Avals perversos
La decisió d’algunes comunitats autònomes, primer, i del Govern central, després, de donar suport als joves que es volen comprar un habitatge mitjançant avals públics que cobreixin la quantia de l’entrada (el 20% del valor de l’operació), busca trencar algunes de les barreres que dificulten l’accés a una llar. L’objectiu és perfecte, però la mesura conté un efecte pervers, no volgut, i és que les entitats financeres acaben exigint un tipus d’interès que és fins a dos punts més alt en les hipoteques que estan acollides a l’aval públic.
Des d’un punt de vista financer, hi ha una lògica aclaparadora: si la hipoteca es concedeix pel 100% del valor, en lloc del 80%, la quantia de la quota mensual és més elevada i això augmenta el risc d’impagament, encara que una part d’aquest crèdit compti amb aval públic. Així es justifica aplicar un tipus d’interès més alt.
Eficàcia qüestionada
Notícies relacionadesDes d’un punt de vista d’eficàcia de la mesura de política de vivenda, la lògica deixa de ser aclaparadora. Si prestar un aval públic es tradueix en un crèdit més car, en una estretor financera més gran de la família, o a haver de decidir comprar una casa més barata, es pot qüestionar-se l’eficàcia d’aquesta mesura de política d’habitatge.
El Banc d’Espanya ho té clar: els avals públics "solen generar un augment dels preus de compravenda" i, a més, l’abast i recorregut d’una mesura d’aquest tipus és "modest" a les grans ciutats, que és on es concentren més els problemes d’accessibilitat a un habitatge. L’organisme afirma que qualsevol política de demanda, d’ajuda al comprador, se’ls acaba tornant en contra en forma de preu més car (és la raó per la qual es va posar fi a la deducció per compra de vivenda). No obstant, cal preguntar-se si, en absència d’aquest aval, determinats joves que sí que poden pagar una hipoteca però no compten amb prou estalvi per pagar l’entrada, podrien tenir accés a una vivenda que amb aquesta ajuda sí que poden comprar. Aquest és el dilema.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Francesc Castellana: "La meitat dels 1,2 milions de treballadors de BCN viu fora"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic