d’art sofisticada però campanyes que no diuen res. O que diuen molt… però no connecten. I això és perillós. Una marca pot agradar visualment, però si no sabem què ens vol dir, quin paper juga o quina emoció vol despertar… la campanya fracassa. És una marca buida. I avui, una marca buida en un mercat saturat és com un mar sense peixos. Per això, el disseny i la publicitat no són professions intercanviables. El disseny és forma. La publicitat és fons. I quan treballen juntes, passen coses meravelloses. Una bona idea, ben pensada i amb sentit, pot arribar molt lluny. Encara que només tingui dues cadires de plàstic per expressar-se.

Notícies relacionades

Els catalans gastaran menys l’any que ve i el creixement econòmic es refredarà fins al 2%

La CNMV espera aprovar el fullet de l’opa del BBVA sobre el Sabadell abans de finals de juliol

En un món saturat d’imatges que passen sense deixar rastre, les idees tornen a ser or. El relat, el perquè, el sentit de cada acció. Allò que realment connecta. Perquè comunicar bé no és només fer bonic: és fer sentir, fer pensar, fer moure… i fer remoure. Fer que una campanya no només es recordi, sinó que deixi empremta. I això no ho fa un degradat, ni una tipografia. Ho fa una idea amb ànima.

I això, de vegades, no necessita gaire més que dues cadires i una cervesa.