Incendis i tuits frenen Vox

Amb l’arribada de l’estiu i el previsible descens de l’activitat política, l’agenda politicomediàtica comença a estar dominada pel que abans en deien serps d’estiu.

Aquests últims dies, i setmanes, el paisatge polític no s’explica tant en aquesta lògica estiuenca com en l’estratègia a llarg termini –exitosa ara com ara per als seus interessos–, desplegada per Vox: situar la immigració, i en particular l’immigrant, en el centre del debat polític. Així, hem passat dels incidents a Torre Pacheco a la moció impulsada a Jumilla –i aprovada amb el PP després dels seus matisos– que posen en perill la celebració de ritus d’altres confessions religioses diferents de la catòlica.

Migrant

El Partit Popular en l’àmbit espanyol s’ha hagut d’esforçar a explicar la posició de la seva alcaldessa, necessitada del suport de l’únic regidor de Vox del consistori per aprovar els pressupostos municipals. Des de Gènova o des de localitats costaneres, els dirigents populars han hagut de fer front a aquesta postura i remarcar la seva aposta per Espanya com un estat "aconfessional", tal com recull la Constitució, i el respecte a la "llibertat de culte". Tot i que sense criticar la moció que impedia als ciutadans islàmics de la localitat murciana fer servir com fins ara el poliesportiu per a actes religiosos. Una altra vegada, Vox resituant el PP.

El Govern i el PSOE van optar per fer "front a la deriva extremista de PP-Vox" i l’Executiu va impugnar l’acord i va donar un mes a l’Ajuntament per rectificar abans i anar als tribunals. No serà l’últim episodi d’aquest pols polític.

Tot aquest assumpte va situar Abascal i els seus en els titulars. El líder de Vox també llançava la seva particular creuada amb l’Església arran de la immigració.

Croada episcopal

Després del suport de la Conferència Episcopal a la comunitat islàmica i la defensa del dret a la llibertat religiosa, Abascal va carregar contra la jerarquia eclesiàstica acusant-la de plegar-se als "ingressos públics que obté l’Església". Lluny d’alimentar la polèmica, els bisbes van guardar silenci. Silenci comunitari, però no individual. Perquè l’arquebisbe de Tarragona va deixar ben clar que "la xenofòbia està absolutament fora de lloc en el catolicisme" i que la postura de Vox "és completament contrària a la de l’Església". I el cardenal i arquebisbe de Madrid i vicepresident de la Conferència Episcopal, José Cobo, va afirmar que "assistim al dibuix d’un nou rostre de la societat espanyola. Això, lluny de ser un problema, és un repte per desplegar, tenint en compte que són persones, les qui arriben, i cada una és un valor per a la societat".

Aquestes qüestions van quedar relegades una vegada que el foc va irrompre als boscos espanyols i va calar la crispació política a les xarxes socials. Les formes del ministre Óscar Puente de criticar al president de Castella i Lleó el fet que fos a centenars de quilòmetres de la seva terra quan la província de Lleó sumava hectàrees cremades va brindar al Partit Popular la manera per recuperar iniciativa política i separar-se de Jumilla.

Absències

Notícies relacionades

La xarxa pública de fibra òptica arriba al 72% de municipis catalans i arriba als 7.500 quilòmetres

El fill de l’oligarca rus del clan de la Costa Brava nega ser el seu testaferro

Alberto Núñez Feijóo va obrir la veda i el PP es va llançar contra un Puente que no ha s’aturat en les seves crítiques a la gestió dels presidents autonòmics populars. Especialment amb el "desaparegut" Juanma Moreno i amb el seu paisà Mañueco, que va interrompre les seves vacances a Cadis per posar-se al capdavant de la gestió política a Castella i Lleó.

L’ofensiva del PP de responsabilitzar el Govern de falta de mitjans per combatre els incendis que estan assolant el país aquests dies ha portat Feijóo a demanar el desplegament de l’Exèrcit, a banda dels efectius militars de l’UME ja presents. Sobre les presències i, principalment, les absències als llocs que es cremaven ha versat aquesta setmana, lluny del debat necessari sobre les mesures per a la prevenció tot l’any dels boscos i la cura dels pobles per combatre la despoblació.