Cellnex, a la recerca d’un cap

Cellnex, la companyia gestora de torres de telecomunicacions i una de les grans de l’Ibex, viu temps convulsos. Després que al gener el seu conseller delegat, Tobías Martínez, anunciés que el 3 de juny, dos dies després de la celebració de la junta d’accionistes, deixarà el càrrec, s’han succeït diversos esdeveniments que han posat la companyia en primera línia de l’actualitat i no per la compra d’actius, com en els últims anys.

En aquest context, el 27 de març el consell va cessar l’actual president, Bernard Kan i va optar per nomenar Anne Bouverot. D’un perfil més lligat a la banca d’inversió es passa a un altre de més industrial per encarar una nova etapa de consolidació del negoci i creixement orgànic després d’anys de compres i la digestió de la integració d’actius. La companyia ha invertit 35.000 milions en compres des que va sortir a la borsa després d’escindir-se d’Abertis el 2015. Tot aquest esforç –la meitat mitjançant deute, que ascendia a 16.900 milions el 31 de desembre de l’any passat, i l’altra meitat a través de quatre ampliacions de capital dutes a terme entre 2019 i 2021– cal rendibilitzar-lo en la nova etapa.

El canvi en la presidència i les pressions perquè s’acceleri l’elecció de conseller delegat s’han produït a instàncies del nou primer accionista, l’inversor britànic Chris Hohn, que, a través del fons activista TCI, ha elevat la seva participació del 7,08% al 9,03%, per sobre del que posseeix la família Benetton a través de la seva societat Edizione, amb el 8,2%, així com del fons sobirà de Singapur (7,03%) i altres accionistes com Canada Pension Plan Investment Board (5,19%), Blackrock (5,071%), CK Hutchison (4,828%), Criteria Caixa (4,774%) i Norges Bank (3,003%), entre d’altres.

Aquesta setmana, Kan, que havia optat per continuar com a conseller, i Peter Shore han presentat la seva dimissió amb efectes immediats per «diferències irreconciliables» amb el consell d’administració de la societat «en relació amb la gestió, la direcció i el procés de successió» dins de la companyia. Enmig d’aquesta tempesta, JP Morgan ha comunicat que compta amb el 5,5% del capital. Amb Hohn s’ha revolucionat l’accionariat i es pressiona el consell a elegir un conseller delegat al més aviat possible.

Tot i que Hohn té drets polítics per gairebé el 3% del capital, ja que la resta són derivats, «segur que en la junta d’accionistes farà valer el 9% que posseeix», destaquen fonts del mercat. En tot cas, l’elecció de conseller delegat no serà del tot fàcil. Si és algú aliè al consell, com tot sembla indicar, primer haurà de convertir-se’n en vocal amb l’aval de 8 dels 11 consellers de l’òrgan de govern de la companyia.

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

Un dels noms que s’ha estudiat per ocupar el càrrec de conseller delegat és el de Marco Patuano, que ja va ocupar la presidència de Cellnex aproximadament un any, fins al 2019, amb la venda a la família Benetton del 29,9% del capital per part d’Abertis. Qui va ser principal directiu de Telecom Itàlia era conseller dominical en representació de Connect, el principal accionista de Cellnex, pertanyent al Grup Edizione (hòlding industrial de la família Benetton).

Cellnex, amb un valor en borsa d’uns 27.000 milions i en fase d’ascens en els últims dies des de l’ofensiva de Hohn, arribarà a una cartera d’uns 135.000 emplaçaments fins al 2030 a Espanya, Itàlia, els Països Baixos, França, Suïssa, el Regne Unit, Irlanda, Portugal, Àustria, Dinamarca, Suècia i Polònia. Al novembre, durant la presentació dels resultats del tercer trimestre del 2022, la companyia va anunciar que els seus dos nous objectius eren deixar de créixer per la via de les adquisicions –ara que queden poques oportunitats interessants en el mercat europeu i que s’ha iniciat un nou cicle de tipus d’interès a l’alça– i obtenir el grau d’inversió de Standard & Poor’s. Per això és precís reduir el deute i pot ser que calgui vendre actius. La resposta arribarà quan s’incorpori el nou cap, que podria no haver desembarcat encara per a la junta d’accionistes de l’1 de juny, segons algunes fonts.