La misteriosa paternitat de la consulta sobre l’opa

"Vam saber abans que Sánchez anunciaria alguna cosa, però no sabíem què". En l’entorn del BBVA s’escampava l’alarma durant les hores prèvies a la intervenció inaugural del president del Govern en les jornades del Cercle d’Economia a Barcelona. Després d’un pont llarg assaborint l’èxit obtingut en fase 2 en Competència (ni vots en contra, ni remeis estructurals per donar llum verda a l’opa sobre el Sabadell), el banc presidit per Carlos Torres descobria que l’Executiu tenia un pla.

Eren les onze del matí de dilluns, dia 5, quan Pedro Sánchez feia l’anunci: una consulta pública perquè ciutadans, empreses i organitzacions donin la seva opinió sobre l’opa. El mecanisme va entrar en funcionament l’endemà, el dia 6 a la tarda, i estarà en funcionament fins al dia 16 d’aquest mes. L’anunci de la consulta pública va tenir l’efecte immediat de canviar l’estat d’ànim d’una part i de l’altra respecte a la primera operació hostil en la banca espanyola durant les últimes quatre dècades: l’optimisme ha tornat al Banc Sabadell i el pessimisme sobrevola el BBVA. La situació, però, ha acabat creant un dubte: ¿de qui va ser la idea de la consulta?

Els dos bancs van ser els primers sorpresos. En el complex entorn d’assessors, agències de comunicació i experts en public affairs que envolta les dues entitats des que es va anunciar l’opa, ningú en sap res. Quan aquest diari l’hi va preguntar, una font que demana l’anonimat confirma que també en aquest ambient la "sorpresa" va ser absoluta. I afegeix que la fórmula és estranya i no s’havia utilitzat mai. Per aquesta mateixa raó és molt improbable que fos ideada des dels entorns professionals esmentats.

Les patronals catalanes, que s’han implicat de manera activa en el rebuig de l’opa, expliquen que fa unes setmanes es va arribar a parlar d’un "mecanisme" però que no es va dir mai quin. Uns i altres assenyalen el món de la política a l’hora de buscar l’ideòleg de la consulta bancària. I ho fan amb certes discrepàncies. Un directiu del sector assenyala el president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquesta mateixa setmana ha fixat el seu posicionament contrari a l’opa. I ho fa recollint declaracions recents del president: "El Govern de Catalunya i jo mateix defensarem els interessos de Catalunya. I també ho vull dir, perquè és un tema delicat: faig coses, faig més del que dic, però ho faig".

Teranyina de departaments

Tot i això, fonts coneixedores de la intrahistòria de la consulta apunten més lluny, concretament en direcció a la Moncloa. "És on hi va haver més malestar amb Competència", explica una veu. "A la Moncloa hi ha molta gent que pensa molt", afegeix una altra.

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

El cas és que la Presidència del Govern espanyol té tota una teranyina de departaments que podrien haver treballat en aquesta proposta. "La Moncloa és com un minigovern amb els ministeris més essencials", assenyala aquesta font. Unes altres fonts coneixedores del funcionament intern de la Moncloa apunten que tant la Secretaria General d’Assumptes Econòmics i G20 (que coordina Manuel de la Rocha) com l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de País (en mans de Diego Rubio) o, fins i tot, la Secretaria General de Planificació Política (que lidera Antonio Hernández) podrien estar al darrere de la consulta pública sobre l’opa. Segons apunta aquesta mateixa veu, en aquests departaments hi treballen un centenar de professionals.

Personificar la decisió en un sol nom no és feina fàcil. Les preguntes d’aquest diari han portat a establir dues hipòtesis: la primera, que la consulta va poder sortir de Manuel de la Rocha; la segona, en canvi, que s’ha de buscar per sobre d’ell. Directament en el president del Govern, Pedro Sánchez.