Nescafé es bolca en la investigació per garantir el subministrament de cafè

D’aquí tot un pla d’acció perquè les principals zones on es cultiva el cafè disposin de plantes més productives. Per això tenen un equip exclusivament dedicat a fer plantes de laboratori per aconseguir, artificialment, que siguin molt més resistents a les noves condicions climàtiques, a plagues i a tot el que pugui venir en el futur. Es tracta d’una infraestructura de 5.000 metres quadrats situada a Tours, ciutat francesa d’uns 130.000 habitants situada en plena vall del Loira, que ha obert aquesta setmana les seves portes a diversos mitjans de comunicació europeus. Entre ells, Prensa Ibérica.

El centre forma part d’una xarxa global d’i+D en la qual Nestlé inverteix anualment uns 1,8 bilions d’euros i a la qual dedica més de 4.000 treballadors arreu del món. Són una vintena de centres en total, però en molt pocs, com aquest, es cultiven plantes de cafè per caracteritzar-ne el genoma, fer pol·linització creuada entre una i una altra espècie, i multiplicar els primers brots en cas de trobar una planta superior a la resta.

Inici del procés

"Tot comença amb un únic arbre", expliquen alguns dels 40 professionals que hi treballen, en una visita guiada pel director de l’Institut Nestlé de Ciències Agrícoles, Jeroen Dijkman; la cap del negoci del cafè a Europa, Yana Mikhailova; el responsable global de la relació amb els grangers que es dediquen al cafè i al cacau, Stefan Canz; o el director del departament de ciències de les plantes a Tours, Damien Drouet.

Tenen, en un hivernacle que més recorda a una fàbrica industrial, uns 100 arbres tots diferents entre ells. Uns es caracteritzen per la seva resistència a les altes temperatures; altres, a les sequeres; alguns destaquen per donar moltíssim gra de cafè; altres, per com de senzill és recollir-lo. La seva tasca és extreure el pol·len d’alguna de les seves flors per combinar-lo amb el d’altres varietats, i plantar la combinació per veure què passa.

El resultat trigarà entre tres i quatre anys a créixer prou per extreure’n conclusions. Per això la caracterització genòmica, per estar el més convençuts possible que aquella serà una combinació guanyadora. En qualsevol cas, passaran igualment 20 anys fins que es converteixi en un arbre que estigui donant rendiment a un granger al Brasil o el Vietnam, principals orígens del cafè que fa servir Nestlé.

Un any i mig fins a veure brots

Notícies relacionades

Competència convoca una reunió ambles grans elèctriques

L’elaboració dels Pressupostos del 2026 acumula una cadena de retards

Perquè una vegada aquesta planta té entitat pròpia i dona mostres prometedores, les seves fulles es porten al laboratori per fer el que anomenen "propagació". En aquesta àrea, els passadissos de la qual recorden, ara, als d’un hospital o laboratori mèdic, la tasca és trinxar una de les fulles de la planta, i combinar-la amb compostos que aconsegueixen emular el procés natural que segueix la planta per créixer i aconseguir que les cèl·lules comencin a reproduir-se. En un any solen tenir una planta de cafè tan diminuta que no mesura més que un fideu; i, en un any i mig, comencen a veure brots.

Llavors, s’envia un avançament d’aquestes petites plantes al camp per veure com s’adapten. Si tot va bé, es farà una altra "propagació"; després, més proves, la validació i encara una altra fase de propagació abans de la distribució a gran escala. En total, 20 anys.