Mercat laboral
Espanya perd 215.000 ocupats en la seva pitjor pujada de gener en dos anys
El mercat laboral resisteix a una inflació persistent i registra unes dades menys dolentes que durant la Gran Recessió

L’ocupació continua resistint a Espanya durant la crisi de preus que va camí de superar l’any. La pujada de gener és cada any un viacrucis laboral, sent tradicional en cadascun dels primers mesos de l’any des de 1999 que la Seguretat Social perdi afiliats. Aquest 2023 no ha sigut una excepció i el mercat laboral ha registrat una destrucció de 215.047 ocupats, la més gran en els dos últims anys, tot i que menor en comparació amb les registrades durant el llarg hivern de la Gran Recessió.
L’atur registrat, per la seva banda, també es va anotar males dades, com tots els geners, i va repuntar en 70.744 persones, també el més elevat en els dos anys, fins a un total de 2,9 milions d’aturats a tot Espanya.
Espanya arrenca el 2023 amb un total de 20,08 milions de treballadors en actiu. Tret de sorpreses i que la tempesta econòmica –guerra d’Ucraïna, enquistament d’alts preus dels aliments o pujada de tipus, entre d’altres– empitjori, l’ocupació té matalàs per aguantar sobre el llindar dels 20 milions d’ocupats.
I és que, malgrat la frenada clàssica de la ressaca postnadalenca, les dades desestacionalitzades revelen que la tendència del mercat laboral és positiva. Segons l’esmentada estadística, que a través de la ‘cuina’ del Ministeri d’Inclusió pretén restar els vaivens propis del calendari per oferir una fotografia més nítida de la inèrcia del mercat de treball, l’ocupació continua creixent. Ho fa a un ritme lleugerament menor que abans que Vladímir Putin decidís envair Ucraïna, però amb més intensitat –malgrat això– que abans de la covid.
Les previsions del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, s’han complert parcialment i fins i tot la comissió ha sigut lleugerament inferior a l’estimada a mitjans de mes. El retrocés de l’ocupació ha sigut transversal a tots els sectors, amb l’excepció de la banca i les subministradores d’energia. El forat més gran l’han provocat l’hostaleria (que ha perdut 43.118 d’ocupats una vegada oferts tots els àpats d’empresa, de Nadal i de la Nit de Cap d’Any), el comerç (amb 39.613 ocupats menys, esgotades ja les rebaixes) i les activitats administratives (amb 42.068 ocupats menys). Entre aquests tres sectors expliquen la meitat de l’ocupació perduda aquest acabat de finalitzar gener.
Gairebé la meitat de nous contractes són indefinits
La reforma laboral continua desplegant els seus efectes en les noves contractacions. Aquelles registrades al gener, un lleuger 0,9% superiors a les del gener passat, continuen guanyant en estabilitat. El 45% dels nous contractes van ser indefinits, davant el 15% registrat el primer mes del 2022 o el 10% del mateix mes del 2020.
- Horta-Guinardó Les disputes obliguen a tancar l’Associació de Veïns del Carmel
- Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”
- Futbol El Barça va concedir a Limak l’obra del Camp Nou malgrat que un informe tècnic li atorgava la pitjor puntuació
- Anàlisi Improvisació organitzada
- Baròmetre d’octubre Enquesta del CIS: El PSOE amplia a 15 punts el seu avantatge sobre el PP, que torna a retrocedir
- Consell Executiu Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional
- MACROECONOMIA L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%
- Comarques de l’Ebre El Govern no descarta expropiacions i preveu mesures de seguretat als edificis en zones inundables
- UN ALTRE CONTRATEMPS Lewandowski també es lesiona i no jugarà el clàssic
- Solidaritat amb Palestina ¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims