Seguretat Social
L’Autoritat Fiscal i Brussel·les forcen el Govern a encarregar un informe extraordinari sobre la sostenibilitat de les pensions
L’Airef haurà de presentar abans de l’1 de juny del 2026 una nova avaluació més exigent sobre els comptes de la Seguretat Social

El Govern encarregarà a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) un nou informe extraordinari sobre la sostenibilitat de les pensions perquè sigui presentat abans de l’1 de juny del 2026. L’Executiu posa en marxa aquest nou diagnòstic tot just dos mesos després que la mateixa Airef avalés la viabilitat del sistema, però amb acotacions molt crítiques, i dos anys abans del qual hauria de tornar a publicar aquest organisme fiscalitzador, abans de l’abril del 2028 (amb caràcter triennal, segons fixa la llei de l’exministre José Luis Escrivá, actual governador del Banc d’Espanya).
L’obligació d’aquest nou informe extraordinari està prevista en un sorprenent projecte de reial decret que el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha sotmès a audiència pública, des d’aquest dijous. «Per tenir en compte els grans xocs en les dades definitives macroeconòmiques dels últims anys i disposar de prou dades per avaluar les reformes econòmiques, l’Airef haurà de preparar un informe addicional abans de l’1 de juny del 2026», s’apunta en el projecte de reial decret.
Pressions de l’Airef i de Brussel·les
Les pressions de les últimes setmanes de la mateixa Airef i de la Comissió Europea, a través de les seves recomanacions, han fet que el Govern realitzi aquest pas inesperat. Tal com admet el Ministeri d’Inclusió en la memòria que acompanya el projecte de reial decret, la seva elaboració encara no estava prevista en el pla anual normatiu del 2025, publicat el 15 d’abril, «ja que quan es va aprovar l’esmentat Pla no havia sorgit la necessitat de les modificacions que es realitzen».
No obstant, el Govern en aquell moment ja tenia un informe de l’Airef crític amb la seva metodologia d’avaluació. El passat 30 de març aquest organisme va emetre la seva primera revisió i va certificar que, d’acord amb els criteris d’anàlisi fixats per la llei, no feien falta nous ajustos sobre el sistema de pensions.
No obstant, la presidenta de l’organisme, Cristina Herrero, va tornar a qüestionar el paràmetre de ‘la regla de despesa en pensions’ com un indicador adequat de la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social ni la del conjunt del sector públic. «Té moltes debilitats i limitacions perquè pugui ser considerat com un indicador de sostenibilitat del sistema de pensions», va dir Herrero.
La insistència de la Comissió Europea en una correcta avaluació de l’impacte de la reforma de les pensions en els comptes públics també ha pesat en aquesta decisió precipitada el projecte de reial decret: «Una aplicació consistent de la ‘clàusula de tancament» introduïda per la reforma de pensions del 2023 hauria d’ajudar a abordar les bretxes emergents de sostenibilitat fiscal relacionades amb la despesa pública», tornava a dir aquest dimecres la Comissió Europea en el seu informe sobre Espanya, dins del paquet de primavera del semestre europeu.
L’1 d’abril, el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, es va comprometre a revisar l’informe de l’Airef (de 30 de març), a instàncies a una pregunta del PP al Parlament Europeu.
Fonts del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, que dirigeix Elma Saiz, expliquen que «en línia amb les recomanacions de l’Airef i la Comissió Europea, el Govern, en un exercici de responsabilitat i transparència, demanarà a l’Airef un informe addicional el juny del 2026». Aquestes mateixes fonts afegeixen que «aquest informe no suposa una nova avaluació (ja que l’exercici d’avaluació està regulat taxativament a nivell legal a l’RDL 2/2023), sinó un exercici de transparència que pretén reforçar la confiança en la sostenibilitat del sistema».
Tres canvis principals
En essència, el projecte de reial decret aprofita per introduir tres canvis. El primer, l’esmentat informe extraordinari, que,a la pràctica, es pot convertir en una esmena a l’emesa emès el 30 de març, amb el qual la mateixa Airef es va mostrar molt crítica.

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero. /
El segon, una menció al fet que els informes d’avaluació de l’Airef serà «tant sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions, com sobre la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques», com reclamava l’Autoritat Fiscal.
En tercer lloc, el projecte de reial decret suprimeix el llistat d’«ingressos del sistema de la Seguretat Social» que ha de tenir en compte l’Airef en la seva avaluació. En aquest llistat, a més de les cotitzacions, s’inclouen, de forma expressa, les transferències de l’Estat al Pressupost de la Seguretat Social a través dels Pressupostos de l’Estat.
A l’esborrany de reial decret desapareix aquest llistat exprés. Això no vol dir que l’Airef no hagi de tenir en compte les transferències, però no hi obliga. Ja en el seu informe del març no va computar el total de les transferències (1,3% del PIB), sinó només una part (equivalent al 0,3% del PIB).
Història d’un informe
La recent reforma de les pensions impulsada pel llavors ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va incorporar una ‘clàusula de tancament’ amb què el Govern va aconseguir tranquil·litzar Brussel·les sobre la sostenibilitat del sistema. Cada tres anys, l’Airef hauria de realitzar un informe sobre l’evolució dels ingressos i les despeses i determinar si, al superar determinats paràmetres, s’haurien d’aplicar de manera obligada ajustos en el sistema
L’Airef va emetre el seu primer informe i va certificar que, d’acord amb els paràmetres fixats per la llei, no feien falta nous ajustos sobre el sistema de pensions. Tanmateix, la presidenta de l’organisme, Cristina Herrero, va opinar que «en cap cas pot considerar-se un indicador adequat de la sostenibilitat del sistema de pensions ni del conjunt del sector públic mantenir la despesa neta entorn d’una referència quantitativa (137%) acordada entre Espanya i la UE i sense ancoratge en els principis de sostenibilitat, suficiència i equitat intrageneracional i intergeneracional que han de guiar el disseny d’un sistema de pensions». I va afegir: «És perfectament compatible haver complert la regla de despesa i que la dinàmica del sistema de pensions sigui pitjor que la que havíem previst fa dos anys».
Notícies relacionadesUn dia després de la presentació d’aquest informe, l’eurodiputat del PP Fernando Navarrete va portar una pregunta al Parlament Europeu i els vicepresidents de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis i Raffaele Fitto, es van comprometre aquell dilluns a revisar l’informe de l’Airef, segons la nota emesa pel mateix Grup Popular.
Després d’això, el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha sotmès a audiència pública, des del 4 de juny, un Projecte de reial decret pel qual es modifica el reial decret 100/2025 de 8 de febrer, pel qual es desenvolupen la regulació del Fons de Reserva de la Seguretat Social i els informes d’avaluació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Guia pràctica ¿Què fer si et toca un Euromillones i ets l'únic encertant?
- Serveis Socials Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials
- Conferència de Presidents Ayuso compleix la seva amenaça i abandona la sala quan Pradales i Illa parlen en eusquera i català
- Ser Ter Stegen i no jugar
- Homenatge a Casa Leopoldo
- Alimentació Com menjar dònuts sense engreixar: el sorprenent consell d’un expert en nutrició
- EEUU Trump diu que a Musk “ha perdut el cap” i que no té intenció de parlar amb ell
- Barcelona Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"
- Tennis Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam
- Futbol Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25