El parc residencial espanyol està antiquat i és poc sostenible

Més del 95% dels habitatges tenen 15 anys o més i el 88% té un baix nivell d’eficiència energètica / Les rehabilitacions de finques topen amb el final de les ajudes NextGeneration

El parc residencial espanyol enfronta un greu problema de qualitat, principalment per la seva antiguitat, ja que durant l’última dècada i mitja amb prou feines s’han desenvolupat nous habitatges –després de l’esclat de la bombolla del 2007–, sumat al fet que la rehabilitació d’edificis no ha agafat força de forma generalitzada al mercat. La principal conseqüència d’això és que els immobles espanyols són poc eficients energèticament i es veuran obligats en els pròxims anys a corregir aquesta deficiència. Segons dades del Cadastre recopilades a l’informe Eficiència energètica i valor dels actius immobiliaris a Espanya, elaborat per la taxadora Tinsa juntament amb l’escola de negocis IESE, Espanya compta amb 26 milions d’habitatges i més del 95% d’aquests han sigut construïts abans de l’any 2009, especialment des dels anys 60. La major part d’aquestes residències no estan preparades per als fenòmens adversos que causa el canvi climàtic, com les fortes onades de calor. Per contra, les promocions construïdes després de l’esclat de la bombolla amb prou feines suposen el 4,82% de l’estoc total.

Precisament, va ser en els últims espeternecs del boom immobiliari quan Espanya va aprovar el Codi Tècnic de l’Edificació, instrument normatiu en el qual es fixen unes exigències bàsiques de qualitat dels edificis i s’introdueixen requisits específics d’estalvi energètic. Les exigències en matèria de sostenibilitat van entrar en vigor, doncs, coincidint amb els anys en què menys vivenda s’han construït a Espanya. Sobre el 88% del parc és energèticament ineficient (lletres E a G). Per contra, del petit percentatge que suposa el parc construït en els últims cinc anys, el 95% es classifiquen com a molt eficient, i la majoria es troben entre les lletres A i B.

Les eficients valen més

Un dels beneficis immediats que obté un propietari que millora l’eficiència energètica és un augment en el valor. Segons l’esmentat informe de Tinsa i l’IESE, que utilitza dades recopilades entre 2012 i 2024 de 243.414 habitatges a Espanya, les cases amb preus més alts són les més eficients: les propietats amb qualificació A registren un preu mitjà per metre quadrat superior als 2.050 euros i són les construccions més recents; mentre que les que disposen la qualificació G es taxen en al voltant de 1.200 euros per metre quadrat, a més tenir més de 45 anys de mitjana.

Els autors de l’estudi estimen que una millora d’una lletra en l’eficiència energètica incrementa el preu de les propietats en una mitjana de l’1,3%. "Algunes transicions, com de la categoria C a B, presenten fins i tot un impacte més gran, fins a un 3,3%. Això suggereix que els compradors valoren de manera més significativa les millores en eficiència energètica quan aquestes representen un canvi notable en els estàndards de sostenibilitat i estalvi energètic", conclouen.

Aquest increment, a més, no es restringeix exclusivament a les propietats de més preu, sinó que es dona en tots els segments del mercat, tot i que sí que és lleugerament superior en xalets que en pisos.

Més consciència

Tot i que aspectes com ara la sostenibilitat o l’eficiència energètica han agafat protagonisme a Espanya durant els últims anys, el 63% dels propietaris desconeix el certificat energètic de casa seva, segons el III Observatori de l’habitatge i sostenibilitat, estudi elaborat per Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI). Aquest és especialment acusat entre dones, persones més grans de 65 anys i llars amb ingressos inferiors a 20.000 euros.

Notícies relacionades

Malgrat tot, s’estan produint alguns canvis. Segons dades recopilades per la financera de BNP Paribas i Banco Santander, l’afectació que tingui el canvi climàtic sobre l’habitatge ha passat d’importar al 9,2% el 2024 al 12,1% el 2025. "El 19% dels espanyols afirma considerar la sostenibilitat com un requisit imprescindible, mentre que un 60% la té en compte com un factor a valorar", afegeixen.

Així, el sector de la rehabilitació s’enfronta a anys amb vents a favor. Sense anar més lluny, segons dades del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya, el 2024 va ser el millor any per a la rehabilitació d’habitatges, encoratjades en la majoria de casos per l’existència de fons europeus NextGeneration, que es veuran limitats a partir de l’any vinent. Segons aquesta institució, gairebé dos de cada tres interessats en rehabilitar cases pregunten per les ajudes, subvencions i desgravacions vigents.

Temes:

Calor Banco Santander Espanyol IESE

Inicia sessió 0 Comentaris

La banca confia que caiguin les mesures d’alleujament hipotecari del 2022

Ser notari l’any 2025