La reforma de la llei concursal entrarà en vigor d'aquí a 20 dies després de la seva publicació en el BOE

La reforma de la llei concursal, impulsada pel Govern i convalidada a les Corts Generals, entrarà en vigor d’aquí a 20 dies –-tret d’algunes excepcions-– després de la seva publicació aquest dimarts al ’Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE). La reforma aprovada busca agilitar i incentivar el procediment concursal i oferir alternatives a la liquidació d’empreses, així com més utilització dels instruments de segona oportunitat i harmonitzar requisits amb la resta de la Unió Europea, al traslladar una directiva comunitària.

Cal assenyalar que el projecte de llei presta especial atenció a les microempreses, que disposaran d’un procediment específicament adaptat a les seves necessitats i característiques, garantint l’assistència lletrada. Aquest nou procediment entrarà en vigor l’1 de gener del 2023, igual com la disposició referida als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’Agència Tributària. A més de transformar els concursos en un únic procediment, el dels plans de reestructuració, i introduir la pionera figura d’expert en reestructuracions, es posen terminis màxims de 12 mesos des de l’obertura de la primera fase i el tancament de la cinquena, quan la durada actual mitjana està entre els quatre i cinc anys, i un termini de dos mesos per resoldre els recursos d’apel·lació davant les Audiències Provincials.

El procediment especial per a pimes ha restringit el seu llindar a empreses que no arribin a una facturació de 700.000 euros, un passiu de 350.000 euros o comptin amb menys de deu empleats. Així mateix, es recupera la postulació de procurador i advocat davant els dubtes que suscitava respecte al dret de defensa i tutela judicial efectiva, i s’ha ajornat l’entrada en vigor d’aquest mecanisme.

Respecte de la segona oportunitat, les exoneracions previstes en el projecte de fins a 1.000 euros davant Hisenda i 1.000 euros més amb la Seguretat Social s’eleven fins a 10.000 euros per a les persones físiques. Aquest nivell d’exoneració, segons estimacions exposades en el debat partint de les dades del Consell General del Poder Judicial, permetrà una exoneració en plenitud a més del 90% de deutors.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

També s’acaba amb la vinculació del crèdit públic als plans de reestructuració, de continuació o d’obertura de negoci, limitant-se l’execució sobre béns i drets necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional i empresarial per deutes amb Hisenda i Seguretat Social. En aquest sentit, l’aprovació i homologació dels plans de continuació no requeriran aprovació sempre que les quitacions amb l’Administració no superin el 15%. Així mateix, es podrà sol·licitar l’ajornament i el fraccionament de crèdit amb Hisenda en període voluntari sense necessitat de garanties fins a 30.000 euros. També s’han limitat les excepcions a fi que determinats deutors puguin accedir a l’exoneració del seu passiu insatisfet després d’haver sigut condemnats penalment o sancionats, accedint fins i tot a quitacions de crèdit públic.

També es facilita el rescat de les empreses immerses en un concurs per part dels seus treballadors, constituïts en una societat cooperativa, participada o laboral, l’oferta dels quals es prioritzarà davant una altra de mateix abast. Finalment, es permet la capitalització de les seves cotitzacions, això és, que puguin utilitzar com a capital la prestació d’atur que els correspongués.