14 dones acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual
El professor Ramón Flecha, especialista en violència de gènere que té 73 anys i ja no fa classes al campus, assegura que es tracta d’un complot.
Un despatx d’advocades va remetre la setmana passada una carta al rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, en què asseguraven que 14 dones havien patit en el passat –fa uns 20 anys, tot i que no s’especifica la data exacta– una situació d’abús sexual. Segons relaten, quan eren estudiants, becàries, investigadores i doctorandes van mantenir relacions sexuals amb Ramón Flecha –catedràtic emèrit de 73 anys especialitzat en violència masclista i que ja no fa classes a la UB– en "un context de clara desigualtat jeràrquica". La informació va provocar un remolí al campus.
"A l’estiu, em va dir que anés a prendre alguna cosa amb ell i els seus amics. A l’arribar a casa seva, amb l’excusa d’ensenyar-me alguna cosa, vam anar a la sala, se’m va llençar a sobre i no recordo res més. La meva voluntat no era tenir-hi sexe. Després de la relació, em va demanar que li escrigués un correu explicant-li com m’havia sentit". Segons la informació publicada per RTVE.es, així relata una de les víctimes l’experiència amb el que va ser el seu professor en segon curs. Ella era llavors becària del grup de recerca CREA (Comunitat de Recerca sobre Excel·lència per a Tothom, per les seves sigles en anglès), que ell dirigia a la UB i que des de 2020 ja no està adscrit a la universitat.
El rector va remetre la carta de les advocades als serveis jurídics de la universitat, que ahir els va respondre amb un escrit en què asseguraven que la UB té tota la voluntat de col·laborar, però que sense saber el nom de les víctimes resulta complicat, per no dir impossible, ajudar-les. En tot cas, anima les dones a acudir presencialment a la facultat i denunciar els fets a la Unitat d’Igualtat de la UB, que té "protocols eficaços" per lluitar contra l’assetjament. Aquesta unitat, recorden fonts del campus, gestiona directament les denúncies, queixes o situacions inapropiades que reporta qualsevol membre de la comunitat UB. "Totes les persones denunciants estan acompanyades per la Unitat d’Igualtat, que ofereix ajuda psicològica, s’activi o no el procediment, així com l’adopció de mesures de protecció a la víctima en funció de les necessitats de cada cas. Per exemple, mesures en l’àmbit acadèmic", conclouen aquestes mateixes fonts.
Aquest diari es va posar en contacte amb el professor Flecha, que considera els fets com un acte de venjança, atès que ell, assegura, va acompanyar al llarg de la seva trajectòria professional moltes víctimes d’assetjament. Ell va ser, de fet, un dels impulsors del #MeToo a la universitat. Segons la seva versió, els agressors d’aquestes víctimes que ell va ajudar són ara els qui dirigeixen "aquestes campanyes" en contra seu.
"Sempre que he donat suport a una víctima [d’assetjament sexual a la universitat], les i els agressors m’han amenaçat que em destruirien inventant-se tot el que fos necessari per fer-ho", assegura a aquest diari. A Twitter va escriure el missatge següent: "Per més que ens calumniïn els qui recolzem les seves víctimes, la seva violència aïlladora mai aconseguirà que les deixem aïllades. I ho dic també avui que una víctima que tant vaig recolzar ha muntat una campanya perquè no vaig voler col·laborar a encobrir un sacerdot ortodox".
Notícies relacionadesMolt de soroll
Contra CREA hi va haver molt soroll al campus, però no es va concretar en res. Les úniques dues denúncies internes que consten als arxius de la UB referents al grup CREA són de fa 21 anys i nou anys i van quedar arxivades per la Fiscalia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La lupa Araujo i el Barça se separen
- Crisi per la gestió del temporal Vilaplana va acostar Mazón amb el seu cotxe fins al Palau el 29-O
- La Generalitat construirà vestidors mixtos en els 150 parcs de bombers
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- Fi de l’era Mazón: Pérez Llorca, nou president gràcies al suport de Vox
- L'exjugador del Barça Dani Alves reapareix en un nou vídeo predicant a Girona: "El Déu que és allà és el mateix que és aquí"
- Música RTVE reitera el no d’Espanya a Eurovisió si Israel participa en el concurs: “Calen més mesures”
- Polèmica municipal Els Comuns reclamen a la Síndica de Greuges que actuï davant el veto de Martorell a omplir garrafes a les fonts
- Organitzacions empresarials Fainé demana "exemplaritat i compromís social" als directius
