Todolí: «Que la tecnologia ens esclavitzi o alliberi del treball depèn de nosaltres»

La popularització de la intel·ligència artificial promet amb revolucionar el món del treball. Els algoritmes cada dia tenen més pes en el reclutament, contractació, vigilància i avaluació de resultats. Hi ha tasques que en qüestió d’anys seran competència exclusiva d’un robot o un programa informàtic. I tots aquests beneficis poden quedar en mans d’uns quants o repartir-se. D’aquestes qüestions i d’altres reflexiona el professor del Dret del Treball de la Universitat de València, Adrián Todolí, al seu últim llibre: 'Algoritmos productivos y extractivos'.

¿Continuarà treballant algú d’aquí a 45 anys o ja ho faran tot els robots?

Segur que hi continuarà havent treballadors. Els últims estudis de l’OCDE i l’OIT apunten que la intel·ligència artificial no substituirà empleats, sinó tasques que realitzen aquests empleats. Però part d’aquestes tasques no seran substituïbles i les hauran de continuar fent éssers humans. 

¿Quin tipus de tasques són les més automatitzables?

Les més repetitives. Ensenyarem un robot a fer un procés industrial i ho repetirà totes les vegades que calgui. Però també a redactar textos i a extreure'n conclusions, que això fins ara pensàvem que no era possible. Tot i que sempre que un humà ho hagi fet abans.

Llavors, ¿la irrupció de ChatGPT està posant més nerviós un programador que un bidell?

Sí. Fa 30 anys ja intuíem que els treballs més manuals es veurien afectats per l’automatització, però que aquells més creatius no. I ara, amb la intel·ligència artificial autogenerativa, estem veient que també afectarà advocats o economistes. Totes aquestes professions han d’aprendre a treballar amb un company que és la IA. 

¿Això vol dir que en un futur treballarem més o menys hores?

Dependrà de la resposta política que donem i com repartim els beneficis de la tecnologia. Si una part s’emporta tots aquests beneficis, treballarem més, si els repartim de manera equitativa, treballarem menys. Si la tecnologia ens esclavitzarà o ens alliberarà del treball depèn de nosaltres com a societat.

¿Actualment aquestes noves tecnologies estan jugant més a favor o en contra dels treballadors?

A curt termini hi juga en contra. Ho estem veient amb els dissenyadors gràfics, els escriptors o els productors de música, que veuen, com a gran part del seu treball està sent substituït per la IA. 

¿Quina dimensió adquirirà la intel·ligència artificial en el dia a dia dels treballadors?

Avui ja és molt important i en el futur anirà a més. Transformarà l’estructura de les empreses, substituint els comandaments intermedis. Els algoritmes elegiran quin treballador es contracta, marcaran el seu horari, qui forma el seu equip i com avaluen el seu acompliment. 

¿Són els nous capatassos?

Sí. Ja hi ha casos en la indústria en què són els algoritmes que marquen amb quina freqüència i velocitat passa la cinta i quin ritme de treball ha de portar l’operari.  

¿És a dir, les empreses del futur seran un CEO, milers d’empleats i algoritmes pel mig?

Sí, anem cap aquest model. Veiem com entre els consellers delegats hi ha una desconfiança creixent que els comandaments intermedis siguin massa humans. Com estan en contacte permanent amb els treballadors, hi empatitzen i són més permissius. Així que amb els algoritmes han vist la solució perfecta. 

Perquè no val de res queixar-te a l’algoritme...

Exacte. La irrupció de la intel·ligència artificial reduirà el poder de negociació dels treballadors. Ja que el mateix algoritme pot calcular el mínim salari que tu estàs disposat a acceptar per fer aquest feina. Perquè coneixerà el teu historial, les teves preferències a través de les teves xarxes socials, si has rebut o no ofertes de treball d’altres llocs... Així que et pot pagar el mínim possible perquè no te’n vagis. 

I controlar-te al màxim

A les empreses els costen actualment molts diners controlar què fas a la feina i per incentivar que compleixes els teus objectius t’ofereix bonificació. Ara, amb els algoritmes, la vigilància és molt més barata i en comptes d’oferir-te la pastanaga, ara t’amenaçaran amb el pal si no compleixes.

¿Què passa si l’algoritme m’agafa mania?  

Els algoritmes no són neutres i discriminen, perquè aprenen de la societat. I si la societat és racista o masclista, reprodueixen aquests biaixos. Però el problema va més enllà i és que l’algoritme discrimina i després és molt hàbil a l’hora d’amagar la seva discriminació. Perquè pot obtenir un munt de dades i escudar-s’hi. No et dirà «et discrimino per ser dona», sinó que et presentarà un munt d’excuses alternatives. Els judicis del futur poden acabar sent una batalla de dades entre algoritmes i qui tingui el més car, guanya.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

¿Com evitar-ho?

Amb auditories dels algoritmes. I regles públiques que reequilibrin aquestes relacions entre una empresa amb tot el poder dels algoritmes i els seus treballadors. A més és essencial que l’Administració es doti d’algoritmes propis i no només els subcontracti a altres empreses, en benefici de l’interès general.