Josep Maria Bonmatí, director general de l’Aecoc: "Els fons d’inversió veuen que els aliments seran estratègics"
És un dels directius que millor coneixen el sector de l’alimentació i del gran consum a Espanya. Dirigeix des de fa més de 20 anys l’Aecoc, que agrupa gairebé 35.000 empreses fabricants i distribuïdors alimentaris que generen el 20% del PIB espanyol. Bonmatí participa avui en l’assemblea general de l’associació.

¿Estem parlant d’un sector en bona salut?
Si tu mires, tot sembla que vagi bé, però no saps quant durarà... Ningú s’imaginava una apagada, ningú s’imaginava la covid. El sector de productes de consum ha tingut uns anys brutals, des del 2020. La covid va ser una cosa impressionant, perquè les empreses van haver de fabricar el mateix, van haver de subministrar igual, van haver de tenir aliments i productes d’higiene igual, quan tothom estava confinat, amb moltes restriccions. Això va ser un gran repte i Espanya va respondre, va ser el país amb el nivell de servei més alt a botigues. No obstant, l’any més difícil va ser el 2023 per la inflació. I no va ser una inflació fruit d’un increment de la demanda, sinó una inflació de costos. El resultat és que abans tu tenies cadenes de subministrament increïblement eficients, amb pràcticament estoc zero. Ara hem passat del just in time al just in case, la qual cosa vol dir que també ens hem hagut de preparar per assumir coses que són poc probables, però que passen.
I, davant els aranzels, ¿dins de la dinàmica just in case estan prenent mesures específiques?
Hi ha un tema geopolític que ens afectarà. I un tema addicional, que és que als EUA, especialment en el nostre sector, tant en l’hostaleria com en la distribució, hi ha molta gent que és la que Trump vol expulsar. Els EUA tindran sens dubte un increment de la inflació, que repercutirà en els tipus d’interès i repercutirà en tot. Podem reaccionar sent més competitius, perquè també estem jugant amb una devaluació del dòlar, que en el fons encareix també els nostres productes. Hem de reaccionar, començant per Europa, que també s’ha de posar les piles.
¿Què vol dir?
Europa s’ha passat en regulació i ara s’ha de plantejar si és possible mantenir els objectius, per exemple, des del punt de vista mediambiental, com els reglaments de desforestació. En aquest moment, hem de continuar treballant en competitivitat, més que mai. I això vol dir també que l’Administració, en lloc de dir "et donaré ajudes", primer hauria de suprimir coses que ens perjudiquen. Sembla una tonteria, però som l’únic país a Europa que té un impost sobre el plàstic.
¿Com són les relacions amb el sector primari després que els agricultors denunciessin els incompliments de la llei de la cadena alimentària i exigissin més controls sobre la distribució?
Sí, però aquestes protestes no només van ser per nosaltres.
Bé, no únicament, ja que també es protestava contra la PAC.
O contra el quadern digital, que és un altre exemple del que dèiem que el Govern trasllada cada vegada més obligacions. Però deixi’m que ho separi. Una, que té raó, és quan existeix una cadena com aquesta, en què hi ha asimetries, és a dir, nivells de concentració molt diferents, tu pots tenir tensions i pots també tenir una visió que no es reparteix correctament l’aportació de valor de cada producte. I després tens una altra part, i aquesta part del problema és on estem nosaltres, és que parlar d’increments de preu en percentatges és un absurd. Cal entendre com es formen els preus.
¿Com ha passat amb els ous, per exemple?
Quan de vegades s’enfonsen els preus i no han canviat els costos ni la producció, és culpa de la distribució, és culpa de la formació de preus, que depèn de l’estoc, dels mercats de futurs. Arran d’aquelles protestes, sí que hi comença a haver un canvi. Torna el concepte de sobirania alimentària. No pot ser que, en una cadena de subministraments, un sector com pot ser el primari sigui la baula feble.
Notícies relacionades¿I com ho haurien de fer?
El sector primari s’ha d’agrupar. Un exemple extraordinari el tenim a Guissona, amb la seva marca BonArea, que ha fet un procés de guanyar dimensió. Ametller, que no és cooperativa... Són precisament dos exemples d’integració cap endavant. En general, en el sector primari, la dimensió és molt difícil aconseguir des d’una única empresa si no és la unió en cooperatives de segon grau. També hi ha companyies de private equity, de capital privat, que han entrat en el sector primari. El capital està veient que el sector primari serà estratègic i, per tant, hi està invertint.
- Estat dels embassaments avui, 5 de maig, a Catalunya: Sau, Foix, Susqueda i la resta de pantans
- Previsió del Meteocat Catalunya activa avisos grocs i taronges davant les fortes pluges previstes per a aquesta setmana
- Torna el mític Tren Granota
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica
- TELEVISIÓ I MAS Una espècie en extinció
- Barcelona, protagonista La ciberseguretat creix i busca talent a Catalunya
- Ciclisme Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi
- TRIOMF A MONTILIVI L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens
- El protagonista Marcus Thuram, el nen de la Barça Escola