Sentència

Multa de 7.501 euros a un bar que va acomiadar un cambrer per ser gitano: «No és bo per al negoci»

  • Gitanos contra Mossos: molt més que futbol en la Kings League Gipsy

  • Primeres dues sentències que qualifiquen de nul l’acomiadament d’un treballador per estar de baixa

Multa de 7.501 euros a un bar que va acomiadar un cambrer per ser gitano: «No és bo per al negoci»

Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jutjat social número 3 de Lleó ha condemnat una empresa a pagar-li una indemnització de 7.501 euros i a readmetre un treballador, després d’acomiadar-lo per ser gitano. «Des que ets aquí, no paren d’entrar gitanos quan abans venien de tant en tant [...] i això no és bo per al negoci», li va recriminar la seva cap, segons va denunciar el damnificat durant el judici. La magistrada ha considerat provada una vulneració dels drets fonamentals del damnificat i ha dictaminat, en conseqüència, que el cessament de l’empleat era nul, tal com ha fet públic la Fundació Secretariat Gitano (FSG) en un comunicat aquest dimarts.

Qualsevol acomiadament motivat pel gènere, l’orientació sexual, les creences religioses o l’origen racial o ètnic d’una persona està considerat en l’ordenament jurídic espanyol com una vulneració de drets fonamentals de la víctima. També, per exemple, el cessar una dona pel fet d’estar embarassada o, més recentment, per cessar un treballador pel fet d’estar malalt.

Un acomiadament qualificat de ‘nul’ comporta l’obligació per a l’empresa de readmetre el treballador, pagar-li el salari que hauria d’haver estat percebent des del moment del cessament fins a la readmissió i, a més, d’abonar-li una indemnització pels danys causats. Aquesta varia en funció del que reclami el demandant, del dany causat i de la interpretació que acabi fent el jutge competent. En el cas d’aquest cambrer dirimit per la magistrada de Lleó, 7.501 euros. Un import equivalent a una multa per una infracció greu en matèria de Seguretat Social.

Els fets jutjats es refereixen al cas d’un cambrer de Lleó, amb contracte a 30 hores setmanals i sou de 1.132 euros bruts. L’home entra a treballar en un bar i al principi la relació amb la propietària del bar és «meravellosa», segons va explicar el cessat en el judici. No obstant, aquesta canvia quan ella s’assabenta que ell és gitano. «Has de llegir més i aplicar-te en els estudis en comptes de seure amb cosins a prendre cerveses i tocar guitarres», li va dir a la jutge el damnificat.

Posteriorment diverses persones que la propietària del bar va identificar com a gitanos van començar a freqüentar el seu local. «Veus per què no vull gitanos treballant aquí; Abans, venien de tant en tant i ara sovint i això no és bo per al negoci», li va dir al cessat, segons va denunciar aquest davant la jutge.

L’empresa va donar fins a tres versions diferents

L’empresa l’acomiada i per estalviar-se la liquidació al·lega que el treballador se n’ha anat pel seu propi peu i iniciativa, i així causa baixa voluntària. Durant el judici la companyia no va poder aportar cap document firmat pel treballador que demostrés que havia sol·licitat la seva baixa voluntària. I contradiu la seva pròpia versió, al·legant davant la magistrada que en realitat no havia sol·licitat la baixa voluntària, sinó que l’havien fet fora per no superar el període de prova. Tampoc li va comunicar a la Seguretat Social l’esmentat motiu a l’activar la baixa.

Notícies relacionades

I en seu judicial la propietària del local va tornar a contradir-se, assegurant que en realitat el motiu de l’acomiadament era que el cambrer no s’havia presentat a treballar durant una setmana. Quan la mateixa propietària reconeix que al final de l’esmentada setmana li comunica presencialment al seu empleat que està acomiadat. Un testimoni que va presentar el cambrer afirma haver-lo anat a buscar a la feina el dia abans del cessament, una cosa que recorda «molt bé» perquè li va costar «una bronca» amb la seva dona.

La magistrada considera que les múltiples contradiccions de l’empresària sobre el motiu i fórmula de l’acomiadament, sumat al «clima hostil» que percebia el treballador per la seva condició racial, són «indicis suficients de la discriminació patida per aquest a l’acció extintiva», segons recull la sentència.