Nuria Oliver: "És un insult dir que ChatGPT s’acosta a la intel·ligència humana"

ChatGPT complirà dissabte dos anys del seu llançament. ¿Quin balanç fa de l’impacte que està tenint la IA generativa?

Un dels aspectes positius és que les eines d’IA generativa desplegades realment han democratitzat l’accés a aquesta tecnologia i han desmitificat la imatge que hi havia sobre aquesta. No obstant, també hi ha aspectes negatius com els dilemes ètics i reptes socials que plantegen per les seves limitacions amb la falta de veracitat, potencials violacions de la privacitat de les persones o dels drets d’autor, l’impacte que té en el periodisme o en l’educació… A això s’hi sumen altres riscos que ja tenia la IA, com els biaixos racistes, de gènere, la vulnerabilitat dels sistemes o la petjada de carboni.

Malgrat aquesta falta de veracitat, des d’empreses a estudiants confien en aquest tipus de xatbots.

És important conèixer les limitacions d’aquests sistemes per fer-ne un bon ús. Una part de l’adopció de la IA generativa es deu a l’excitació i a la seva aparença màgica, però cal ser conscient que li falta veracitat. Fins ara l’ús no ha estat regulat, cosa que ha permès a les empreses fer el que vulguin. Però això canviarà amb la nova normativa acordada a la Unió Europea.

¿Poden l’ètica i la regulació avançar al mateix ritme que les empreses?

La normativa europea no regula la tècnica, sinó l’ús de la IA. Així que hi podrà haver avenços en els models, però la regulació serà independent a aquests per continuar mitigant l’impacte que pugui tenir l’ús de la IA en la societat. I això aplica a totes les empreses, siguin o no europees.

Els EUA i la Xina són un oligopoli que concentra el domini de la IA. Europa ha optat per regular, però ¿és una alternativa suficient?

Es repeteix com un mantra que la regulació frena la innovació, però una bona regulació pot ser una gran amiga de la innovació perquè pretén orientar el desenvolupament tecnològic. Ara s’estan creant les normes del joc perquè hi hagi més certesa. La UE ha assumit el lideratge regulatori, però cada vegada més països com la Xina, els EUA i altres parts del món estan creant normatives i miren cap a Brussel·les com a inspiració. El més complicat és com fer que la regulació sigui bona.

També han introduït la IA com a assignatura en les escoles.

Així és, aquesta inversió en IA també es dona en tots els nivells de l’educació, des de primària a les universitats. Fa 15 anys o més que proposo que en l’educació obligatòria hi hagi una assignatura de pensament computacional que permeti als joves aprendre a programar, però també a tenir coneixements de dades o resoldre problemes algorítmics complexos. Saber pensament computacional és l’equivalent per al segle XXI del que al segle XX va ser llegir i escriure. No entens com funciona un mòbil fent fotos o enviant missatges, cal aprendre-ho. Però cal desenvolupar moltes habilitats humanes crucials perquè ens quedem limitats a interactuar només amb màquines.

Notícies relacionades

Així és l'estafa que buida els comptes bancaris a Catalunya

Xips, peres i pomes

Grans personalitats de la IA insisteixen que ens acostem a la singularitat tecnològica, l’hipotètic escenari en què la màquina podria igualar o superar la intel·ligència humana. ¿Hi ha motius per creure’ls?

No hi ha cap evidència d’això, es tracta d’una maniobra de distracció per no parlar de problemes més urgents com els biaixos racistes i de gènere d’aquests sistemes o el seu impacte climàtic. La IA pot utilitzar-se amb finalitats tòxiques, però d’allà a pensar que suposa un risc per a l’existència de la humanitat hi ha una bretxa bastant gran. És gairebé un insult dir que ChatGPT s’acosta a la intel·ligència humana.