El nou robot quirúrgic d’Europa es fabrica al Prat de Llobregat

A 11 quilòmetres de Barcelona, al Prat de Llobregat, sobre un terreny de tres hectàrees –que va ser una granja experimental de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de la Generalitat de Catalunya– s’ultima la sortida al mercat del Bitrack, el que serà el vuitè robot quirúrgic europeu. El desenvolupa Rob Surgical, empresa catalana que va néixer el 2012 com una ‘spin-off’ de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i que a l’abril va realitzar ja les seves primeres operacions en pacients de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Les tres primeres cirurgies amb el nou robot Bitrack han sigut tres nefrectomies radicals, operacions que consisteixen en l’extirpació del ronyó a causa d’un mal funcionament o una malaltia prèvia. Els impulsors calculen que a mitjans de l’any que ve tindran totes les certificacions aprovades per iniciar la seva comercialització i instal·lar les 10 primeres unitats en diferents hospitals d’Europa abans que acabi el 2024.

Els robots quirúrgics d’última generació permeten realitzar intervencions més precises i menys invasives. El més conegut fins ara, el Da Vinci, va néixer en el si de Silicon Valley, a partir de patents militars, i va ser desenvolupat per l’empresa californiana Intuitive Surgical. Es va llançar al mercat el 1999. Hi ha 17 Da Vinci als hospitals espanyols, però no és l’únic robot. La barcelonina Fundació Puigvert, per exemple, opera també amb Hugo, de Medtronic.

De fet, el germen del Bitrack va sorgir al voler millorar les carències del Da Vinci. «Els catedràtics especialitzats en robòtica Josep Amat i Alicia Casals van coincidir en un congrés amb cirurgians que començaven a treballar amb el Da Vinci i que veien algunes possibles millores. De les dues mirades, la dels cirurgians i la dels enginyers, va néixer el 2008 un grup d’investigació en robòtica quirúrgica que va generar les primeres patents», recorda Jaume Amat, enginyer tècnic de Telecomunicacions, fill de Josep Amat i CEO de Rob Surgical.

Arrencar amb 180.000 euros

Van començar amb un prototip senzill que van finançar «amb els pocs diners que es van aconseguir en una primera ronda de familiars i amics i alguna subvenció, 180.000 euros en total». «A mesura que s’ideaven prototips més elaborats –indica Amat–, es podia captar més finançament. I el 2016 vam portar a terme una ronda d’inversió que ens va permetre fer un salt important en la investigació amb gairebé dos milions d’euros». Tres anys més tard va entrar el primer soci important, Scranton Enterprises, accionista d’empreses catalanes emblemàtiques com Juvé & Camps, Aigües de Vilajuïga i el Club Joventut Badalona, i van aconseguir un nou finançament de cinc milions. Fins ara porten aixecats en total 21 milions.

Jaume Amat argumenta que una de les principals aportacions del nou robot és poder universalitzar i democratitzar la cirurgia de precisió, a més d’incorporar millores en el moment de l’operació. I és que, segons el CEO de Rob Surgical, «després de més de 20 anys d’implantació del Da Vinci al mercat, només s’utilitza per al 3% de totes les cirurgies que es podrien fer amb robot». «Amb els sistemes actuals –continua–, quan un hospital planifica una cirurgia amb robot la fa tota amb ell, tant les parts on té sentit com aquelles on no aporta un valor diferencial. Això fa que la robòtica sigui lenta, cara i inflexible. A més, ha motivat que aquest tipus d’operacions s’hagin quedat atrapades a la punta de la piràmide: en hospitals i cirurgians de referència i operacions de gran complexitat».

La proposta de Rob Surgical se centra en intervencions de teixits tous de la zona abdominal, cosa que a la pràctica es tradueix en tractaments d’urologia, ginecologia i gastrointestinals, i proposa posar al mercat una eina de precisió d’ús híbrid. «Els cirurgians poden començar amb els seus estris manuals convencionals i agafar el Bitrack per al moment que es requereixi una precisió mil·limètrica». D’aquesta manera, «es pot ampliar el ventall de centres que poden permetre’s tenir accés a la robòtica, així com el nombre de cirurgies que poden fer-se amb ella», remarca.

Nova fita

El CEO de Rob Surgical assegura que queda «molt poc per aconseguir una nova fita important»: «Ja hem tancat el primer estudi amb persones i estem esperant l’autorització per al segon, que ens ha de permetre completar l’avaluació clínica que autoritzi la certificació del robot». Si els terminis es compleixen, a mitjans del 2024 tindran el robot certificat i entregaran totes les característiques del disseny a la Unió Europea perquè els doni el segell per començar a fabricar. L’objectiu és tenir instal·lats 50 robots Bitrack en diferents hospitals d’Europa el 2025 i arribar a realitzar les primeres 500 operacions.

Per aconseguir-ho estan muntant la primera «miniplanta de producció», que han de donar d’alta a l’Agència Espanyola del Medicament per començar amb el procés d’acoblament i accessoris. El juliol passat van enviar la sol·licitud i compten a rebre el permís «ben aviat». «Hem assumit el risc de la fabricació per poder iniciar la comercialització» en el moment en què s’obtingui la certificació, afirma.

Ara mateix, «cada robot és gairebé una obra d’art, molt singular, amb uns costos per peça i per unitat exagerats». «Estem revisant l’escalabilitat del sistema per facilitar el procés», destaca. Per exemplificar-ho, Jaume Amat explica: «Cada peça del primer instrumental que vam fer del robot ens costava 6.000 euros produir-la, un cost que evidentment no es pot ni plantejar. Després d’una primera revisió, el cost de producció se situa en els 200 euros la peça i encara farem alguna revisió més».

Rob Surgical, amb una plantilla de 35 persones, compta amb prou capital per avançar en el disseny final i la certificació. «Però som ambiciosos i és evident que buscarem incorporar nous socis, no només des del punt de vista del finançament, sinó també com a partners que ens ajudin en la part de la comercialització amb una mirada global», destaca el CEO.

Mantenen converses amb el Clínic i amb el Vall d’Hebron, «com a hospitals públics de primera línia», però també aspiren a demostrar que un hospital «del consorci sanitari de Vic, per exemple, es pot permetre tenir aquest tipus de cirurgia». La comercialització de les 10 primeres unitats volen fer-la amb un mix d’hospitals que representin tota mena de centres públics, grans, mitjans i petits de tot Espanya, també alguna clínica privada i algun centre europeu que els doni «visibilitat internacional», avança.

Notícies relacionades

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Avals perversos

El model de comercialització encara està per acabar de definir. Amat apunta que en el cas del Da Vinci es generen tres línies d’ingressos: el 30% de la facturació prové de la venda del robot; el 60%, de l’instrumental quirúrgic necessari, i el 10% restant, dels serveis de manteniment. «Si podem vendre el robot, fantàstic, i facturarem des del primer moment. Però cada vegada més els hospitals no estan disposats a fer aquesta inversió, i per això ens preparem per a un segon escenari que suposa un repte addicional de mobilització de fons i en què els ingressos es generaran bàsicament per l’ús del robot i la venda de material», afirma.

A Europa s’han aprovat fins ara set robots per a aquests tipus de cirurgia. «Serem el vuitè», conclou Jaume Amat.