L’ajuda que podria recuperar l’Estat de CaixaBank puja fins a 9.202 milions

L’absorció de Bankia per part de CaixaBank ha sigut la gran aposta del Govern per mirar d’augmentar el percentatge d’ajudes que es podran recuperar dels 24.069 milions d’euros de capital injectats pels Executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy en el grup nacionalitzat el 2012. Un envit que no ha deixat de donar bones notícies a l’Estat des que es va consumar la fusió el 2021. La revalorització en borsa de l’entitat catalana va elevar l’import considerat "recuperable" de la inversió pública en l’entitat fins als 9.202 milions d’euros al tancament d’agost, segons xifres a què ha tingut accés aquest diari.

La xifra més alta

En tot just vuit mesos, la quantitat recuperable ha augmentat en 2.453 milions i un 36% respecte als 6.749 milions del tancament del 2023. I el que és més rellevant, s’ha arribat a la xifra més alta des dels 9.530 milions del tancament del 2019, l’últim any abans de la pandèmia. És significatiu perquè la covid va ser precisament el detonant de la fusió, al portar el Banc Central Europeu (BCE) a impulsar una política monetària expansiva sense precedents, que com a efecte col·lateral va tenir un impacte depressiu sobre els resultats bancaris. Especialment en entitats que, com Bankia, tenien un negoci poc diversificat i molt exposat als tipus d’interès ultrabaixos.

La normativa comptable obliga a anar plasmant la quantitat recuperable cada any en els comptes del públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). L’organisme presidit per Álvaro López Barceló calcula aquesta xifra a partir del patrimoni net individual de BFA (l’antiga matriu de Bankia, 100% pública i propietària del 17,88% de CaixaBank), més les plusvàlues latents de més fàcil execució. Aquest patrimoni va pujar en 200 milions entre gener i agost, però el que realment va disparar la quantitat recuperable van ser les plusvàlues latents (en 2.253 milions, fins als 3.708 milions) gràcies al fet que CaixaBank va pujar en borsa un 46,4% en els vuit primers mesos de l’any.

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

El FROB té comptabilitzat el cost inicial de la seva inversió en BFA en 19.604 milions d’euros (17.959 milions per la pròpia antiga matriu de Bankia i 1.645 milions per BMN, una altra entitat nacionalitzada que el desaparegut banc va absorbir el 2017). A aquesta quantitat s’hi han de sumar 4.465 milions –que el fons públic va concedir el 2010 al grup i que van ser amortitzats en el moment de la seva nacionalització el 2012– per arribar als 24.069 milions d’ajudes totals. Davant això, la quantitat recuperable més elevada es va produir el 2014 i amb prou feines va arribar a la meitat de l’injectat (12.324 milions).

Posteriorment va baixar amb força, tant per la caiguda en borsa de Bankia (pels tipus negatius amb què el BCE va mirar d’evitar el risc de deflació abans i després de la pandèmia), com pel canvi en el criteri de comptabilització que va suposar la fusió del banc esmentat amb CaixaBank (ja que el FROB va passar de tenir una participació majoritària del 61,83% en la primera entitat a una de minoritària en la segona). Així, la quantitat recuperable més baixa es va registrar el 2021, l’any en què es va consumar l’operació, amb 4.491 milions.