Els deures que posa la Cambra de Comerç de Barcelona en infraestructures: ampliar l’aeroport, invertir en Rodalies o executar els accessos al port

La proposta s’articula en sis grans àmbits estratègics que dibuixen el model d’infraestructures que l’entitat considera necessari per al futur. El primer és la xarxa aeroportuària, amb l’objectiu de reforçar la connectivitat internacional i aconseguir incrementar el nombre de vols intercontinentals, ha detallat la responsable de l’estudi, Alícia Casart. El segon és el transport públic, cridat a absorbir una demanda creixent i reduir la dependència del cotxe.

El 77% correspon a l’Estat

S’hi afegeixen la xarxa viària –per augmentar capacitat i seguretat–, l’àmbit portuari i logístic –clau per consolidar el paper de Catalunya com a node del sud d’Europa–, el corredor mediterrani ferroviari –essencial per a les mercaderies– i, finalment, la transició hídrica i energètica, en un context de sequera i pressió sobre els recursos.

Sobre aquest esquema, la Cambra identifica actuacions prioritàries fins al 2030 per valor de més de 14.500 milions d’euros. D’aquesta xifra, entorn del 77% hauria de ser assumit per l’Estat, en un esforç inversor que duplicaria àmpliament els nivells d’execució recents.

Sistema aeroportuari integrat

Entre els projectes més emblemàtics figura l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, juntament amb el desenvolupament de les connexions ferroviàries pendents amb Girona (a Vilobí d’Onyar, amb una estació d’alta velocitat) i Reus per configurar un sistema aeroportuari integrat. La intenció és guanyar capacitat i millorar la connectivitat intercontinental.

En paral·lel, l’informe insisteix a tancar dèficits històrics a la xarxa viària. La continuïtat de la B-40 al Vallès, les millores a l’AP-7 i l’AP-2 o el desplegament del programa 2+1 formen part d’una bateria d’actuacions que també inclou desdoblaments a l’N-340 o en trams de l’N-II a Girona, així com la implantació d’un model de pagament per ús en les vies d’alta capacitat.

El capítol ferroviari concentra bona part de les urgències. La Cambra situa com a prioritària la culminació del Pla de Rodalies 2020-2030, amb actuacions com el desdoblament complet de la línia R3 fins a Vic i la millora fins a Puigcerdà. S’hi afegeix la necessitat d’impulsar nous túnels per a transport públic a Barcelona –com els de Vallvidrera i Horta– i d’incrementar de forma significativa l’oferta d’autobús interurbà.

Corredor mediterrani

El transport de mercaderies és un altre dels punts crítics. L’informe reclama accelerar el desenvolupament del sempre reclamat corredor mediterrani en ample internacional, amb una xarxa més eficient i separada del trànsit de passatgers, i resoldre els colls d’ampolla que encara persisteixen en punts clau, especialment en l’entorn de Tarragona o en nodes com els de Vila-seca i Castellbisbal. També planteja el desdoblament de la línia Tarragona-Lleida-Saragossa.

En l’àmbit logístic, la prioritat passa per executar de forma urgent els accessos terrestres als ports de Barcelona i Tarragona, una infraestructura considerada estratègica per millorar la competitivitat. S’hi suma l’impuls de noves terminals intermodals que permetin augmentar el pes del ferrocarril en el transport de mercaderies, ha relatat Casart.

Avançar en els projectes

Notícies relacionades

La Cambra de Comerç urgeix l'Estat a accelerar els projectes d'ampliació de l'autopista AP-7

Els experts recomanen tenir aquesta quantitat de diners en efectiu a casa "per a les emergències"

L’informe incorpora a més la dimensió hídrica, amb la necessitat de generar nous recursos a través del dessalatge i la regeneració. L’objectiu és reforçar el subministrament a les conques internes i aportar fins a 280 hectòmetres cúbics addicionals a l’àrea metropolitana de Barcelona abans del 2030, juntament amb millores a les xarxes de distribució i un pla específic per als sectors productius.

En conjunt, la Cambra planteja una agenda d’inversions que combina grans projectes pendents amb actuacions de manteniment i modernització. El repte, adverteix, no és només mobilitzar els recursos, sinó disposar de projectes madurs i capacitat de gestió suficient per executar-los en termini i evitar que, una vegada més, les xifres pressupostades es quedin sobre el paper i no arribin a aeroports, carreteres, ports o centrals logístiques.