Ni centenars ni milers d’euros
Els experts recomanen tenir aquesta quantitat de diners en efectiu a casa "per a les emergències"
Economistes i organismes oficials aconsellen una petita reserva de liquiditat immediata per cobrir despeses bàsiques si fallen els pagaments digitals
Quan tot el digital s’atura, l’efectiu torna a ser rei. Una apagada, una caiguda dels datàfons o una emergència mèdica poden convertir unes monedes oblidades a casa en la diferència entre un problema i una solució ràpida. La clau, diuen els especialistes, no és acumular grans sumes sota el matalàs, sinó comptar amb liquiditat immediata per cobrir despeses essencials durant uns dies.
No cal guardar milers d’euros. Diversos economistes coincideixen que n’hi ha prou amb una quantitat raonable que permeti comprar menjar, pagar transport o adquirir medicaments si els sistemes electrònics fallen.
Un d’ells és Luis Garvía, professor i divulgador financer, que recomana disposar a casa d’un coixí equivalent a les despeses bàsiques d’un parell de setmanes. Segons recull COPE, Garvía va explicar que aquest marge permet cobrir supermercat, gasolina o farmàcia sense dependre de targetes o transferències si sorgeix una contingència.
En la mateixa línia es mouen altres analistes de planificació financera domèstica, que rebaixen l’enfocament alarmista: no es tracta d’amagar grans sumes, sinó de tenir efectiu accessible per al dia a dia en situacions excepcionals.
L’economista Niño Becerra, molt conegut també per les seves opinions sobre finances, també es desmarca de la idea de tenir quantitats molt grans en efectiu guardades, ja que no ho considera imprescindible. «És necessari tenir entre 70 i 100 euros per a les emergències», aconsella l’expert.
Les forquilles varien segons la mida de la llar i el nivell de despesa, però les referències més prudents apunten a xifres modestes:
Una persona sola: entre 70 i 150 euros.
Parella: entre 150 i 300 euros.
Família amb fills: entre 300 i 600 euros.
Són imports pensats per cobrir necessitats bàsiques durant diversos dies, no per substituir estalvis ni fons d’emergència bancaris.
Organismes públics donen suport a aquest enfocament de prudència. El Banco de España recorda que l’efectiu continua sent un mitjà de pagament legal i útil davant incidències tècniques, tot i que recomana que el gruix de l’estalvi romangui en comptes segurs i líquids. A escala europea, el Banc Central Europeu inclou els diners en metàl·lic dins dels elements pràctics que poden ajudar en interrupcions temporals de serveis.
Tenir una petita reserva aporta autonomia immediata, però convé mantenir l’equilibri. Acumular massa diners a casa incrementa el risc de robatori, pèrdua i deteriorament del valor per la inflació. A més, els experts aconsellen poder justificar sempre l’origen de quantitats elevades.
L’estratègia més sensata combina una reserva física moderada per a imprevistos quotidians i un fons d’emergència al banc per a despeses majors. Perquè, quan l'imprevist passa, la tranquil·litat també es guarda en bitllets petits.
- Ni centenars ni milers d’euros Els experts recomanen tenir aquesta quantitat de diners en efectiu a casa "per a les emergències"
- Moda i llar Febre de gangues i una llarga cua inauguren la primera botiga a Barcelona de l’outlet de grans marques TK Maxx
- La Universitat de Kent, origen del brot El Regne Unit declara l’emergència sanitària per un brot de meningitis entre universitaris: almenys dos morts i 27 afectats
- Catalunya impulsa l’ocupació pública juvenil La Generalitat paga 500 euros al mes a joves que estan oposant: qui hi pot optar i com funciona
- Iniciativa d’I+D+i Un projecte espanyol aconsegueix capturar fins al 98% de l’amoníac produït per les granges i convertir-lo en fertilitzant per al camp
