La reforma de la llei concursal entrarà en vigor d'aquí a 20 dies després de la seva publicació en el BOE

La reforma de la llei concursal, impulsada pel Govern i convalidada a les Corts Generals, entrarà en vigor d’aquí a 20 dies –-tret d’algunes excepcions-– després de la seva publicació aquest dimarts al ’Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE). La reforma aprovada busca agilitar i incentivar el procediment concursal i oferir alternatives a la liquidació d’empreses, així com més utilització dels instruments de segona oportunitat i harmonitzar requisits amb la resta de la Unió Europea, al traslladar una directiva comunitària.

Cal assenyalar que el projecte de llei presta especial atenció a les microempreses, que disposaran d’un procediment específicament adaptat a les seves necessitats i característiques, garantint l’assistència lletrada. Aquest nou procediment entrarà en vigor l’1 de gener del 2023, igual com la disposició referida als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’Agència Tributària. A més de transformar els concursos en un únic procediment, el dels plans de reestructuració, i introduir la pionera figura d’expert en reestructuracions, es posen terminis màxims de 12 mesos des de l’obertura de la primera fase i el tancament de la cinquena, quan la durada actual mitjana està entre els quatre i cinc anys, i un termini de dos mesos per resoldre els recursos d’apel·lació davant les Audiències Provincials.

El procediment especial per a pimes ha restringit el seu llindar a empreses que no arribin a una facturació de 700.000 euros, un passiu de 350.000 euros o comptin amb menys de deu empleats. Així mateix, es recupera la postulació de procurador i advocat davant els dubtes que suscitava respecte al dret de defensa i tutela judicial efectiva, i s’ha ajornat l’entrada en vigor d’aquest mecanisme.

Respecte de la segona oportunitat, les exoneracions previstes en el projecte de fins a 1.000 euros davant Hisenda i 1.000 euros més amb la Seguretat Social s’eleven fins a 10.000 euros per a les persones físiques. Aquest nivell d’exoneració, segons estimacions exposades en el debat partint de les dades del Consell General del Poder Judicial, permetrà una exoneració en plenitud a més del 90% de deutors.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

També s’acaba amb la vinculació del crèdit públic als plans de reestructuració, de continuació o d’obertura de negoci, limitant-se l’execució sobre béns i drets necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional i empresarial per deutes amb Hisenda i Seguretat Social. En aquest sentit, l’aprovació i homologació dels plans de continuació no requeriran aprovació sempre que les quitacions amb l’Administració no superin el 15%. Així mateix, es podrà sol·licitar l’ajornament i el fraccionament de crèdit amb Hisenda en període voluntari sense necessitat de garanties fins a 30.000 euros. També s’han limitat les excepcions a fi que determinats deutors puguin accedir a l’exoneració del seu passiu insatisfet després d’haver sigut condemnats penalment o sancionats, accedint fins i tot a quitacions de crèdit públic.

També es facilita el rescat de les empreses immerses en un concurs per part dels seus treballadors, constituïts en una societat cooperativa, participada o laboral, l’oferta dels quals es prioritzarà davant una altra de mateix abast. Finalment, es permet la capitalització de les seves cotitzacions, això és, que puguin utilitzar com a capital la prestació d’atur que els correspongués.