Obituari
Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC i ideòleg de la identitat del museu
Director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va liderar la reobertura del museu barceloní a partir del 1995
El cas Sixena, obert per vacances: les visites al MNAC creixen a l’estiu a l’espera de nous informes tècnics

Eduard Carbonell, en una imagen compartida por el MNAC /
El catedràtic d’Història de l’Art i gran expert en art romànic Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) entre 1994 i 2005, ha mort aquest dilluns als 79 anys, segons ha confirmat el museu barceloní en un comunicat. Director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat entre 1988 i 1994 i un dels impulsors de la Llei de Museus de 19 90, va ser una de les figures clau de la museologia catalana i una veu sempre compromesa amb el paper social dels museus.
Per Carbonell, els museus havien de ser espais vius i en diàleg constant amb la societat, una cosa que va posar en pràctica quan va agafar les regnes del MNAC i va treballar a consciència la identitat del museu com a centre de referència per a l’exhibició i estudi de l’art romànic. Destaca, en aquest sentit, que una de les seves últimes publicacions fos un article conjunt en què es manifestava, juntament amb altres exdirectors de Patrimoni Cultural, a favor de la preservació de les pintures de Sixena al MNAC. «Només podem i volem esperar que els dirigents de Catalunya, Aragó i l’estat, al marge de la controvèrsia política, es deixin guiar pels experts i decideixin salvar les pintures murals de Sixena», podia llegir-se en el text publicat a ‘El Punt Avui’.
En paraules de Pepe Serra, actual director del MNAC, Carbonell serà recordat com «un referent imprescindible de la cultura i de la història de l’art al nostre país» i «una figura clau en la consolidació i el desenvolupament» del MNAC. «Gran expert en romànic, marxa un col·lega extraordinari, un amic i una persona que, al llarg dels anys, ha continuat recolzant i ajudant el MNAC», ha destacat Serra.
El 1994, Carbon ell va assumir la direcció del museu de Montjuïc amb el repte de reobrir-lo al públic i convertir-lo en espai referencial del romànic, una cosa que va aconseguir parcialment a finals de 1995, quan les col·leccions d’art romànic van ser de nou visitables. Aquell dia, el 15 de desembre de 1995, el restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, va deixar dit que el MNAC ingressava llavors a «la família dels grans museus europeus». «Per fi tenim un mosso amb tota la força per oferir un discurs ampli de l’art català», va afegir el mateix Carbonell quan el museu al complet va reobrir les portes el 2004.
Nascut a Barcelona el 1946 , Eduard Carbon ell va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Complutense de Madrid i va completar la seva educació a Ravenna, paradís del mosaic bizantí i paleocristià. Doctorat en Història de l’Art per la UB, va ser professor i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona. Entre 2009 i 2016 va ser membre de la comissió d'avaluació de projectes de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol. A més, va impartir cursos i conferències sobre art medieval i patrimoni cultural i museus en universitats d’Espanya, Mèxic, Itàlia i França, així com en museus espanyols i europeus.
Notícies relacionadesEn un missatge de condolença compartit a les seves xarxes socials, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que «si avui Catalunya s’ha convertit en un exemple de preservació del patrimoni cultural és gràcies al compromís, al rigor i a l’amor de persones com el Dr. Eduard Carbonell, clau també perquè el MNAC sigui un dels museus de referència a tot el món en l’estudi, cura i difusió de l’art romànic».
Gran especialista en art medieval, entre els seus nombrosos articles destaquen títols com 'L'art romànic a Catalunya' (1974, 1975), ‘Catalunya en l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X)’ (1999), ‘El Mediterrani i l’art. De Mahoma a Carlemany (2001) i el manual ‘El arte paleocristiano’ (2007). El 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Altes temperatures Dones grans que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»
- Tips de les residències d’estudiants a Collblanc
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- Incendis i tuits frenen Vox
- Els incendis exposen els diferents models de gestió de cada comunitat
- Barça Les seccions del Barça, damnificades pel fair play: «La intenció és continuar sent competitius»
- Catalunya acapara el nombre més gran de màquines escurabutxaques a Espanya: aquests els municipis més destacats
- Obituari Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC i ideòleg de la identitat del museu
- Spam tecnològic El pla contra les estafes telefòniques permet bloquejar 48 milions de trucades i dos milions d’SMS fraudulents
- CRISI D’INCENDIS El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic