El TSJC avala el pagament d’hores extres si l’empresa no aporta el registre horari

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a avalar que un treballador pugui cobrar les hores extres fetes si l’empresa no aporta el registre horari de la seva jornada, obligatori des del 2019. Els magistrats, així, han revisat una sentència d’abril del 2022 del Jutjat Social número 2 de Granollers (Barcelona) que va desestimar la petició de l’empleat perquè va entendre que no havia quedat acreditada l’existència d’aquestes hores extres al no aportar-se a la causa el registre horari.

«Corresponia a l’empresari aportar a les actuacions el registre diari de la jornada laboral del demandant als efectes d’acreditar la realització de les hores extraordinàries postulades, administració de registre horari que constitueix una obligació legalment establerta per a l’ocupador, no podent redundar en el seu benefici –deixant sense prova al treballador demandant– l’incompliment d’aquesta obligació legal i, per tant, corresponent al demandat la càrrega de la prova quant a l’horari realment treballat», han dictaminat els magistrats.

La fallada, avançada per ‘El Confidencial’, ha reconegut al demandant –contractat des de juliol del 2019 com a «peó a jornada completa»– la realització de 1.250 hores extraordinàries entre juliol del 2020 i juny del 2021, i ha condemnat el seu ocupador a pagar-li 15.212,5 euros més el 10% d’interès per mora (en total, 16.733,75 euros). La resolució del 26 de juny, això sí, no és ferma i l’empresari tenia la possibilitat d’imposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la sala social del Tribunal Suprem. 

Arguments

La sentència del TSJC recorda que el jutjat de Granollers va desestimar la petició del treballador amb l’argument que no havia quedat «acreditada la realització d’hores extraordinàries, ja que no s’aporta cap suport probatori que permeti acreditar-les». L’única prova que es va aportar, afegeix, va ser la documentació que va facilitar l’empleat, ja que l’empresari ni va aportar el registre horari obligatori que se li va sol·licitar ni va poder ser interrogat en el judici al «no haver-hi comparegut de forma injustificada».  

Notícies relacionades

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

Consum sanciona Airbnb amb 64 milions d’euros per anunciar habitatges turístics sense llicència

Els magistrats admeten que el jutge de Granollers va fer un repàs «complet i precís de la doctrina jurisprudencial vigent fins ara i que, resumidament exposada, trasllada la càrrega de provar la realització de les hores extraordinàries al treballador». Així mateix, destaquen que el jutge es va basar en la jurisprudència que afirma que per formular la reclamació d’hores extraordinàries «han de fixar-se amb precisió el nombre i les circumstàncies de cada una d’aquestes».

No obstant, la sentència del TSJC dictamina que la modificació de l’Estatut dels Treballadors que es va aprovar el març del 2019 per obligar les empreses a portar un control i registre horari de la jornada laboral va suposar un «gir copernicà quant a la càrrega de la prova de la realització d’hores extraordinàries quan l’empresari incompleix tal obligació». No és la primera vegada que així ho determina: el tribunal recorda que ja va emetre sentències similars el 2021 i a principis del 2023.