El Suprem estableix que els dos progenitors es poden beneficiar del complement de maternitat per aportació demogràfica alhora

El Tribunal Suprem ha fixat com a doctrina en una sentència que «el complement de maternitat per aportació demogràfica pot ser obtingut per dones o homes que compleixin els requisits previstos, sense tenir en consideració la circumstància que l’altre progenitor (o persona assimilada) també tingui o pugui tenir dret a la seva percepció» fins que es va impedir expressament el 2021 per llei.

El ple de la sala social considera que el reconeixement a un dels progenitors del dret a percebre el complement de maternitat per aportació demogràfica no ha d’impedir que l’altre progenitor també el percebi si també reuneix els requisits legals, en línia del que marca el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE), que va titllar el contrari de discriminatori.

No obstant, la decisió de l’alt tribunal només afecta les pensions causades des de l’1 de gener del 2016 fins al 3 de febrer del 2021 (quan va estar vigent la normativa que regulava el complement de maternitat per aportació demogràfica) i els resulta aplicable aquest complement amb independència de qui el sol·licités (dona o home), assenyala la sentència.

A partir d’aquesta data ja no ho podrà ser, perquè un reial decret de febrer que regula ara el complement per reduir la bretxa de gènere en les pensions va impedir explícitament el gaudi simultani pels dos progenitors. 

En contra de la igualtat

Per al Suprem, «restringir el benefici només a un progenitor (sense que tampoc hi hagi un criteri per determinar qui hagi de ser), sota l’argument que els causants de la prestació són els menors, no només desconeix les exigències contributives sinó que acabaria actuant, sense habilitació normativa per a això, en contra de la contemplació igualitària d’una norma que no es pot emparar en les excepcions destinades a reestablir previs desequilibris».

El Suprem destaca que la regulació anterior de l’article 60 de la llei general de la Seguretat Social, que és l’examinada en el plet, ometia per complet la consideració de què passa quan el progenitor diferent del sol·licitant ja disfruta del complement. I «si el legislador volgués eliminar el benefici en aquests casos ho hauria d’haver explicitat», ja que en qüestions relacionades amb la protecció davant situacions de necessitat, si la norma no exigeix més requisits, l’intèrpret tampoc ho pot fer. 

Així mateix, el tribunal indica que el dret al complement s’ha de reconèixer prescindint del sexe de qui el lucra, perquè «seria paradoxal i il·lògic que un benefici nascut per compensar la situació desfavorable patida per moltes dones acabés sent-li denegat a una d’elles amb l’argument que ja l’està percebent el progenitor home. Es tracta d’un dret que va néixer desvinculat de la condició biològica de la dona, i per això no té sentit atendre la situació en què es trobi el progenitor diferent del que activa el seu gaudi». 

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Suprem recorda, a més, que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va establir que la regulació anterior (complement per aportació demogràfica), que és l’examinada en la sentència, discriminava els homes, per la qual cosa no és possible tenir en compte la finalitat perseguit per la nova norma que ve a superar-la i que ha declinat reordenar les situacions sorgides a l’empara de la pretèrita. Així, segons els magistrats, la doctrina que ara estableixen és la que millor casa amb la jurisprudència sobre com posar fi a les situacions discriminatòries, que és no eliminant el dret en qüestió, sinó expandint-ne la titularitat als col·lectius que havien sigut preterits. 

En la sentència concreta el Suprem desestima el recurs per a unificació de doctrina presentat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galicía que va reconèixer el dret a percebre el complement de maternitat per aportació demogràfica al pare, malgrat que ho estava percebent ja la mare. La Seguretat Social argumentava que el complement de maternitat per aportació demogràfica era únic i només es podia reconèixer un dels progenitors