Informe de CCOO

L’estrès o la depressió ja provoquen més morts a la feina que les caigudes o els xocs

  • Primeres dues sentències que qualifiquen de nul l’acomiadament d’un treballador per estar de baixa

  • El programa europeu Copernicus alerta de «canvis alarmants» en el clima

L’estrès o la depressió ja provoquen més morts a la feina que les caigudes o els xocs
2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Més de la meitat de les morts ocorregudes a les oficines, obres o fàbriques de Catalunya no estan provocades per un xoc, un atrapament o una caiguda, sinó per l’estrès, la depressió o la fatiga. Així ho confirma un informe de CCOO presentat aquest dijous, que constata que els accidents tècnicament tipificats com a no traumàtics s’han anat disparant en els últims anys i ja superen els traumàtics.

Des del sindicat alerten que la reactivació de l’economia s’està traduint en un repunt de la sinistralitat laboral, que el 2022 va deixar 92 persones mortes durant la jornada laboral o a l’anar i venir. «La situació no millora res. Som en un escenari de normalització de la sinistralitat laboral», ha declarat la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.

El nombre d’empleats morts per causes no traumàtiques als centres de treball ha crescut un 62,5% l’últim any i ha anat escalant en els últims exercicis. Des del sindicat assenyalen que aquestes morts estan en gran part vinculades a elements psicosocials. És a dir, hi ha treballadors que moren d’un infart al seu lloc perquè tenen una malaltia hereditària que els fa proclius, però també pot ser perquè estan sotmesos a condicions de treball abusives i estressants.

«La feina no s’està repartint bé», ha alertat Pérez, assenyalant la polarització creixent entre uns ocupats que allarguen les jornades, davant persones a l’atur que busquen feina o ocupats a temps parcial que voldrien allargar les jornades per cobrar més. Segons les últimes dades de l’INE, el 45% dels ocupats afirmen superar les 40 hores setmanals en què està fixada la jornada ordinària.

La prevalença dels riscos psicosocials, que l’empresa està obligada per llei a identificar i prevenir, és més gran depenent del sector. «Moltes empreses utilitzen les persones treballadores com a engranatge per parar el malestar del client», ha apuntat Pérez, referint-se als treballadors d’atenció telefònica que cursen queixes, guàrdies de seguretat o professionals sanitaris, entre d’altres.

Estadístiques problemàtiques

Notícies relacionades

Des de CCOO han alertat de la infradetecció i invisibilització d’aquestes causes en les estadístiques, ja que mentre les víctimes mortals per causes no traumàtiques no deixa d’augmentar, el nombre d’accidents no mortals no deixa de descendir. Aquí la responsable de salut laboral de la central ha assenyalat directament el «desinterès» del Departament de Salut per inspeccionar més degudament els registres i per una reiterada derivació de malalties causades al centre de treball però atribuïdes a qüestions personals que fan, segons la seva denúncia, les mútues d’accidents de treball.

La central ha reiterat la seva denúncia a la massiva externalització que fan les empreses dels seus serveis de prevenció de riscos laborals. Segons dades de la mateixa Generalitat, el 76% de les companyies subcontracten a un tercer aquests protocols. «Molts estan més pensats per evitar sancions que no per no protegir la salut dels treballadors», segons ha denunciat la responsable de salut laboral de CCOO. I, de mitjana, aquelles empreses que subcontracten el seu servei de prevenció només dediquen 6 hores i mitja a l’any de supervisió presencial, davant les 22 que s’hi dediquen amb servei propi.