La gran indústria retarda la subhasta per a la compra massiva de llum barata

La gran indústria prepara des de fa més d’un any una compra massiva d’electricitat renovable a preu fix amb l’objectiu d’esquivar el cop de les pujades de la llum i rebaixar-ne la factura energètica. L’esperada ‘megasubhasta’, la primera de renovables promoguda per empreses privades a Espanya, continua acumulant retards. Prevista inicialment per al primer trimestre del 2022, i després d’aspirar a celebrar-se en diferents moments des d’inicis del 2023, ara els organitzadors han decidit ajornar la licitació a algun moment de la recta final de l’any.

L’Associació Espanyola d’Empreses de Gran Consum d’Energia (AEGE), que agrupa gairebé una trentena de grans grups industrials amb presència a Espanya, assegura que el disseny de la subhasta està pràcticament completat, però encara falta pactar el mecanisme exacte que s’utilitzarà amb el Govern central (amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i amb el d’Hisenda), així com amb els reguladors Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Una vegada que s’aconsegueixi tancar aquests últims serrells amb l’Administració, l’AEGE iniciarà un procés d’informació als interessats a acudir a la venda d’electricitat renovable i activarà un procés de prequalificació dels participants que es pot prolongar durant dos o tres mesos. La patronal eludeix concretar el calendari per a la celebració de la subhasta, però se’n confirma el retard fins després de l’estiu i previsiblement fins ben entrat l’últim trimestre.

L’associació dels grans consumidors d’electricitat desvincula el nou ajornament de l’avanç de les eleccions generals, que se celebraran el 23 de juliol. «Els processos que queden per fer són estrictament administratius, no polítics», remarca el director general de l’AEGE, Pedro González, a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica. «L’avanç electoral no hi interfereix. Simplement no estan resolts tots els detalls i necessitem celebrar la subhasta amb totes les garanties».

Escut davant les pujades

L’associació dels grups electrointensius –que integra gegants com ArcelorMittal, Acerinox, Sidenor, Sener, Ferroatlántica o Tubos Reunidos– treballa per posar en marxa el seu propi sistema de subhastes d’energia renovable al marge de les que organitza el Govern central. L’objectiu és assegurar-se una part substancial del subministrament elèctric que requereixen per a la seva activitat i fer-ho a un preu estable durant un llarg període d’entre 10 i 12 anys.

Actualment, entorn del 80% de l’electricitat que consumeix la gran indústria espanyola la compra directament en el mercat majorista de l’electricitat, i per això estan exposats a la volatilitat dels seus preus i s’arrisquen a assumir forts increments dels seus costos de producció quan hi ha grans pujades del preu de l’electricitat.

Els plans de les grans indústries passen per convocar productors d’eòlica i de fotovoltaica perquè presentin les seves ofertes de venda d’electricitat a un preu fix. Posteriorment, les companyies industrials i les elèctriques segellarien acords bilaterals de compra d’energia o PPA (‘power purchase agreement’) que comptarien amb l’aval de l’Estat, a través del Fons Espanyol de Reserva per a Garanties d’Entitats Electrointensives (FERGEI).

La gran indústria fa anys que alerta que els alts preus de l’electricitat a Espanya representen un cop per a la seva rendibilitat i que així té difícil competir amb les companyies d’altres països europeus. Una situació que es va agreujar per l’espiral de pujades de l’electricitat durant el pitjor moment de la crisi energètica i la dificultat actual de tancar contractes bilaterals amb les elèctriques a preus atractius.

Reformes legals pendents

El precipitat avanç de les eleccions generals per a finals de juliol sí que pot tenir incidència en diverses normes en tramitació que afecten directament els grups industrials que són grans consumidors d’electricitat, tant en forma de rebaixes a la seva factura com de compensacions i ajudes directes per rebaixar el cop dels seus alts costos energètics. La normativa en l’aire que afecta els electrointensius pot continuar sent aprovada pel Govern central després de la convocatòria electoral, ja que s’articularia a través de reials decrets o ordres ministerials i l’Executiu manté la seva potestat d’aprovar aquest tipus de textos legislatius.

El Govern central pretenia portar en les pròximes setmanes al Consell de Ministres un reial decret per reformular l’Estatut dels Consumidors Electrointensius per adaptar-lo a la nova regulació d’ajudes de la UE, i amb el qual es rebaixen alguns requisits per ser beneficiari, s’ampliaran els sectors econòmics que poden acollir-se a les ajudes i, amb això, es dispararà el nombre d’empreses beneficiàries. El nombre de sectors beneficiaris passarà dels 62 actuals a un total de 118 i el nombre d’empreses beneficiàries de la rebaixa dels càrrecs del seu rebut passarà de les prop de 610 actuals fins a un total de prop de 1.050 companyies.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Com a part de les mesures extraordinàries per pal·liar l’impacte de la pujada de la llum recollides als decrets anticrisi, el Govern central va decidir mantenir una rebaixa temporal del 80% dels peatges que paguen les empreses electrointensives a la seva factura elèctrica (amb els quals es paguen les inversions en xarxes elèctriques de distribució i de transport). L’Executiu ha de decidir si prolonga la mesura més enllà del 30 de juny, i l’AEGE ja pressiona perquè es mantingui aquest descompte almenys durant tot el 2023.

En paral·lel, la gran indústria es beneficia cada any d’un sistema d’ajudes per compensar els costos de les emissions indirectes de CO₂. L’Executiu ha aprovat una partida de 244 milions d’euros per a aquestes ajudes per a aquest exercici, i iguala així l’import repartit l’any anterior. L’AEGE reclama al Ministeri d’Indústria disparar aquest import aquest any fins a entre 400 i 500 milions per compensar els costos disparats dels drets d’emissió (l’any passat, en l’entorn dels 80 euros per tona de CO₂, més del doble que abans de la crisi). El Govern central s’ha mostrat disposat a incrementar la partida destinada a moderar els costos energètics de la gran indústria i ha considerat «raonables» els barems defensats per l’AEGE, però la revisió encara no s’ha aprovat i no hi ha data per fer-ho.