Repsol reactivarà les inversions a Espanya al baixar la taxa energètica

"S’ha acabat el problema". Hores després de conèixer que el Ministeri d’Hisenda havia acordat sacrificar l’impost a les energètiques, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va qualificar aquesta decisió com a "positiva" i va donar carpetada a l’amenaça de la companyia de frenar les inversions a Espanya. "Davant d’aquest nou clima d’estabilitat regulatòria, Repsol està completament compromès amb les inversions programades en el seu pla estratègic a les instal·lacions industrials espanyoles", va afirmar Imaz durant la presentació de resultats als analistes.

El departament que dirigeix María Jesús Montero va pactar ahir amb Junts i el PNB no prorrogar el gravamen temporal que s’aplica sobre les empreses energètiques i que, si no s’allarga, acabarà caducant el pròxim 31 de desembre, en contra de l’acord del Govern de coalició entre PSOE i Sumar. La petrolera, una de les més actives en l’oposició a la permanència del gravamen, havia congelat 3.000 milions d’inversions a Espanya fins al 2030, a l’espera de conèixer si es mantindria el gravamen o no.

Notícies relacionades

Espanya va rebre 11,7 milions de passatgers aeris internacionals al juliol, un 4,3% més

El turisme voreja els tres milions d’afiliats al juliol després de créixer 2,9%

El dirigent basc va afegir que l’any que ve la petrolera portarà a terme la "decisió final d’inversió" de les plantes d’hidrogen de Cartagena, Bilbao "i, per descomptat, el projecte de l’ecoplanta (a Tarragona), que serà el més gran". A la refineria catalana vol implantar un projecte pioner per convertir residus de l’àrea metropolitana de Barcelona en combustible (metanol).

La petrolera torna a la normalitat després de registrar durant dos anys un rècord de beneficis. En aquest sentit, entre el gener i el setembre, Repsol va obtenir un benefici net de 1.792 milions d’euros, un 36% menys que en el mateix període del 2023, quan va registrar la segona millor xifra de la seva història per als nou primers mesos de l’any (2.785 milions d’euros). La diferència rau en un context de preus més baixos del cru i del gas, però està protagonitzada pels menors marges de refinament..