García-Milà, la macroeconomista que no perdia mai el cap

"Estem en contra del teu nomenament, perquè no ets empresari, ets un roig i no ets dels nostres". Als passadissos del Cercle d’Economia retrunyen encara les paraules que va adreçar José Manuel Lara a Antón Costas. Malgrat la freda rebuda que va tenir del desaparegut president de Planeta, l’economista va acabar sent president del Cercle.

Dotze anys després d’aquella escena, la institució torna a tenir al capdavant una figura que no procedeix del món de l’empresa: Teresa Garcia-Milà va rebre ahir el testimoni de mans de Jaume Guardiola, que ha presidit el Cercle des del 2022, i s’ha convertit en la primera presidenta de la història de l’entitat fundada el 1958.

Garcia-Milà, economista nascuda a Barcelona el 1955, és una veterana del Cercle, on en coneixen bé la vàlua professional. Va formar part de diverses juntes i ha sigut vicepresidenta durant el trienni de Guardiola, que explica així el paper que ha tingut Garcia-Milà en la junta sortint: "Teníem una comissió executiva i una d’editorial, i ella era l’única persona que era a totes dues, ha tingut una participació molt elevada".

Garcia-Milà és abans que res una professora d’economia. Encara avui, amb tota una carrera a l’esquena, s’emociona quan és saludada per un antic alumne. Actualment és catedràtica del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, càrrec que compatibilitza amb el de directora de la prestigiosa Barcelona School of Economics (BSE).

Es va llicenciar el 1977 a la Universitat de Barcelona. Deu anys després obtenia el doctorat per la Universitat de Minnesota, fet que la convertia en membre de ple dret de la confraria dels anomenats minessots, un influent grup d’economistes catalans que van anar passant per aquesta universitat nord-americana.

Una veu que la va conèixer en els seus inicis com a estudiant de la UB recorda que era "supersimpàtica" i que en aquells temps va coincidir amb el mateix Antón Costas, Anna Birulés i el carismàtic Josep Piqué. Amb els anys va esdevenir una macroeconomista de prestigi. L’exconseller Andreu Mas-Colell, que hi va coincidir quan ell feia classes a Berkeley, destaca que és experta en valoració de projectes públics, en particular infraestructures, i despesa pública. També ha estudiat el federalisme fiscal, un detall que es pot percebre en recents posicionaments de la institució en matèria de finançament autonòmic.

"És molt acurada, molt endreçada, molt hàbil per trobar consensos", explica Mas-Colell, que afegeix: "És molt equànime amb la gent i pot ser que per això sempre hagi tingut un paper important en òrgans de govern de les entitats on ha sigut".

Gestió de la covid

Notícies relacionades

La IA de ciberseguretat de Zynap es prepara per travessar fronteres

Catalunya declara l’emergència per pesta porcina per agilitzar les ajudes al sector

En la pandèmia va haver de gestionar la crisi de la BSE, una escola que no disposa de diners públics. "Vam ser afortunats de tenir-la, no va perdre el cap i va actuar d’una manera esplèndida per superar-ho", afirma Mas-Colell, que afegeix: "Si al Cercle li toca viure una pandèmia ara, tindrà la presidenta adequada".

Garcia-Milà ha estat vinculada al món empresarial com a consellera del Banc Sabadell i de Repsol. De fet, això últim li va portar el que potser és l’única màcula en un currículum impol·lut: el 2024 l’Oficina Antifrau de Catalunya va assenyalar l’economista per haver cobrat prop de 300.000 euros anuals pel seu paper com a consellera sense haver demanat permís prèviament a la Universitat Pompeu Fabra. El centre va acabar arxivant la causa.