17 febr 2020

Anar al contingut

Ocupació

Les hores extres no pagades cauen el 23,7% des de l'aplicació del registre de jornada

Patronals i sindicats assenyalen que la frenada de l'economia pesa més que l'efecte de la nova normativa

Gabriel Ubieto

Les hores extres no pagades cauen el 23,7% des de l'aplicació del registre de jornada

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

El nombre d’hores extres treballades a Espanya han caigut el 10,4% des que les empreses tenen l’obligació d’implementar el registre de jornada. I amb més intensitat ho han fet les no pagades, que s’han reduït fins al 23,7%. Així ho constaten les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d’aquest any, la primera que recull els efectes de la nova normativa des que aquesta va entrar en vigor el 12 de maig passat. No obstant, patronals i sindicats coincideixen a assenyalar que el descens de les hores extraordinàries té aparences d’anar més lligat a la frenada de l’economia experimentada en els últims mesos que no a causa de la influència del control de les empreses dels horaris que fan els seus treballadors.

Les hores extres treballades a la setmana a Espanya entre els mesos de juliol i setembre van ascendir a un total de 5,4 milions, el 10,4% menys que les registrades en el trimestre anterior. Una tendència que es reflecteix també en la comparativa internanual, ja que les hores extraordinàries treballades en el tercer trimestre del 2019 van disminuir el 12% respecte al mateix període de l’any anterior. I ja van nou mesos consecutius, és a dir, des del primer mes d’aquest 2019, que l’esmentat indicador va a la baixa.

I, malgrat els efectes que hagi pogut tenir la nova normativa sobre l’organització del dia a dia de les empreses, la secretària d’Ocupació de CCOO a nivell estatal, Lola Santillana, considera que la concatenació d’aquells tres trimestres a la baixa obeeix més al context actual de desacceleració de l’economia espanyola. «Tallar el nombre d’hores extres és una de les mesures habituals de les empreses per adaptar la seva producció», afirma.

«La mesura no es va aprovar amb l’impuls que volíem», es lamenta Santillana. Els sindicats amb representació majoritària van defensar que la nova norma incorporés l’obligació per part de les empreses de remetre informes diaris a la representació legal dels treballadors sobre el nombre d’hores realitzades per la plantilla. Una cosa que finalment no va passar.

La directora de relacions laborals de la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya PimecElena de la Campa, coincideix amb la dirigent de CCOO en el primer diagnòstic. «Encara estem en una etapa d’adaptació», declara de la Campa, com a balanç dels primers cinc mesos d’entrada en vigor de la normativa. «En general no està causant grans conflictes en les empreses, tot i que alguns sectors o perfils sí que estan tenint problemes», afegeix. De la Campa reconeix que al Tribunal Laboral de Catalunya, òrgan de gestió de conflictes laborals, no els estan arribant una gran quantitat de casos.

La dirigent de Pimec assenyala que una de les queixes que els arriben des dels seus associats és la paralització de la implantació de modalitats de jornada com el teletreball. «Genera molts dubtes, ¿han de pagar els empresaris un plus de nocturnitat als seus treballadors si aquests decideixen treballar a determinades hores?», es pregunta. La gestió horària de comercials i tècnics de camp són els oficis on troben més complexitat per pactar i implementar el registre.

Factor psicològic

«Sí que estem detectant una conscienciació més gran entre empresaris i treballadors per controlar el tema de les hores extres», afirma la portaveu del sindicat d’inspectors de Treball UPITMercedes Martínez. «Veiem molts empleats que s’han apoderat, després del ressò mediàtic que ha tingut la mesura, i que ara reclamen més que la seva jornada s’adapti a les hores que té pactades», afegeix; a falta d’un balanç en profunditat i amb dades que té pendent el Ministeri de Treball.

«Encara estem en una fase d’adaptació de la norma i tenim altres prioritats, com controlar el frau en la contractació temporal o els excessos amb la parcialitat», declara la portaveu del sindicat ITSSAna Ercoreca. La demanda de més recursos per al cos d’inspectors és una constant en la qual coincideixen les dues portaveus. «De poc serveixen els plans si no es doten de recursos. Com a Inspecció arribem on arribem», es lamenta Ercoreca.