Pagesos catalans "on es remenen les cireres"

Vinguts en cotxe i tren en petits grups, han deixat els tractors a Catalunya. No com l’any passat quan van trigar tres dies a bord dels vehicles agraris per arribar-hi. Però llavors la protesta era unitària, mentre que aquesta vegada els catalans són una part més del sindicat convocant, Unió d’Unions, en què també estan altres centrals com Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Unió de Camperols de Castella i Lleó o La Unió d’Extremadura.

"Hem vingut a manifestar-nos com ho estem fent des de fa un mes per tenir justícia per als agricultors", explicava el Marc, de 22 anys, que és una mena d’excepció que confirma la regla de la falta de joves en el camp. "Em ve de família i he tingut vocació des de petit. Des dels 16 anys volia ser agricultor, però em van enviar a estudiar. Tinc més companys joves, però no gaires perquè és difícil prendre la decisió d’invertir en el camp i no saber si arribaràs a cobrar prou", explica, mentre algú crida: "No volem ajudes, volem preus justos". El preu dels productes per sota del cost és la principal queixa dels agricultors i ramaders, juntament amb l’enorme burocràcia. "Cada setmana perdem dos dies amb els tràmits administratius i la paperassa. De fet, com que l’edat mitjana del sector és alta, molts han de subcontractar-ho. Però no és fàcil ni tan sols per a mi, no és gens intuïtiu", explica el Marc.

Mesures que no convencen

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell, més enllà d’una fusió

VidaCaixa crea una comissió d’experts per al negoci de la gent gran

L’objectiu de la jornada és fer soroll perquè el Govern els "escolti", tot i que no creuen que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, els atengui. Unió d’Unions és una organització agrària sense interlocució amb el Govern, que només es reuneix amb les que considera organitzacions oficials (COAG, Asaja i UPA). L’última vegada que Planas es va reunir amb aquestes tres organitzacions va ser el 15 de febrer, quan va anunciar mesures que continuen sense convèncer el camp.

"Ens valen, però poc. Si es complís tot el que diu encara, però no serà així. Ens ha donat un trosset del que demanem. El quadern d’explotació és voluntari –a partir de setembre començava a ser obligatori– a Europa, no ens ha donat res més que el que diu la llei", deia el Josep, agricultor i ramader de Vilalba dels Arcs (Tarragona).