zentauroepp50897745 european union commissioner designate for industrial  intern191114202950

zentauroepp50897745 european union commissioner designate for industrial intern191114202950 / JOHN THYS

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Una de cada quatre fallides a la Unió Europea té com a origen retards en el pagament de factures mentre que una de cada dues s’abona més tard del que caldria (o no es paga). Per lluitar contra aquesta situació, la Comissió Europea ha proposat aquest dimarts un nou reglament amb normes més estrictes per garantir els pagaments a proveïdors en un termini màxim de 30 dies. L’objectiu és lluitar contra la morositat i evitar una pràctica deslleial que, segons Brussel·les, compromet el flux de caixa de les pimes i obstaculitza la competitivitat i la resiliència de les cadenes de subministrament. 

«Tots hauran de respectar la regla dels 30 dies. Serà vinculant i obligatori per a tothom. No hi haurà excepcions. Tampoc per a l’administració pública», ha avisat el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, que reconeix que en el passat s’ha abusat de les excepcions de la norma, que han permès allargar els terminis de pagament per sobre dels 30 dies i més enllà fins i tot dels 120. El nou reglament derogarà una directiva del 2011. «Les directives depenen dels estats membres que les poden traslladar a la seva manera. Alguns països ho van fer però d’altres no. Ara ho incloem en un reglament perquè s’harmonitzi en tots els països. Serà llei i per tant funcionarà», ha afegit el comissari sobre un pla que introdueix un termini de pagament màxim únic de 30 dies per a totes les transaccions comercials, que pretén eliminar ambigüitats i omplir llacunes de la normativa actual. 

Per exemple, la proposta de Brussel·les garantirà el pagament automàtic dels interessos acumulats i les taxes de compensació, i introduirà noves mesures d’execució i compensació per protegir les empreses contra els mals pagadors. La proposta no afectarà els terminis de pagament més curts establerts en la legislació nacional, per garantir la seguretat jurídica. No obstant, sí que permet una excepció a l’actual directiva sobre pràctiques comercials deslleials en el sector agroalimentari per al subministrament de productes no peribles. El termini de pagament actual d’aquests productes està fixat en un màxim de 60 dies i la proposta el redueix a 30. 

Administració pública, també

Brussel·les també elimina l’actual ampliació de terminis de pagament a 60 dies per a les entitats públiques que presten assistència sanitària i per a les autoritats públiques que desenvolupen activitats econòmiques de caràcter industrial o comercial com a empresa pública. A diferència de l’actual normativa també elimina el concepte ambigu de disposicions contractuals «extremadament injustes», i el reemplaça per una llista de condicions i pràctiques de pagament ben identificades.

Brussel·les justifica la seva proposta en el fet que la morositat redueix la competitivitat de les empreses, augmenta els costos de finançament i fa que les empreses renunciïn a oportunitats comercials o d’inversió atractives. Per exemple, segons els càlculs de la Comissió, una reducció d’un dia en els retards en els pagaments augmentaria el flux de caixa afegit de les empreses de la UE en un 0,9% i podria estalviar-los 158 milions d’euros en costos de finançament.

La proposta forma part d’una bateria de mesures proposada per la Comissió per recolzar les pimes, que suposen el 99% del teixit industrial de la UE, simplificar la burocràcia i crear un marc regulatori més efectiu. El pla preveu també que les pimes calculin la seva base imposable conforme a les normes del país on tenen la seu i presentin una única declaració d’impostos en aquest Estat, una cosa que segons els tècnics comunitaris reduiria un 32% els costos d’administració i permetria estalviar 34.000 milions d’euros anuals.

Base imposable de multinacionals

Notícies relacionades

A més, Brussel·les planteja, per tercera vegada en poc més d’una dècada, una proposta per establir les mateixes regles per determinar la base imposable dels impostos que han de pagar les multinacionals. Les empreses pertanyents al mateix grup hauran de calcular la base imposable d’acord amb un conjunt de regles comunes. Les bases imposables de tots els membres del grup s’afegiran en una única base imposable i cada membre del grup tindrà un percentatge de la base imposable afegida calculat sobre la base de la mitjana dels resultats imposables dels tres exercicis fiscals anteriors.

La proposta es basa en els acords tancats en el marc de l’OCDE i el G-20 i s’aplicaria, a partir de l’1 de juliol del 2028, als grups que operin a la UE, amb uns ingressos anuals combinats d’almenys 750 milions d’euros i en els quals l’entitat matriu última tingui almenys el 75% dels drets de propietat o dels drets que donen dret a obtenir beneficis. És a dir, a unes 4.000 empreses. «Soc optimista perquè aquesta proposta té moltes més possibilitats de triomfar», ha dit el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni. Segons l’OCDE, els grans grups amb una facturació consolidada d’almenys 750 milions d’euros paguen al voltant de 132.000 milions d’euros o l’1% del PIB, en impostos. Les noves regles podrien reduir els costos actuals de compliment tributari de les empreses fins en un 65%.