Viure en un barri ric surt fins a 20 vegades més car

El preu mitjà de l’habitatge a les zones més nobles d’una comunitat autònoma comparat amb el de les més assequibles és de mitja un 650% superior en la primera que en la segona, segons un informe elaborat per la taxadora Tecnitasa. A la pràctica, aquest indicador localitza quines són les ciutats, províncies i comunitats amb més desigualtat econòmica, que són Madrid, Catalunya, Andalusia i el País Basc.

"Si es mesura en euros, només a Castella-la Manxa hi ha hagut un descens de més d’un 5% en la diferència entre els preus màxims i els mínims respecte a l’any anterior. En sis comunitats autònomes aquesta diferència es manté o experimenta un lleuger increment: Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, el País Valencià i la Rioja. En les 10 restants s’han detectat pujades superiors al 5%: Andalusia, Astúries, Extremadura, Galícia, les Illes Balears, les Canàries, Madrid, Múrcia, Navarra i el País Basc", resumeix Fernando García Marcos, director tècnic de Tecnitasa.

La comunitat autònoma que té una forquilla més gran entre comprar una casa a la zona més acabalada i la més econòmica, és Catalunya. Entre adquirir un pis a Torreforta, als afores de Tarragona, on el metre quadrat costa 475 euros, i fer-ho al passeig de Gràcia de Barcelona, a 10.000 euros el metre quadrat, la diferència és del 2.005%, és a dir gairebé 21 vegades més car. Per darrere, les diferències també són substancials a Madrid. La distingida zona de Recoletos, amb el preu mitjà per metre quadrat més alt, superant els 15.000 euros, és un 1.677% més cara que el barri de San Cristóbal de los Ángeles, amb un cost mitjà de 900 euros per metre quadrat.

La desigualtat és del 1.400% en el cas d’Andalusia, una comunitat amb rangs de preu molt alts, atesa la mida del seu territori i les diferències d’aquest. A la zona de Torre del Río, a Màlaga, els preus superen ja els 7.000 euros per metre quadrat, mentre que als barris de San Telmo, Federico Mayo, Cartuja i Casería de Montijo, a Jerez de la Frontera, comprar una casa costa 500 euros per metre quadrat.

Segons la taxadora, la disparitat és gran també al País Basc, amb gairebé 7.200 euros de diferència entre l’avinguda de la Libertad i la plaça de Guipúscoa, a Sant Sebastià, i la zona d’Hollerías, Bilbao la Vieja i El Peñascal, a la capital de Biscaia: en la primera el preu per metre quadrat supera els 8.500 euros, mentre que en la segona és de 1.350 euros.

Menys desigualtat

La comunitat autònoma amb la menor forquilla de preus és Extremadura amb un diferencial de tan sols 1.715 euros (aproximadament tres vegades superior) per metre quadrat entre els habitatges més cars, els ubicats en l’avinguda d’Elvas a Badajoz, i les més barates, al barri de Càceres d’Aldea Moret. Els percentatges són similars també a Astúries: la zona més cara és el carrer Uria, a Gijón, amb el preu de l’habitatge per sobre dels 3.000 euros per metre quadrat, davant els més de 900 euros de la zona de la Tenderina, a Oviedo.

"Altres comunitats on els preus són més ajustats són la Rioja, on a Logronyo, el diferencial ha disminuït en l’últim any fins als 2.170 euros, o la ciutat autònoma de Melilla, amb una distància que supera mínimament els 2.000 euros entre el més car al passeig marítim Rafael Ginel i el més barat, al Polígon Hebreu i la zona de las Cabrerizas altas", assenyalen des de Tecnitasa.

Segons indica l’informe de la taxadora, durant períodes en què la demanda de compra de pisos és alta i el preu puja, la diferència entre els preus màxims i mínims augmenta. "Es genera una demanda més gran pels immobles de més valor, els preus del qual es poden apujar més. Indubtablement, la inversió estrangera, que arrossega a l’alça el preu dels immobles de més luxe, és també responsable d’aquest increment en l’actualitat", assenyala Fernando García Marcos.

Per contra, quan el mercat residencial es refreda, passa tot el contrari. "En períodes de contracció, l’efecte, lògicament, és el contrari i la diferència entre els preus mínims i màxims tendeix a reduir-se: la demanda es fixa més en immobles més assequibles, que, d’altra banda, tenen menys marge per a un ajust de preus, mentre que els més cars desperten menys interès i tenen més marge per a un ajust", acaba dient el director tècnic de Tecnitasa.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Quinze anys de pujades

Aquestes diferències tenen lloc en un context que fa anys que acumula pujades en el mercat immobiliari. Fa una dècada, un pis a Espanya costava 138.000 euros i ara costa 178.700 euros. El preu acumulatiu de l’habitatge en venda ha pujat un 29,5% en els últims 10 anys, un 18% en els últims 5 anys i un 7% l’últim any. No obstant això, ha caigut un 11% respecte al 2009, quan va esclatar la bombolla immobiliària dels anys precedents.